El cràneu de Florisbad és un cràneu humà fosilizado, pertanyent segons alguns autors a l'espècie Homo helmei, que va ser descobert en 1932 pel professor Thomas Dreyer en el lloc de Florisbad, a uns 50 km de Bloemfontein, Suràfrica.[1] El fòssil conserva el costat dret de la cara, la major part de la front i part de la volta superior i les parets laterals. Junt al cràneu es va trobar una molga del juí, que en 1996 va ser datada en 259 000 anys abans del present a partir de dos mostres d'esmalt.[2]

Cràneu de Florisbad

Classificació

Dreyer ho va descriure com Homo helmei per a emfatisar les seues diferències tant en els fòssils de Homo sapiens, com en els de atres espècies de Homo.[1][3] Posteriorment va ser classificat com H. sapiens arcaicus o assignat a Homo heidelbergensis o al seu contrapart africana Homo rhodesiensis. En realitat, el cràneu de Florisbad, presenta una forma intermija entre H. heidelbergensis o H. rhodesiensis i H. sapiens: Günter Braüer va propondre un marc per a estudiar l'evolució fins a H. sapiens en Àfrica, en dos fases reconeixibles, la primera representada pels cràneu de Kabwe (prototip H. rhodesiensis) i Elandsfontein (prop de Saldanha) i alguns atres espècimen d'Àfrica oriental, mentres que la següent fase estaria representada pel cràneu Florisbad.[4]

En 2020, un estudi de la seua morfologia neurocraneal va trobar que la curvatura de la escata frontal està definitivament dins de la variació humana moderna, encara que la fossa craneal anterior és molt àmplia, comparable a la dels neandertals. Pel contrari, el lòbul parietal i les rets vasculars són més similars a la morfologia observada en espècies humanes més arcaiques, com Homo heidelbergensis. Segons estos resultats, podria representar una població molt primerenca de Homo sapiens o a un grup extint pertanyent a un atre linaje humà paralel.[5]


Robert Foley i Martha Mirazón Lahr varen considerar que H. helmei estava associat a l'orige i a la difusió des d'Àfrica de les primeres tecnologies desenrollades pels humans moderns.[6] Sally McBrearty i Alison Brooks varen estudiar la relació entre l'aparició del modern comportament humà i el grup de nou fòssils, en que varen incloure el cràneu de Florisbad, grup varen designar com H. helmei.[7]

Més recentment, Philp Rightmire va classificar els fòssils africans de Bodo, Elandsfontein, Ndutu, Omo 2 i el de Broken Hill en un grup diferenciat d'un atre, del que faria part el cràneu de Florisbad, junt en LH 18 (Ngaloba, en Laetoli), KNM-ER 3884 i Omo 1,[8] grup este últim, que representaria la població antecedent immediata dels primers H. sapiens. També es considera que presenten morfologia similar al cràneu de Florisbad, els espècimen de Djebel Irhoud.[9]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Dreyer Thomas F. 1935. "A human skull from Florisbad, Orange Free State, with a note on the endocranial cast by C.U. Ariëns Kappers"; Koninklijke Akademie van Wetenschappen Amsterdam, Proceedings 38:3–12.
  2. ↑ (1996).«Direct dating of the Florisbad hominid».Nature.382
    500–501.doi:10.1038/382500a0.
  3. ↑ Dreyer, T. F. (1936). "The endocranial cast of the Florisbad skull"; Soologiese Navorsing van die Nasional Museum Bloemfontein 1: 21–23.
  4. ↑ Braüer, Günter (1984) "A cronologial approach to the origin of anatomically modern Homo sapiens in Africa and implications for the appearance of modern Europeans"; F.H. Smith & F. Spencer (eds.) The Origins of Modern Humans: 327-410. New York: Alan R. Liss.
  5. ↑ (2020).«The skull from Florisbad: a paleoneurological report».Journal of Anthropological Sciences.98
    89-97.doi:10.4436/JASS.98014.
  6. ↑ Foley Robert &Lahr, Martha Miraz´n (1997) "Mode 3 Technologies and the Evolution of Modern Humans"; Cambridge Journal of Archaeology 7: 3-36.
  7. ↑ McBrearty, S. & A.S. Brooks (2000) "The revolution that wasn’t: a new interpretation of the origin of modern human behavior"; Journal of Human Evolution 39(5):453-563.
  8. ↑ G. Philip Rightmire (2009) Middle and later Pleistocene hominins in Africa and Southwest Àsia; PNAS.
  9. ↑ «Oldest Homo sapiens bones ever found shake foundations of the human story». Consultat el 7 de juny de 2017.