Ctenomys ibicuiensis
Ctenomys ibicuiensis és una espècie de rosegador del gènero Ctenomys de la família Ctenomyidae, els que són denominats comunament tuco-tucos.[1] Es distribuïx en el centre-este de Sudamérica.
Taxonomia
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2012 pels zoòlecs Thales R. O. de Freitas, Fabiano A. Fernandes, Rodrigo Fornel i Paula A. Roratto.[2]
- Localitat tipo i distribució geogràfica
La localitat tipo és: “Manoel Viana (en les coordenades: 29°23’37’’S 55°25’43’’W), en el centre-oest de l'estat de Rio Grande do Sul, Brasil”.[2] Li'l va trobar en ambients de dunes i praderies arenenques, les que estaven pertorbades per activitats agrícoles i per la desertificació.[2]
Esta espècie és endèmica de la conca hidrogràfica del riu Ibicuí, en l'interfluvi format pel curs principal d'est i un dels seus afluents per la marge dreta, el riu Itu, ademés d'un àrea al nort d'este últim. Jurisdiccionalment solament ocorre en els municipis de Manoel Viana (6 localitats) i Maçambará (2 localitats), en el noroest de l'estat de Rio Grande do Sul, en el sur del Brasil.[2] Viu en altituts que ronden els 200 m s. n. m..
- Holotip
L'holotip és el catalogat com: TR 1065; es tracta de cràneu (acompanyat per una pell) d'una femella adulta –2n = 50, número fonamental (FN) = 68–; està depositada en el Departament de Genètica de l'Institut de Biociències de l'Universitat Federal de Rio Grande do Sul. Va ser colectada per Thales R. O. de Freitas i Fabiano A. Fernandes.[2] El seu pes va ser de 200 g; la llongitut total va ser de 234 mm; la coa va medir 75 mm.[2]
- Etimologia
Etimològicament, el terme específic ibicuiensis és un topònim que referix a la conca hidrogràfica de la qual esta espècie de rosegador és endèmica, la hoya del riu Ibicuí. Per una atra part, dita paraula en l'idioma tupí-guaraní significa ‘médanos’ lo que descriu be l'hàbitat particular d'este rosegador.[2]
- Paratipos
Es varen incloure 11 espècimen com paratipos (5 mascles i 6 femelles), els que varen ser depositats en la mateixa colecció que l'holotip, codificant-los com: TR 1066 a TR 1076. Tots varen ser colectados en la localitat tipo.[2]
- Caracterisació i relacions filogenético
Ctenomys ibicuiensis es caracterisa per un número diploide de 50 cromosomes i un número fonamental autosómico de 68 braços, en el primer parell molt més llarc que en atres espècies emparentades. En comparació a espècies filogenéticamente relacionades i geogràficament pròximes, també se separa per anàlisis filogenético del gen mitocondrial del Citocromo b i per anàlisis qualitatius i quantitatius de la morfologia craneal.[2]
Este tàxon és inclós en el grup d'espècies “Ctenomys torquatus”, el qual és denominat aixina per l'espècie Ctenomys torquatus, rosegador al que anteriorment les poblacions de C. ibicuiensis eren adscriptas.[2]
Conservació
L'espècie posseïx una distribució geogràfica llimitada, la que cobrix un àrea relativament chicoteta (d'al voltant de 50 000 hectàrees) i dins de la mateixa solament habita sobre un biòtop particular (médanos i pasturages arenencs), en una regió que ha estat sofrint desertificació ademés d'un intens impacte antropogénico, en reconvertir-se el seu hàbitat a forestaciones de pi i eucalipto i cultius de soja. Per estes raons, els descriptores varen sugerir que esta espècie podria classificar-se com en perill d'extinció en la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades que confecciona l'organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals: Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN).[2]
Referències
- ↑ Woods, C. A. and Kilpatrick, C. W. (2005). "Infraorder Hystricognathi". In Wilson, D.I.; Reeder, D.M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Johns Hopkins University Press. p. 1570. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 de Freitas, T. R. O., F. A. Fernandes, R. Fornel and P. A. Roratto (2012). An endemic new species of tuco-tuco, genus Ctenomys (Rodentia: Ctenomyidae), with a restricted geographic distribution in southern Brazil. Journal of Mammalogy 93: 1355-1367.