Cova de l'Ángel
La cova de l'Àngel es referix a un conjunt d'estructures de caverna ubicat en la serra de Llaures, a una altitut de 620 m s. n. m., pertanyent al municipi de Lucena, en la província de Còrdova, Espanya. Ací es troba un jaciment achelense que s'estén des del Pleistoceno mig fins al Pleistoceno superior. Les evidències geològiques, paleontológiques i arqueològiques senyalen a que este emplaçament va ser habitat de forma intensa i continuada durant llarcs periodos de temps. L'estudi dels numerosos restants òsseus i líticos trobats en clares evidències d'exposició al fòc junt en la troballa d'una estructura de combustió extensa i profunda, respalen l'hipòtesis de que durant esta intensa ocupació existia un processament i consum de grans mamífers.
Història i primeres intervencions
[editar | editar còdic]En l'any 1995, i com a conseqüència dels espolis sofrits en la zona, s'autorisa oficialment la primera intervenció arqueològica en caràcter d'urgència otorgant-se la seua direcció a Cecilio Barroso Ruiz. Els objectius de dita intervenció són els de delimitar l'extensió en superfície del jaciment, evaluar si presenta interés arqueològic i, en el seu cas, realisar un estudi científic aixina com elaborar un pla de conservació. Els resultats d'esta intervenció varen revelar la presència d'espeleotemas indicant un ambient de caverna. Adicionalment, es va trobar una trinchera conseqüència de l'activitat minera en la zona que buscava “marbre d'aigües”, també conegut com a “falsa àgata” que no és sino travertino.[1] Un text escrit per Ramírez de Luque en 1792 baix el títul de “Lucena Desagraviada” atesta esta presència minera en la Serra de Llaures:
“[…] no només s'ha fet célebre en el món esta Serra de Llaures per dit Santuari, sino també per la Pedrera del esquisto marbre d'aigües, que se li ha descobert: i ara poc ha la gran porció, que s'ha trobat, d'ossos, canillas, molgues, quijadas, etc. algunes de estraña magnitut tot petrificado, i conservada en gran perfecció la seua figura, i fins a les seues més quins filaments. Alguns curiosos guarden varis péntols en els seus museus.”
Ramírez de Luque, F. (1792): “Lucena Desagraviada”
Durant 1996 es varen continuar les llabors de neteja del jaciment trobant-se un pou d'uns 2 metros de diàmetro reblixc de blocs calizos. No obstant, i a pesar d'estes troballes, no és fins a l'any 2004 que es concedix un proyecte general d'investigació en el que intervenen diferents centres d'investigació tant espanyols com a francesos.[1]
En l'any 2012 Cecilio Barroso va crear la Fundació Institut d'Investigació i Evolució Humana (FIPEH), entitat sense ànim de lucre, en l'objectiu de promoure l'investigació i la divulgació de la Prehistòria del sur de la península ibèrica.
Geologia
[editar | editar còdic]La cavitat correspon a calcàrees dolomíticas formant un complex càrstic d'orige Mesozóico, concretament del Emboliques inferior i mig, que dona lloc a tres àrees ben diferenciades.
La primera d'elles és una plataforma de farcidura a l'aire lliure i que ha segut l'única zona excavada fins a 2011.[2] Ací es troben blocs de brecha, calcàrees i espeleotemas. ya que esta zona del jaciment se situa a cel obert, la presència de espeleotemas indica que originalment existia un abric rocós que va colapsar en algun moment indeterminat del passat (presumiblement durant el Pleistoceno Superior)[2] donant lloc a l'estructura a cel obert que s'observa hui en dia.
La segona, és una cavitat situada a pocs metros de l'anterior en direcció NE en la que es troben blocs de solsida. Esta estructura sembla ser l'últim vestigi de la cova original.
La tercera estructura és una alvenc vertical en una profunditat d'uns 100 m situada baix la cavitat anterior i en la que ademés es comunica per mig de dos estretes oquedades. En este alvenc es troba un con de derrubio d'uns 70 m d'altura compost per blocs, clastos, argila, ossos i restants d'indústria lítica. En l'any 2009 es va excavar un túnel que dona accés a este alvenc i que té per objectiu facilitar el pas als investigadors, aixina com permetre l'acostament del públic.[1][3]
És rellevant la presència en la plataforma a cel obert d'una estructura de combustió prou extensa en superfície i d'1,5 m de potència màxima que no mostra característiques de fòcs individuals. Açò sugerix una ocupació prolongada i intensa del lloc per part de grups humans.[4][2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva del Ángel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.