Cuel
Es coneix com cuel, neologisme creat a partir del mapudungún kuel, "lindero" a uns túmulos mapuches edificats en les rodalies de Purén i Lumaco, d'acort als estudis publicats el 2007 pel arqueòlec Tom Dillehay.[1][2]
Descripció
Este autor identifica al voltant de 300 túmulos, d'aparent us funerari. Estos tossals artificials cònics, de pedra i fanc, tenen dimensions que van entre els 8 i els 50 m de diàmetro, i 1 i 15 m d'alt. L'eix principal dels montículs està orientat en relació en un cos d'aigua -com a riu o pantà- de manera paralela o perpendicular.[3]
La teoria de Dillehay
Segons el hipòtesis de Dillehay, que també és el descobridor del jaciment pre-Clovis de Mont Vert en el sur de Chile, s'hauria desenrollat un núcleu altament poblat en la "Ciènaga de Purén", a on s'empinen els cuel. La disponibilitat d'aliments, com a peixos, hauria segut un factor d'este floriment demogràfic. Açò hauria permés majors nivells d'organisació social i la subsecuente edificació dels monuments.
Els cuel serien part de complexos sagrats d'us colectiu, completats per la presència de canches de palín, promontoris més chicotets i atres estructures de fusta, com graderías i proscenis.[4] Estos punts, que correspondrien a lo que els cronistes espanyols senyalen com aliwenes, "llocs senyalats", haurien segut espai de confluència de masses per a la realisació de rituals i festivitats.
Dillehay data la majoria dels cuel en les dos centurias anteriors a l'arribada dels espanyols; el XIV i el XV, postulant que les estructures podrien ser frut de l'influència inca o de les cultures dels Andes centrals en general.
Referències
- ↑ Dillehay, Tom. (2007). «Monuments, empires and resistance.», , Cambridge University Press.
- ↑ «Revista Austral de Ciències Socials». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2007. Consultat el 21 de setembre de 2008.
- ↑ José Manuel Zavala Cepeda i Tom D. Dillehay. El "Estat de Arauco" front a la Conquista Espanyola: Estructuració sociopolítica yritual dels araucano-mapuches en les valls nahuelbutanos durant els sigles XVI i XVII. Volum 42, N° 2, 2010. Pàgines 433-450, Chungara, Revista d'Antropologia Chilena.
- ↑ Tom D. Dillehay, Mario Pi Quivira, Renee Bonzani, Claudia Silva, Johannes Wallner & Carlos Li Quesne 2007. Cultivated wetlands and emerging complexity in south-central Chile and long distance effects of climate change Antiquity 81: 949–960
Bibliografia
- Dillehay, Tom D.;Cuel: observacions i comentaris sobre els túmulos de la cultura mapuche. Revista Chungará 16-17: pp. 181-193, 1986.
- Dillehay, Tom i Américo Gordon; L'activitat prehispánica dels Incas i la seua influència en l'Araucanía. BAR Proceedings 45 Congrés Internacional Americanista, Bogotà 442: pp. 215-234. 1988.
- Dillehay, Tom; Mapuche ceremonial landscape, social recruitment and resource rights; World Archaeology, Vol. 22, No. 2, Monuments and the Monumental, pp. 223-241, Oct., 1990. lloc per a subscriptors, en anglés
- Dillehay, Tom; Mounds of social death: Araucanian funerary rites and political successió, en Tombs for the Living: Andean Mortuary Practices, editat per T. Dillehay, pp. 281-313. Dumbarton Oaks Research Library and Collection, Washington D.C. 1995.
- Dillehay, Tom.; Monuments, empires and resistance, Cambridge University Press, 504 p., 2007.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.