Cova de la Mòmia
Cova de la Mòmia és un lloc arqueològic en la regió de la Ciutat Fusta, a l'oest de l'estat mexicà de Chihuahua. S'ubica al peu d'un altíssim penya-segat sobre la barranca de la Riera del Venado, una miqueta abans del lloc en a on s'unix en el Riu Chic; en els voltants del Canó Huápoca, es troba una série de coves en a on es diu que hi ha vàries mòmies.[1]
| Zona Arqueològica - Cultura Paquimé - Mogollón Oasisamérica | ||
 | ||
| Nom: | Cova de la Mòmia | |
| Tipo | Arqueologia | |
| Ubicació | Ciutat Fusta, Chihuahua México
| |
| Localisació | Mesoamérica, Oasisamérica, (Mèxic) | |
| Coordenades | </noinclude> (Aprox.) | |
| Cultura | Cultura Paquimé - Mogollón | |
| Llenguage | ||
| Cronologia | ||
| Periodo | ||
| Pàgina INAH | No existix | |
En el lloc, en les barrancas de Huápoca, en la Serra Tarahumara, llar dels rarámuri, no molt llunt de Ciutat Fusta en les belles serranías de la Serra Mare de l'Estat de Chihuahua, es va descobrir in situ i a l'entrada de la cova, el cos momificado d'una persona adulta, possiblement femenina, en perfecte estat de conservació i en detalls sorprenents com a pell, pèl, ungles, i fins a alguns de les seues dents.[1] El lloc va rebre el seu nom perque es dia que dins d'ella hi havia vàries mòmies. La qual cosa va anar totalment cert, encara que va haver destrucció per vàndals, es va poder salvar una que es pot vore en perfecte estat de conservació en el Museu del Capità Lleal, en Ciutat Fusta. La cavitat té dos pisos, en els que poden vore's alguns restants arqueològics. Té dos nivells, el superior va ser un conjunt habitacional.[2]
Esta mòmia descansa, en una sala del museu especial que està junt al motel “Real del Bosc” en les afores de Ciutat Fusta, el qual va ser construït ex professe pel Capità Lleal, amo del motel.[1]
Primeres Investigacions de la zona
En 1898, l'explorador noruec Carl Lumholtz, va donar les primeres notícies sobre coves en cases en la regió de Fusta, en la partix nort de la Serra Tarahumara. Va descobrir varis llocs, entre ells la Cova del Garabato, coneguda actualment com les Quaranta Cases.[3]
Posteriorment, varis antropòlecs i arqueòlecs varen explorar somerament la regió, concentrant-se sobretot en les afores de quaranta Cases. Casi tots ells varen publicar els resultats dels seus estudis;[3]
- H.A. Carey en 1931.
- E.B. Sayles en 1936
- A.V. Kidder en 1939,
- R.H. Lister en 1946 i 1958
- Eduardo Contreras en 1959
- Arturo Guevara en 1986,
- David Pearson, Fernando Sánchez M. I D, Phillips en 1990.
No obstant, encara és molt poc lo que es coneix sobre les coves en cases, i la seua exploració i estudi sistemàtic a penes s'està iniciant.
La Zona de Fusta
Fusta va ser un aserradero a on es treballa la fusta extreta en els boscs propencs; pero els seus majors atractius són les coves milenàries en la seua entorn, les quals varen servir de habitació i refugi als habitants de la cultura Paquimé, els qui varen construir les seues vivendes dins d'elles.[4]
Existixen vàries zones arqueològiques de la cultura Paquimé, en esta zona, a partir del Municipi de Fusta. Les coves més importants de Fusta són:
Huápoca
Es troba a 36 quilómetros a l'oest de Fusta, per terracería.
Les coves de Huápoca consistixen en Cova de la Serp i Niu de l'àguila. Són considerades les més impressionant en penya-segat. Conserva estructures íntegres.[5]
Té magnífiques vistes del canó de Huápoca.
Cova de la Serp
Té 14 vivendes d'atobó de més de mil anys d'antiguetat.[5]
Niu de l'àguila
Solament té una vivenda, en la vora d'un penya-segat, baix un eixint rocós, motiu del seu nom.[5]
Cova Gran
Es troba a 66 quilómetros a l'oest de Fusta, per terracería. Cova Gran s'amaga en els plecs de la terra i està amagada per branques d'arbres.[5]
La boca de la cova és té una cascada que cau des del cim de la cova a una alberca i fluïx riu avall. Hi ha dos vivendes de 800 anys d'antiguetat, de dos pisos que proporcionen bons eixemples de les tècniques de construcció de l'época. També hi ha una zona d'almagasenament de gra redó darrere de l'estructura més propenca a la boca de la cova.[5]
La Ranchería
Complex de coves, 50 quilómetros al sur de Fusta.[5]
Cova del Pont
45 quilómetros al nort de Fusta
Quaranta Cases
Cuevas El Garabato o Cova de les Finestres, conegudes com Quaranta Cases per la gran cantitat de recints precolombins que hi ha en el seu interior. Construïts entre els anys 1,060 i 1,205 dC, haurien complit la funció de vivendes per als hòmens de la cultura Paquimé.[4]
Dins d'este conjunt de coves (localisades en la riera El Garabato) destaquen Les Finestres, en una interessant cantitat de construccions i la Cova Gran, resguardada per una chicoteta cascada.[4]
Noves Troballes
En un dels canons laterals al riu Papigochi, cap al suroest de Ciutat Fusta, es troba un conjunt que va ser habitat per comunitats antigues que varen construir cases en les coves i els abrics rocosos. Estos llocs són tan segurs que fins a la data es troben pràcticament intactes.[3]
Cap d'estes coves es pot vore fàcilment, l'única manera de donar-se conte de que existixen, és quan està en elles.[3]
Cova dels Fierros
Es troba a mija ala del canó en una paret casi vertical. La seua amplitut és d'uns 30 m i alberga un conjunt de si més no 10 quartos construïts en atobó, alguns d'ells de dos pisos. Tot el conjunt conta en una base de fonament, com un terrat, sobre la qual varen ser fets els quartos, les finestres dels quals tenen forma de paleta o “T”, típica de la cultura paquimé.[3]
Casi totes les habitacions estan semidestruidas; els sostres encara conserven l'estructura de fusta original, i en l'interior localisem algunes ferramentes de pedra com a raspadors, gavinets, metates, alguns fragments de ceràmica i atres objectes que no vàrem poder identificar. Abundaven els olotes, senyal de que eren consumidors de dacsa i de que ací ho almagasenaven.[3]
Cova de la Porta
A uns centenars de metros de la primera cova, es localisa una atra, també es troba a mija paret del canó. La seua amplitut és d'al voltant de 25m i presenta vestigis d'uns 12 quartos o recints, en els quals s'aprecia el vandalisme dels buscadors de tesors, que varen destruir parcialment pisos i parets.[3]
Es pot apreciar cóm es construïen les cases en l'antiguetat. Es construïen en una espècie de trenat en vares i branques d'alguns arbres locals, principalment el táscate (nom local per a algunes espècies de juníperos) i el fresno, i sobre este trenat li anaven donant forma a les parets en atobó. El trenat es troba també conservat que els amarres en que va ser fet estan intactes. Existixen dos tipos d'amarres; u fet en la fibra de la palmilla (una de les espècies d'agave de la regió) i l'atre en una branca que la gent crida sawarique. En un dels quartos es pot observar el pis original de la vivenda, fet d'atobó tan ben treballat que per lo pla semblava emparellat en ciment. El sostre i les parets dels quartos estan negres, provablement per l'acumulació de suja i fum de fogatas que a través de centenars d'anys es varen fer allí. Front a la cova de la Porta, a l'atre costat del canó, existix una atra cavitat en cases, és més chicoteta en sol tres recints, pero molt ben conservats.[3]
Mig quilómetro més dalt hi ha una chicoteta cova en una solitària i chicoteta casa en molt bon estat. Per l'excelent vista del canó des d'ahí, provablement este lloc va ser un punt d'observació o de vigilància.[3]
Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cova de la Mòmia».Consultat el Sept. 2010.
- ↑ «Cova de la Mòmia».Consultat el Sept 2010.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Explorant un món oblidat (Chihuahua)».222Consultat el Sept. 2010.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Chihuahua, Atraccions Arqueològiques i Naturals».Consultat el Sept. 2010.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Cave Dwellings of the Huapoca Canyon».(Inglés)Consultat el 27 d'agost de 2010.
Referències
- «Paquimé i les cases penya-segat Chihuahua».(número 51)Consultat el Sept 2010.
- «Cova de la Mòmia».Consultat el Sept. 2010.
Vore també
- Ciutat Fusta, Chihuahua
- Cultura Paquimé
- Mogollón
- Oasisamérica
- Quaranta Cases
- Cova del Gorc
- Cova de la Ranchería
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de la Momia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.