Ctenomys plebiscitum
El tucu-tucu del plebiscit[1] (Ctenomys plebiscitum) és una espècie de rosegador del gènero Ctenomys, ubicat en la família dels ctenómidos. Habita en el suroest del Con Sur de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2021 pels zoólogos Federico Brook, Ivanna Haydée Tomasco, Baltazar González i Gabriel Mario Martin.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “reserva natural urbana Estany la Zeta, en les afores d'Esquel, en les coordenades: </noinclude>, a una altitut de 800 msnm, en el departament Futaleufú, Chubut, Argentina”.[1]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: LIEB-M-1734; es tracta d'un espècimen femella adulta, colectada el 2 d'octubre de 2019 per Federico Brook i W. Maurici Dromaz, colector número FB028. Va ser depositada en el Laboratori d'Investigacions en Evolució i Biodiversitat (LIEB-M), ubicat en la ciutat argentina d'Esquel.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Ctenomys es construïx en paraules del idioma grec, en a on: kteis, ktenos significa ‘pentine’ i mys és ‘rata’, en relació en una série de singulars pèls, rígits, durs i curts, que l'espècie tipo del gènero exhibix en la part superior de la base de les ungles de les pates atrasseres.[2]
L'epítet específic plebiscitum homenaja al plebiscit del 23 de març de 2003, pel qual el poble d'Esquel li va dir no a les mega explotacions mineres en les afores de la seua ciutat.[1]
Caracterisació i relacions filogenético
[editar | editar còdic]Ctenomys plebiscitum va ser reconegut com a resultat d'anàlisis filogenético de seqüències d'ADN i evaluació de la morfologia qualitativa i quantitativa. És de tamany mijà a gran dins del grup, de cràneu i mandíbula forta; té l'esperma simple asimètrica. El pelaje és dens, suau i esponjoso; les vibrisas estan rodejades per una taca de pèls de color marró clar. La coloració dorsal és grisa i marró obscur o clar, en alguns pèls en punta negra concentrats en una llínea medial. El pelaje ventral mescla pèls grisos i grocs. Els individus d'algunes poblacions tenen una taca blanca en el cap i/o en la part dorsal. Les mides de l'holotip són: llongitut del cos 250 mm; llongitut de la coa 77 mm; llongitut de la pata atrassera 30 mm; llongitut de la garra de la pata atrassera 34 mm; llongitut de l'orella 7 mm. L'eixemplar va pesar 140 g.[1]
Dins del gènero està estretament relacionat solament a una única espècie: Ctenomys sociabilis, considerat el tàxon basal en la filogenia de Ctenomys i germà de la totalitat de les restants espècies del gènero,[3] encara que, a diferència d'este últim, en Ctenomys plebiscitum hi ha evidència de comportament solitari.[1]
Distribució geogràfica, hàbitat i estat de conservació
[editar | editar còdic]Esta espècie de tuco-tuco és endèmica del departament Futaleufú, en el noroest de la província argentina de Chubut, en el noroccidente de la regió patagónica d'eixe país. És conegut solament de poques localitats propenques a la ciutat d'Esquel: Cerro 21, ruta vella Esquel-Trevelin i estany La Zeta.[1]
El paisage correspon a gramíneas associades a turberas en presència de arbustos. Habita en àrees de ecotono entre les unitats fisonómico-florísticas “Estepa graminosa de Festuca pallescens” i “Estepa arbustivo graminosa”, abdós corresponen a la província fitogeográfica patagónica.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Brook Federico, Ivanna Haydée Tomasco, Baltazar González, and Gabriel Mario Martin (2021). New Species of Ctenomys (Rodentia: Ctenomyidae) from Patagonia Related to C. sociabilis. Journal of Mammalian Evolution doi: 10.1007/s10914-021-09570-9.
- ↑ Mouchard, Alejandro (2019). “Etimologia dels noms científics dels mamífers d'Argentina: el seu significat i orige”. -1a ed.- Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Fundació d'Història Natural Félix de Azara, 236 p. ISBN 978-987-3781-41-4.
- ↑ Parada A., D’Elía G., Bidau C. J., and Lessa I. P. (2011). Species groups and the evolutionary diversification of tuco-tucos, genus Ctenomys (Rodentia: Ctenomyidae). Journal of Mammalogy 92:671–682.
- ↑ Oyarzabal M., Clavijo J., Oakley L., Biganzoli F., Tognetti P., Barberis I., Maturo H. M., Aragó R., Campanello P. I., Prat D., Oesterheld M., & #León R. J. C. (2018). Unitats de vegetació de l'Argentina. Ecol Austral 28:40–63.