Anar al contingut

Ctenomys yatesi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El tuco-tuco de Yates o tuquito de Yates (Ctenomys yatesi) és una espècie de rosegador del gènero Ctenomys de la família Ctenomyidae.[1] Habita en el centre-oest de Sudamérica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Esta espècie de rosegador fosorial va ser descrita originalment en l'any 2014 pels zoólogos Scott L. Gardner, Jorge Salazar-Bravo i Joseph A. Cook. La seua individualitat dins del gènero Ctenomys va ser detectada evaluant el seu estatus taxonómico sobre la base de l'utilisació tant de traces morfològiques com cariológicos, combinant-los ademés en resultats d'anàlisis filogenético de marcadors moleculars, amprant seqüències d'ADN per a un locus mitocondrial.[2]

Holotip

El holotip designat és el catalogat com: AMNH 260835 (Museu Americà d'Història Natural); consta de la pell, cràneu i esquelet axial d'un macho adult, colectado el 9 d'octubre de 1984 (número de camp SA8407) i preparat per Sydney Anderson. En ser arreplegat, es va separar teixits del fege, del renyó i del cor, els que varen ser congelats en nitrogen líquit i posteriorment almagasenats a -80 °C en la Divisió de Recursos Genómicos del Museu de Biologia del Suroest, en el número de registre: NK12406.[2] Ademés, es varen assignar dos paratipos, catalogats com: MSB55367 i CBF924.

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “Parage que des de la localitat de Roboré es troba a 7 quilómetros sobre la seua latitut cap al nort i 38 quilómetros de la seua llongitut cap a l'oest, en les coordenades: 18°16′S 60°07′W, a una altitut de 550 msnm, en el departament de Santa Creu, Bolívia”.[2]

Etimologia

Etimológicamente, el terme específic yatesi és un topònim epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el doctor Terry L. Yates, qui anara mentor dels autors i curador de la Divisió del Museu de Biologia de Mamífers del Suroest.[2]

Caracterisació i relacions filogenético

L'eixemplar tipo va medir 220 mm de llongitut del cos més cap; la coa va ser de 63 mm.[2]

Este tucotuco, pertany a el “grup d'espècies Ctenomys boliviensis”. Posseïx un tamany característicamente diminut, sent entre un 50 i un 70 % més menut que qualsevol atra espècie boliviana del gènero Ctenomys. Dorsalmente el seu pelaje és fi i suau, en pèls d'uns 10 a 12,5 mm de llarc, en coloració marró pàlit; ventralmente és encara més pàlit, sense un #bri de ralla dorsal obscura i sense marques distintives o contrastantes en la regió gular; presenta bullas timpàniques molt grans.[2]

Distribució geogràfica i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie de rosegador és endèmica del centre-este de Bolívia. Solament li'l coneix de la seua localitat tipo, ubicada en el centre-este del departament de Santa Creu.[2]


Habita en altitutés baixes en la secció austral del bosc semicaduco chiquitano,[3][4] en ambients de sabana que separa la selva de terres baixes, un ecosistema relacionat al tancat, conegut localment com Abayoy, i que es caracterisa per presentar un bosc format per Bredemeyera floribunda, Hymenaea stigonocarpa, Luehea candicans, Terminalia argentea, Anacardium humile, Tabebuia selachidentata, Mimosa josephina, Centratherum cardenasii, etc.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Woods, C. A. and Kilpatrick, C. W. (2005). "Infraorder Hystricognathi". In Wilson, D.I.; Reeder, D.M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Johns Hopkins University Press. p. 1570. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Gardner, S. L.; J. Salazar Bravo and J. A. Cook (2014). New Species of Ctenomys Blainville 1826 (Rodentia: Ctenomyidae) from the Lowlands and Central Valleys of Bolívia. Special Publications, Museum of Texas Tech University 62: 1-34.
  3. Ibisch, P., S. Beck, B. Gerkmann and A. Carretero (2003). Ecorregiones i ecosistemes. Pp. 47–88 in Biodiversitat: La Riquea de Bolívia (P. Ibisch and G. Mèrida, eds.). FAN: Santa Creu, Bolívia.
  4. Unzueta Q., O. (1975). Mapa Ecològic de Bolívia. Ministeri d'Assunts Llauradors i Agropecuarios, La Pau, Bolívia. 315 pp.