Anar al contingut

Criofractura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La criofractura és una tècnica utilisada en microscopia electrònica, que consistix en la congelació de mostres biològiques en nitrogen líquit (-195,8 °C), seguit d'un tall o fractura i el sombreado metàlic o recobriment en carbono de la superfície de la mostra. Després procedint a l'eliminació del teixit biològic subjacent al sombreado i l'observació d'esta rèplica de la mostra per mig de l'us d'un microscopi electrònic de transmissió[1][2]

Història

[editar | editar còdic]

La tècnica de la criofractura va ser desenrollada de manera primerenca en 1957 pel científic Russell Steere,[3] no obstant no va ser fins a 1960, quan Daniel Branton[4] comença investigar per mig de criofractura i a exhibir les imàgens obtingudes, demostrant que posseïen la claritat necessària per a convéncer al món científic de la seua utilitat en l'investigació. Esta tècnica va aplegar al seu auge com a font d'investigació celular en les décades del 70 i 80, en proporcionar alvanços en la comprensió de l'organisació estructural de membranes i organelos impossibles d'identificar per mig de l'us d'atres tècniques existents.[5]

Tècnica

[editar | editar còdic]
Archiu:Simens numeri.jpg
Microscopi electrònic de transmissió. Ferramenta utilisada en la visualisació de mostres obtingudes per mig de criofractura.

Són quatre els passos essencials per a la realisació d'una replica per criofractura:[6]

  • 1. Congelació ràpida de la mostra: açò es conseguix sumergint ràpidament la mostra (prèviament tractada en un crioprotector com el glicerol per a evitar la formació de cristals de gèl en l'interior de la mostra) en nitrogen líquit, a una temperatura propenca als −195,8 °C.
  • 2. Fractura de la mostra: es porta a terme en condicions de buit, baixe una cuchilla de diamant o trencant-la en un dispositiu de frontiça. També existix la variant simple de la tècnica, en que la fracturación s'efectua en una atmòsfera de nitrogen líquit, a una pressió de 3 atm en l'us d'una cuchilla d'afaitar.
  • 3. Fixació de platí-carbono: es procedix a evaporar una fina capa de carbono - platí sobre la mostra. Aixina, les característiques topogràfiques de la superfície congelada es convertixen en variacions en la gruixa de la capa de platí depositada sobre la mostra.
  • 4. Neteja de la rèplica: posteriorment a la fixació, la mostra es du a pressió atmosfèrica i se li deixa calfar a temperatura ambiente. El material biològic restant en la replica és eliminat per mig de l'ocupació d'una solució d'àcit cròmic, hipoclorito de sodi o atres agents netejadors.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://www.medicoscubanos.com/diccionario_medico.aspx?q=criofractura
  2. http://encina.pntic.mec.es/esarment/web%20maluque/imagenes/Visita%20a el%20CBM.pdf
  3. Steere, R.L. Electron microscopy of structural detail in frozen biological specimens. J. Biophys. Biochem. Cytol. 3, 45–60 (1957).
  4. Branton, D. 1966. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 55:1048–1056.
  5. Wehrli, E., Mühlethaler, K. & Moor, H. Membrane structure as seen with a double replica method for freeze-fracturing. Exp. Cell Res. 59, 336–339 (1970).
  6. https://web.archive.org/web/20101031132849/http://www.nature.com/nprot/journal/v2/n3/full/nprot.2007.55.html

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]