Cova del Coure

La cova del Coure, també coneguda com a cova del Coble, es troba situada en la comarca palentina de La Pernía, dins del terme del Valle dels Redons, en la vertent sur de la serra de Híjar, sent famosa perque durant molt temps va ser considerada com el naiximent del riu Pisuerga, puix en ella se situa la Font del Coure.
Despuix dels estudis realisats, es va descobrir que el Pisuerga tan solament l'utilisa com a zona de pas, ya que en realitat naix més dalt, en el circ glaciar de Covarrés, al peu del Valdecebollas (província de Palència), discorrent per Sel de la Font abans de desaparéixer en un sumidero per a emergir tres quilómetros més avall en Font Cobre o Font Coble.
Localisació
Partint des de la localitat de Cervera de Pisuerga (Palència), es puja per la carretera CL-627 en direcció al port de Piedrasluengas i despuix de passar la localitat de Sant Salvador de Cantamuda, capital del municipi de La Pernía, es pren la desviació a la dreta que ascendix als pobles de Tremaya, Sant Joan de Redó i per fi Santa María de Redó (22 km des de Cervera), a on es deixa el vehícul i es continua per praderías i boscs, seguint l'itinerari del propi riu Pisuerga.
Història de les exploracions

La cova és coneguda des d'antic, ya que en 1849 és citada per Pascual Madoz. Les primeres exploracions corresponen als anys 1950-60 per un grup d'aficionats de Cervera de Pisuerga, entre els que destaca la famosa fotógrafa de la localitat, Pietat Illa.
Les primeres investigacions científiques corresponen a dos grups. Per un costat, els espeleòlecs del Grup espeleológico S.E.S.S. de Santander, que en 1969 realisen els primers estudis. I per un atre costat, el Equip d'investigacions espeleo-etnogràfiques palentino (en avant EISEP).
Els estudis realisats finalisaven sempre en un sifón infranquejable per als mijos tècnics de l'época sense que es poguera constatar si el riu Pisuerga naixia en la cova o si ben esta era utilisada tan sol com a zona de pas. A pesar dels intents realisats per José A. Sant Miguel Ruiz, José León García i Mario Gómez Calderón del SESS i els de Gonzalo Alcalde Crespo i colaboradors del EISEP, no es va conseguir forçar el pas fins que en el més de setembre de 1980 un grup de cinc persones, totes elles veïns del Valle dels Redons, liderats per l'espeleòlec Juan Luis Badallo León, del Grup Gorfolí d'Avilés (Astúries), varen conseguir passar nadant el sifón (8 °C), que per la baixada de les aigües s'havia convertit en estany.
Este grup realisava controls de la baixada del nivell del riu en el pont de Tremaya, ya que en eixos anys es donaven unes condicions excepcionals de sequia en la zona, que feyen sospitar que el sifón quedara al descobert permetent afranquir la zona.
En posterioritat, en setembre de 1982, el SESS va conseguir igualment forçar el pas, si be en un nivell major d'aigües i realisar la topografia completa de la cavitat i un estudi profunt de la mateixa, a l'hora que es confirmava el naiximent del Pisuerga en Covarrés.
Grans Cuevas i Alvencs d'Espanya - Carlos Puch (1998)
Citada per Pascual Madoz en el seu “Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'ultramar” (Madrit 1849, t. XIII: 72), la cova va rebre la visita de l'ingenier de mines Gabriel Puig i Larraz, qui es referix a ella com a “Cova del Coble” o “Eixida del Coble” en l'obra “Cavernes i Alvencs d'Espanya” (pp. 262–263). Don Gabriel va deure recórrer els primers 700 m de la cova fins a un passage que va jujar impracticable i va deixar assentada la relació hidrogeológica entre ella i el sumidero o “L'Alvenc” de Sel de la Font, lloc en el que el recent naixcut Pisuerga se sumix, uns centenars de metros més dalt.
Els mateixos arguments apareixen en el treball que Francisco Hernández-Pacheco dedica a la “Fisiografía, geologia i glaciarismo cuaternario de les montanyes de Reinosa” (Memòries Real Acadèmia de Ciències 1944-X, 190 pp., Madrit).
Exploracions del S.E.S.S. (1967-1969)
Any 1967
La Secció de Espeleología del Seminari Sautuola, del Museu de Prehistòria i Arqueologia de Santander (S.E.S.S.), organisa una primera campanya en la cova i en el sumidero, en la finalitat de provar l'hipòtesis hidrogeológica de Puig i Larraz. Després de recórrer sense problemes la galeria activa principal (hui cridada Via Apia), els càntabres descobrixen una galeria lateral que, en realitat, serà la clau de la continuació molts anys despuix.
Any 1969
Els membres de la S.E.S.S. completen l'exploració i la topografia del sumidero i la cova en tres eixides i una campanya de curta duració i, aixina mateix, acumulen observacions i senyes que els permeten publicar un interessant treball sobre el sistema hidrogeológico de la cova. El desenroll topografiado s'aproxima a 2 km (Quaderns de Espeleología 1971-5/6:135-160, talp). En posterioritat a estes primeres investigacions la cova rep numeroses visites i apareix citada en diverses publicacions, encara que no es produïx cap exploració que contribuïxca a estendre el seu desenroll conegut (Martínez, F. 1977, “La espeleología en Palència”, Inst. Tello Téllez de Meneses, separata del n.º 40, Palència: 92-100).
Exploracions de l'Equip d'Investigacions Espeleo de Palència (1983)
Any 1983
L'Equip d'Investigacions Espeleo-Etnogràfiques de Palència topografia la zona dels sifones terminals i amplia llaugerament el desenroll de la cova (D=2090 m) (Alcalde, G. et al. 1983, “Estudi Monogràfic sobre l'espai natural de la Vall de Redons i la Cova del Coure”, Dep. Cultura Excma. Dip. Prov. de Palència: 161-187, 193).
Exploracions del S.E.G. (1983-1991)
Any 1985
La S.E. Geològiques (posteriorment G.E.G.), de Madrit, remonta la cascada final que havia detingut fins a llavors l'alvanç en el Meandre del Mareig, o “Primera Lateral” de la S.E.S.S. Un llarc meandre els conduïx fins a una ret de galeries, sales àmplies i meandres emplaçats en la porció més elevada de la cova. En la primera exploració es recorren més de 3 km de conductes nous.
Any 1986
Diverses escalades i sessions de topografia en la cova a penes contribuïxen a que es produïxquen noves troballes. Els “geòlecs” descendixen i topografían el Sumidero de Sel de la Font a la busca d'una possible conexió, sense conseguir-ho.
Any 1987
La S.E.G. organisa una campanya en la cova. Es topografia completament l'eix principal (1770 m) i el Meandre del Mareig (527 m). Aixina mateix es completa l'alçament de la ret descoberta dos anys abans i les principals laterals que s'unixen a la Via Apia. A finals d'any lo explorat supera els 6 km i la topografia comprén 5430 m. El desnivell alcança +202 m (SEG Memòria campanya d'exploració i topografia espeleológiques “Coure 87”: 13pp; Garma 1990-1: 39-52, talp).
Any 1988
Després de superar vàries voltes sifonantes, els exploradors madrilenys exploren casi 1 km de nous passages. En el sector de Sel de la Font els madrilenys exploren el Torcón Mosquetero (D talp=728 m; d=-140 m) (SEG Expl. en la vall del Sel de la Font, sept.-oct. 1988:10 pp.; Exploracions 1988-12: 35-36).
Any 1989
Aprofitant l'important estiaje, la S.E.G. topografia les galeries descobertes l'any anterior (D=1 km) i conseguix forçar el sifón alcançat en autumne de 1988. A l'atre costat explora un gran meandre en marmitas que conclou en un nou sifón (D=7,5 km; talp: 6,7 km) (Exploracions 1989-13: 121).
Any 1990 i 1991
La S.E.G. continua l'exploració i la topografia de sectors superiors complexos, situats generalment per damunt de la galeria principal activa (Via Apia). No es conseguix, de moment, el desijat enllaç en el Sumidero de Sel de la Font (-115 m) ni en el Torcón (-140 m). (S.E.G. Memòria Palència’91: 17pp; Exploracions 1991-15: 39).
Exploracions del G.E.G. (2006-2011)
Any 2006
El G.E.G. (Grup de Espeleología de Geològiques) repren/reprén les exploracions en la cova del Coure, Sel de la Font i Torcón Mosquitero iniciades anys arrere.
Any 2007
Descobriment de la cova del Fum.
Any 2008
Es conecta auditivamente la cova del Coure en la cova del Fum en el sector mosques. El pas és massa estret com per a permetre el pas d'una persona.
Any 2009
Es conseguix conectar una de les múltiples mines que hi ha per la zona i que tallava un meandre natural en un fort bufe d'aire, en la cova del Coure, gràcies a una intensa llabor de buidat del meandre, ple d'enrunes de voladura dels treballs realisats antany, afegint aixina, una nova entrada i més desenroll a la cova del Coure.
Any 2010
Es conecta físicament El Sel de la Font en el Torcón Mosquitero.
Any 2011
L'últim dia de la campanya d'exploracions un grup que es trobava en la cova del Fum, en la part més baixa de la cova, va escoltar fortuitamente a un atre grup que es trobava en el Torcón Mosquitero, encara que no varen conseguir donar en la conexió.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva del Cobre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.