Cuahilama (zona arqueològica)

Cuahilama és un cerro i un lloc arqueològic de Mèxic. Va ser en atres temps, un centre ceremonial, ubicat en el barri Cuahilama prop del Museu Arqueològic de Xochimilco, en la Ciutat de Mèxic. En el cerro es troben imàgens prehispánicas gravades en roques basàlticas.

Localisació

El cerro de Cuahilama o Cuailama, es localisa en la calle prolongació 2 d'abril, i carrer Cuahilama, en el poble de Santa Cruz Acalpixca. En l'Alcaldia Xochimilco, al surest de la Ciutat de Mèxic

Història

En la zona de Xochimilco habitaven tribus preclásicas de Cuicuilco, Copilco i Tlatilco (1500 - 200 a. C.), i posteriorment, en el periodo Periodo clàssic, els teotihuacanvos (200 a. C.- 700 d. C.).

Segons pareix, va ser al voltant de l'any 1254 d. C. que Acalpixca va ser fundada pels xochimilcas, la primera de les tribus nahuatlacas que, procedents d'Aztlán, varen arribar a al Valle del Anáhuac. En 1265 d. C., el primer senyor de Xochimilco, Acatonalli, va fundar el poble ubicat en el cerro Cuauhilama. Entre 1450 i 1521, Santa Cruz Acalpixca era una chicoteta vila, encara que el centre rector de l'àrea, per esta época es varen realisar els gravats en les roques.

Aquells pobladors dedicats a l'agricultura, varen fundar la seua señorío en Acatonalli, el seu primer governant, qui davant la terrible escassea d'aliments propon davant el Consell de Vells, sobrepondre en el llac unes vares i cieno dels llac, creant aixina les chinampas en la zona llacustre de la vall, método agrícola que s'ha transmés de generació en generació des del Mèxic prehispánico fins als nostres dies, començant a produir dacsa, chile, frijoles, carabassa i principalment flors, aixina com atres cultius. Des de llavors se li va cridar Xochimilco, “Lloc de la Sementera Florida”.

A partir de Cuahilama, els xochimilcas s'haurien extedido per la ribera sur del llac de Xochimilco, les illes de Tláhuac i Míxquic, cap a la Serra de Ajusco-Chichinauhtzin.

Cronologia aproximada de Xochimilco

Periodo	Subdivisió		Data	Resum
Preclàssic	Preclàssic Enjorn		2500 – 1200 a. C.	Població difusa
	Preclàssic Mig		1200 – 400 a. C.	Tribus de Cupilco, Copilco i Tlatilco
	Preclàssic Tardà		400 a. C. - 200 d. C.	Teotihuacanos
Clàssic			200 – 600 d. C.	Teotihuacanos
Epiclàssic			600 – 900 d. C.	Teotihuacanos, Toltecas i Chichimecas
Posclàssic	Posclàssic Enjorn		900 – 1250 d. C.	Xochimilcas de Aztlán i el seu assentament en Cuahilama
	Posclàssic Tardà		1250 – 1521 d. C.	Construcció de chinampas, subyugados pels Mexicas, Conquista espanyola
Nota: Els periodos usats en els informes diferixen una miqueta d'aquells usats en la regió mesoamericana en general.

Bibliografia

• Fernández-Poncela, A. M.; Venegas-Aguilera, L.; 2002. La flor més bella del ejido. INAH.

• Lorenza-Cruz, M. A. i Carlón-Correja, M. P.; 2004. ^{[enllaç trencat]}

• Espinoza-Garcia, A. C.; Mazari-Hiriart, M. Atlesde cultures de l'aigua en Amèrica llatina i el Carib. Pobles indígenes de Mèxic i aigua: Xochimilcas UNAM.

• Govern del Districte Federal. 2008. ^{[enllaç trencat]}