Ctenomys talarum recessus
El tuco-tuco dels talares, tuco-tuco del talar[1] o tuco-tuco dels Tales (Ctenomys talarum recessus) és una de les subespecies en que es dividix la espècie C. talarum, un rosegador del gènero Ctenomys. Viu en galeries subterrànees en el centre-este del Con Sur de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta subespecie va ser descrita originalment en l'any 1912 pel zoólogo britànic Oldfield Thomas.[2]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Baïa Blanca (Buenos Aires) Argentina”.[2]
- Caracterisació i relacions filogenético
Esta forma presenta un cariotip en un número diploide de 2n=50 i un número fonamental NF=80-82.[3]
Este tàxon es caracterisa per presentar un patró cromàtic del pelaje més clar en general; lo inferior posseïx pit, aixelles i pegats inguinales blancs; la coa és relativament curta, com en C. t. talarum, no llarga com en C. t. antonii; esta és de color gris, en angosta cresta superior de color marró obscur, i blanca en lo inferior. Este rosegador també mostra absència d'ennegriment en la cara i corona.[2]
A este tàxon li'l va tractar com una subespecie de Ctenomys mendocinus (és dir: Ctenomys mendocinus recessus) i inclús en l'any 2002 com a espècie plena.[4]
Després de les últimes poblacions septentrionals costeres de Ctenomys talarum recessus en les afores de la ciutat de Necochea, es presenta un hiat d'uns 150 km sense poblacions de l'espècie, la que torna a aparéixer en la zona de Santa Clara de la Mar, pero representada en un tàxon referit a una subespecie distinta: (Ctenomys talarum talarum (o la forma “C. t. antonii”).[5] Abdós mostren diferències en caràcters demogràfics; C. t. talarum -“C. t. antonii”- posseïx altes #densitat (65 ind./ha), proporcions sexuals desviades en adults cap a les femelles i dispersió en predomini de machos, aixina com un dimorfisme sexual més marcat (major proporció del tamany més gran dels machos sobre el de les femelles); mentres que en C. t. recessus es va trobar en #densitat menors (13 ind./ha), proporcions sexuals no desviades, dispersantes inmaduros d'abdós sexes, i un dimorfisme sexual de tamany menys significatiu.[6]
Si be en 2004 va ser qüestionada la consideració de C. t. recessus en una categorisació taxonómica pròpia,[3] (alguna cosa no recolzat per la majoria de les publicacions posteriors) en estar completament separada de les poblacions de C. t. talarum-“C. t. antonii” (per tant, en total absència de mínim fluix genètic entre elles) mereixen per lo manco ser tractades com dos unitats evolutivamente significatives (UESs), un concepte d'una unitat biològica que busca la conservació de totes les poblacions que constituïxen una part important del llegat d'una espècie,[7] per lo que els administradors de recursos per a la conservació de la diversitat biològica deuen gestionar poblacions geogràficament distants per separat.[8]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta subespecie és endèmica de la cordonera dunícola situat en la franja marítima centre-sur de la província de Buenos Aires, en el centre-este de la Argentina, estant llimitada a una llonja d'uns 290 km llineals de dunes costeres. Es distribuïx des de Necochea, a través de la desembocadura del riu Quequén Salat i Mont Bell fins a la zona de Baïa Blanca.[9] De les cites per a la regió del riu Negre inferior no es coneix el material en que estan recolzades.[1] No presentaria poblacions cap a l'interior, llevat una detectada en la localitat de Tornquist.[3]
Ctenomys talarum recessus és un mamífer cavador característic de médanos llitorals assentats que contornean la costa bonaerense del mar Argentina, per #lo que ocupa principalment la segona llínea de dunes, i a voltes la tercera més interior; mai ho fa en la primera i més viva llínea, la que s'ubica més pròxima a la plaja, allí ho reemplaça una atra espècie de tuco-tuco: C. australis (integrant del grup d'espècies “Ctenomys mendocinus”).[10]
Utilisant genoma mitocondrial (ADNmt) seqüències de regió de control (D-loop), es va evaluar l'estructura genètic-geogràfica d'este tàxon, demostrant que barreres geogràfiques -tals com a rius i hàbitats inadequats- varen generar substancialment un patró genèticament estructurat, en una significativa variació genètica entre els grups regionals, consistent en un model simple d'aïllament per distància, possiblement evidenciant un equilibri entre el fluix de gens i la deriva genètica local; per esta raó, semblaria que este tàxon està caracterisat en la regió per una estabilitat demogràfica a lo llarc del temps.[11][12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Chébez, Juan Carlos (2009). Atres que es van. Fauna argentina amenaçada, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Thomas, O. (1912). A new genus of opossum and a new tuco-tuco. Annals and Magazine of Natural History, (8) 9:239-241.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Toloza, Ariel Ceferino (2004). Anàlisis citogenético i morfométrico de poblacions de rosegadors subterràneus del gènero Ctenomys (Rodentia: Octodontidae) de les províncies de Buenos Aires i de Bota. Mastozoología Neotropical, vol. 11, núm. 1, giner-juny, 2004, pp. 123-124, Societat Argentina per a l'Estudi dels Mamífers, Tucumán, Argentina.
- ↑ Rosi, M. I., Cona, M. I., & Roig, V. G. (2002). Estat actual del coneiximent del rosegador fosorial Ctenomys mendocinus Philippi 1869 (Rodentia: Ctenomyidae). Mastozoología Neotropical, 9, 277-295.
- ↑ Reig, O., J. Contreras & M. Piantanida (1965). Contribució a la elucidación de la sistemàtica de les entitats del gènero Ctenomys (Rodentia, Octodontidae). O.B.A., F.C.I. i N., Contribució Científica, Série Zoológica, 1:301-352.
- ↑ Malizia A. I., R. R. Zenuto and C. Busch (1995). Demographic and reproductive attributes of dispersers in two populations of the subterranean rodent Ctenomys talarum (tuco- tuco). Canadian Journal of Zoology 73: 732-738.
- ↑ Waples, R. S. (1995). Evolutionarily significant units and the conservation of biological diversity under the Endangered Species Act. In American Fisheries Society Symposium (Vol. 17, pp. 8-27).
- ↑ Johnson, Warren I. et al. (1999). Destarifo phylogeographic patterns of molecular genetic variation in four closely related South American small cat species. Molecular Ecology 8 , S79–S94 © 1999 Blackwell Science Ltd.
- ↑ Contreras, J. R. i O. A. Reig. 1965. Senyes sobre la distribució del gènero Ctenomys (Rodentia, Octodontidae) en la zona costera de la província de Buenos Aires compresa entre Necochea i Baïa Blanca. Physis, Buenos Aires, 25:169-186.
- ↑ Miño, M., Cavia, R., Hodara, K., Courtalón, P., Suárez, O., & Busch, M. (2007). Rosegadors: Guia de la província de Buenos Aires. Literature of Latin America.
- ↑ Mora, M. S., Lessa, I. P., Cutrera, A. P., Kittlein, M. J., & Vassallo, A. I. (2007). Phylogeographical structure in the subterranean tuco‐tuco Ctenomys talarum (Rodentia: Ctenomyidae): contrasting the demographic consequences of regional and habitat‐specific histories. Molecular Ecology, 16(16), 3453-3465.
- ↑ Mora, M. S., Cutrera, A. P., Lessa, I. P., Vassallo, A. I., D'Anatro, A., & Mapelli, F. J. (2013). Phylogeography and population genetic structure of the Tales tuco-tuco (Ctenomys talarum): integrating demographic and habitat histories. Journal of Mammalogy, 94(2), 459-476.