Cova dels Enebralejos
La Cova dels Enebralejos, o també coneguda com el Lindajuelo, és la cavitat més important de les conegudes en la Província de Segòvia, localisada a escassos metros del municipi de Prádena, molt prop de l'alvertent septentrional de la Serra de Guadarrama. L'accés a l'entrada de la cova es realisa des d'un camí que partix de la desviació de la N-110, a penes a un quilómetro de la població.[1]
Posseïx multitut d'espeleotemas, aixina com algunes pintures i gravats que fan d'ella un atractiu destí turístic. Se sap que durant la Prehistòria va ser utilisada com a cova de enterrament, ya que s'han trobat numerosos osarios i restants humans (alguns d'ells exposts actualment en diferents museus nacionals). En l'actualitat, la cova es troba protegida i solament es pot accedir a les seues galeries baix visita guiada.
La cova deu el seu nom a la gran cantitat de sabinas que poblen la zona, que per raons llingüístiques encara desconegudes són referides com a “ginebreres” entre els habitants de la zona.
Història
[editar | editar còdic]
La tradició oral conta que l'entrada a la cova va ser tancada per la Santa Inquisició en época dels Reis Catòlics pels rumors sobre judeus que feyen us d'ella per a amagar-se, encara que no s'ha trobat cap evidència que demostre esta llegenda.
No va ser fins a 1932 quan la cova va ser descoberta de manera fortuïta pels treballs d'excavació d'un pou per a una explotació ganadera en la Finca del Cebadero per tres hòmens de Prádena (Jesús Poza, Mateo Benito i Cayo Casat), provocant l'afonada d'una de les galeries.
Des d'un primer moment es va vore l'importància arqueològica de la cavitat, iniciant-se de colp i repent els treballs d'excavació i creant una nova entrada que facilitara l'accés.
La primera exploració espeleológica va ser portada a terme en 1961 per la Sèptima promoció de la E.I.T. Topógrafos. Els estudis arqueològics es varen iniciar en 1964 en les investigacions d'Isabel Burdiel, qui va identificar a la cova en un lloc sepulcral a on es varen realisar numerosos enterrament en la Prehistòria. En 1967, els arqueòlecs E. Cabells, E. Gómez i A. Llobet descobrixen i estudien els gravats rupestres de l'interior de la cavitat.
Posteriorment, en 1981, la SEII de Madrit[2] elabora un mapa de 2560 m per mig d'un alçament topogràfic. L'última topografia va ser realisada per el G.E. TALPA[3] entre els anys 1983 i 1984, incorporant noves galeries i alcançant un desenroll total de 3670 m i una profunditat de 13 m.
L'estudi arqueològic final ho realisa Luciano Municio, definint a la cova com una necròpolis de principis de l'Edat del Bronze, a partir de les peces de ceràmica, utensilis líticos i art rupestre trobats en les excavacions.
El 20 de maig de 1995, la cova dels Enebralejos va obrir les seues portes al públic, i permaneix oberta des de llavors.
Formació
[editar | editar còdic]
La Cova dels Enebralejos es va formar per mig de l'erosió constant de la roca calcàrea per part de l'aigua procedent dels rius que baixen de la serra durant un procés que va durar entre 5 i 6 millons d'anys. Per tant, es tracta d'un procés de karstificación i és habitual en la formació de cavitats segovianas com les coves de les Arenes, la Vaquera, la Mora, els Pedrones o els Murcigallinos, aixina com la Torca del riu Vell.
L'aigua, en circular pels poros i clavills de la superfície, va ser molt llentament dissolent el carbonat càlcic que forma la calcàrea, fent aumentar en tamany eixos clavills i aplegant a formar cavitats subterrànees en la roca.
Més vesprada, l'aigua va deixar de circular contínuament per les principals galeries, reduint el seu cabal i llimitant-ho a un simple goteig. D'esta forma, es va invertir el procés de dissolució a un de precipitació, donant lloc a estalactites, estalagmites, colades, banderes i uns atres espeleotemas.
En l'actualitat, un riu subterràneu circula per algunes de les galeries de la cova durant el periodo de desgel de la neu de la serra, que en esta zona coincidix generalment en els mesos de febrer i març.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Localisació de la cova». Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2015. Consultat el 10 de maig de 2015.
- ↑ (1982) El karst de Prádena.
- ↑ Memòries d'activitats 1982-1998.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de los Enebralejos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.