Cova de Teyjat
La cueva de Teyjat o de la Mairie (en francés: grotte de Teyjat o grotte de la Mairie, lit. 'cova de l'Ajuntament') és una cova prehistòrica que es troba en Teyjat, França, habitada entre els anys 15 000−13 000 a. C.[1] Esta cova està formada per costres calcàrees sobre regates que dibuixen caps d'uros. Gràcies a estes representacions s'assegura que el gravat està realisat en época prehistòrica.
Situació geogràfica
La cova s'ubica en el llímit noreste de la ciutat de Teyjat (Dordonya), baix l'escola. Es troba molt prop de l'iglésia i l'ajuntament, d'a on pren la seua denominació. El encajamiento és de pedra calcàrea jurásica fortament recristalizada en les rosetes per la tectònica fràgil.
La cova inclou dos nivells. El nivell superior medix 75 metros de llarc. Al final d'un corredor, un pou conecta el nivell superior de la cova a la ret inferior (coneguda més de 40 metros, en un chicotet riu subterràneu). Els gravats estan en el nivell superior, durant els primers quinze metros despuix de l'entrada.
Història
Des de 1880, la cova ha segut visitada vàries ocasions. En 1889, Perrier du Carn va descobrir gravats en os (representació d'un cavall en un os sacre de reno) i atres objectes (arpones barbelares, i lo que va identificar com l'impressió d'un arc). Els gravats parietals varen ser examinats per primera volta en 1903 per Denis Peyrony. Les fines incisions Flint són estudiades per Louis Capitan, Henri Breuil i Denis Peyrony.[2]
Pierre Bourrinet, mestre en Teyjat, va mamprendre excavacions més meticulosas en 1904 baix el liderage de Denis Peyrony. Les seues observacions precises permeten distinguir dos capes arqueològiques separades per una capa de talús net. La capa inferior pertany a Magdaleniense V i es caracterisa per arpones en un sol ranc de púas. La capa superior data del Magdaleniense VI. També conté arpones en dos rencs de púas, buriles d'espolón i punts Teyjat (punts pedunculats de pedernal).
El 4 d'abril de 1910, es va classificar com a monuments històrics.[3]
Registrada per Claude Barrière en la década de 1960, la decoració parietal està sent objecte de nous anàlisis com a part d'un proyecte d'investigació colectiva dirigit per Patrick Paillet.
Referències
- ↑ (2009) «L'art de l'Antiguetat en el hora actual», Història de l'Art, 1. El món Antic, Juan Antonio Ramírez edició (en espanyol), Madrit: Aliança Editorial. ISBN 9788420694818.
- ↑ «Unix nouvelle grotte à parois gravées à l'époque préhistorique : la grotte de Teyjat (Dordogne)».Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.47(5)
- 407–412.doi:10.3406/crai.1903.19479.Consultat el 26 de juny de 2022.
- ↑ «Grotte digues-te de la Mairie». www.pop.culture.gouv.fr. Consultat el 26 de juny de 2022.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Teyjat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en arguments formatnum no numèrics
- Proyecte:Artículs en texts en atres idiomes
- Cuevas paleolítiques de França
- Escola Franco-cantàbrica
- Monuments històrics de Nova Aquitània
- Geografia de Nova Aquitània
- Dordonya
- Magdaleniense
- Descobriments arqueològics en França en el sigle XIX
- Descobriments arqueològics de 1889
- França en 1889