Cova del Gorc
Cova del Gorc és un lloc arqueològic en el noroest de l'estat mexicà de Chihuahua, uns 47 km al suroest de Nou Casas Grans, en les rodalies de l'ejido Ignacio Saragossa.
El lloc es troba dins a l'abric natural de la cova. Este lloc va rebre el seu nom perque conta en una estructura redonejada, semblant al d'una gorc. Es tracta d'un cuexomate[1] o graner de grans dimensions, la seua forma recorda a la d'una gran vasija. Graners semblants varen ser localisats en llocs dispersos en coves de la Serra Mare Occidental. Una de les particularitats de la vall de les Cuevas és la presència d'un lloc a on s'ha detectat una seqüència d'ocupació molt llarga. Ahí varen habitar grups humans que utilisaven un ancestro de la dacsa que es remonta aproximadament a 5500 a. C.[2] Pel cru hivern va haver la necessitat d'almagasenar aliments per lo que varen construir el graner que encara pot vore's en peu, encara que molt deteriorat.
Per a visitar-ho es pren el camí de Cases Grans a la Colónia Juárez, se seguix fins al ejido Ignacio Saragossa (el camí és de terracería en trams d'una sola via). En aplegar al ejido es recorren dos quilómetros fins al rancho Casa Blanca, un quilómetro despuix es localisa la zona arqueològica –de les més antigues de l'estat de Chihuahua i de la República Mexicana–, en la Cova de l'Oroneta, a sol 400 metros de la Cova del Gorc.
Característiques constructives
Portes en forma de T. en murs d'atobó; amples dalt i més estretes avall, en poca altura, un metro escàs. Segons una teoria, la silueta d'estes portes està associada en la de les “cachinas” prehistòriques (esperits dels ancestros), representades en el Suroest Americà.[3]
Murs. Construcció per un sistema de caixons. Usaven mòles per a buidar fanc sense material orgànic, apisonado. L'exterior era recobert en enjarre d'arena, calç i pols de closques de ostión, despuix era pintat de blava, verda i rosa. Sense fonamentació; els murs es desplantaban en recalats afonats de 25 cm. Per a varis nivells, els murs es feyen més amples, de fins a 1.40 m avall, i de 50 cm en els nivells.[3]
Foguers i ventilació. Varen ser usats per a controlar la temperatura interior. La ventilació es feya en les portes, en eixida de fum dels foguers, estos eren de tamany proporcional al tamany del quarto a on s'usava.[3]
Escales i rampes. Construïdes en les edificacions.
Sistema d'aigua. Els “sistema de retenció d'aigua”. Un sistema de séquies, per mig de terrats i terraplens, prenia aigua de rius, es conduïa fins a la ciutat. Dins d'esta s'usaven canals rectangulars de pedra laja de 30 cm, per a alimentar habitacions; tenien un depòsit que filtrava l'aigua usada en banys de temazcal o de vapor. També hi havia un sistema de desaiguador.
El Lloc
És un dels llocs més característics de la cultura Paquimé. El conjunt té sèt habitacions construïdes dins de la cova, a on destaca un enorme graner de forma circular que des de llunt sembla ser un gorc de grans dimensions, en el qual s'almagasenava dacsa i carabasses.[4]
Per a la construcció de les habitacions i el graner es va usar atobó colat i mostren l'arquitectura típica dels Paquimé com les portes en forma de "T".[4]
La cova en una no molt profunda, l'entrada té aproximadament tres metros d'altura.
El Cuexcomate de Cova del Gorc és important pel seu tamany (2.5 m de diàmetro i 3.55 d'altura), aixina com per la seua ubicació en el conjunt com a principal be de la comunitat.
L'estructura té forma de fongo i va ser construïda en palla seca, enrollada per a donar-li forma. S'estima que es varen almagasenar llavors de amaranto, epazote, sotol, guaje i unes atres, en cantitats suficients per a a lo manco 170 dies.[3] Tenia un recobriment roig i negre en dissenys autòctons, es pensa que invocaven la protecció d'aliments i la subsistència de les seues aproximadament 30 moradores, lo que li conferia un caràcter ceremonial.[3]
Té una obertura semicircular de 80 cm en la seua part superior, provablement era tapada en palmes i carrizo; en les parets té clots per a traure i ficar grans, i ventilació. El tipo de llavors indica la característica agrícola dels seus habitants. Empotrats a les parets hi ha sèt quartos d'argila, en esquadra. Les portes en forma de T, típiques de la cultura Paquimé, estan semiderruidas, encara que és possible recrear algunes en la seua totalitat.[3]
Es pensa que la cova va tindre un us residencial i té un chicotet quarto, dins d'un atre, provablement usat per alguna persona important. Existixen més coves en contingut prehistòric, incloent la Cova de l'Oroneta, ubicada en el mateix canó.
Vore també
Referències
Notes
- ↑ El Cuexcomate és un tipo de graner de manufactura artesanal d'orige mesoamericà construït a pur de materials naturals com a fanc, pedra i palla. Per les característiques del seu disseny per a conservar els grans de cereals, especialment dacsa, encara es manté en us en diverses comunitats de Mèxic.
- ↑ «Cova del Gorc, Turisme Arqueològic en Chihuahua».visiting mexico.com.mx.Consultat el Sept. 2010.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Cano, Olga«Paquimé i les cases penya-segat Chihuahua».Arqueologia Mexicana.(número 51)
- ↑ 4,0 4,1 «Cova del Gorc».OCV Chihuahua.Consultat el Sept 2010.
Fonts
- Cano, Olga«Paquimé i les cases penya-segat Chihuahua».Arqueologia Mexicana.(número 51)Consultat el Sept 2010.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de la Olla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.