Cuetlajuchitlán és un assentament arqueològic localisat a 3 km al surest de la localitat de Pas Morelos, al noreste de l'estat de Guerrero, Mèxic.

Zona Arqueològica de la Cultura Mezcala
Lloc Arqueològic de Cuetlajuchitlán
Nom: Zona arqueològica Cuetlajuchitlán
Tipo Arqueologia
Ubicació Pas Morelos, Huitzuco dels Figueroa, Guerrero
México México
Localisació Mesoamérica (Mèxic)
Coordenades 18°12′11″N 99°12′27″O / 18.20306, -99.2075</noinclude>
Cultura Mezcala
Llenguage Cuitlateco[1]
Cronologia 800 a. C. – 300 d. C.
Periodo Periodo Preclàssic Tardà
Pàgina INAH Pàgina Conaculta Cuetlajuchitlán (Els Querendes)

Va ser descoberta en 1991 durant la construcció de la Carretera Cuernavaca - Acapulco, coneguda com l'Autopista del Sol, mateixa que creua 50 m per baix del complex per mig d'un túnel d'un sol arc, conegut com Els Querendes, el qual es va tindre que adequar en estrictes mides precautorias per a evitar la destrucció del jaciment arqueològic.

Este lloc va ser un dels principals núcleus poblacionals prehispànics al noroest de l'estat de Guerrero durant les últimes etapes del Preclàssic Tardà, mateixos grups que es deriven de la Cultura Mezcala, en els seus grans assentaments en la conca del ric Basses. El seu desenroll es va donar entre 800 a. C. i 300 d. C. tenint rellevància per a l'arqueologia guerrerense per la seua antiguetat i estil arquitectònic funcional, principalment per a l'almagasenament i fluix de drenage, aixina com també en l'elaboració de distints blocs de columnes de pedra.

Toponímia

Passe Morelos va ser conegut antigament com Cuetlajuchitlán o Cuetlajuchi.[2]

La paraula «Cuetlajuchitlán» antigament nomenada la població pels primers habitants i per la rodalia de la zona arqueològica del mateix nom, significa en llengua náhuatl «lloc de flors roges» o «lloc marchito». És possible que la «flor roja» siga en alusió a la flor de pasqua, nativa de la regió.

Zona arqueològica

L'extensió del lloc comprén al voltant de 35 hectàrees, de les quals, únicament han segut explorades dos d'elles; els llocs ya descoberts es troben sobre una loma de roca calcàrea a on s'han trobat assentaments del periodo Preclàssic Tardà i Terminal. La civilisació es va ser desenrollant arquitectónicament en tres etapes durant la seua floriment:

 
Abundància de cilindres de pedrera a lo llarc de la zona arqueològica.

Primera etapa

Es dona durant 800-600 a. C., referent a esta etapa per la seua antiguetat, es varen trobar molt pocs vestigis. La seua caracterisació radica en l'alçament de murs de roca calcàrea molt ben definits, plataformes de nivellació i varietat d'objectes com tiestos i pedres llaurades en figurillas. La localisació d'estos objectes sugerix la possibilitat de que esta zona haja segut en un principi, un llogaret depenent d'alguna civilisació Olmeca més gran que habitava en la conca del ric Basses coneguda com la Cultura Mezcala.

Segona etapa

Durant 200 a. C. i 200 d. C. es dona el floriment de Cuetlajuchitlán, en el que es caracterisa per l'abundància d'objectes de tipo ceràmic, mateixa que varen ser datats per la seua antiguetat al Preclàssic Tardà. També varen ser trobats en un dels passadiços, escultures en bultos de toba tallats pel desgast. En esta etapa es reflectix l'alçament arquitectònic de l'assentament, per mig de blocs i cilindres de pedrera tallada per a la seua edificació en columnes i murs, tot molt ben definit en els seus traços.

Tercera etapa

En esta etapa es va continuar el desenroll d'edificacions, el material de les quals es reutilisava dels anteriors periodos de construcció, entre ells s'incloïen els blocs de columna i metates. Els murs de pedra calcàrea s'associen en l'estil de la Cultura Mezcala, tal esgarre marca al voltant de l'any 300 d. C. la decadència i l'abandó de Cuetlajuchitlán.

Notes

  1. ↑ El cuitlateco és una llengua indígena de Mèxic, en l'actualitat extinta i que anteriorment s'havia parlat en el territori de l'actual estat de Guerrer pels cuitlatecos. Esta llengua no deu confondre's en l'Idioma cuicateco.
  2. ↑ «Benvinguts a Pas Morelos».Consultat el novembre de 2010.

Referències

Bibliografia

Vore també


Referències