Cova de Postojna
La cova de Postojna (en eslové: Postojnska jama) està situada molt prop de la ciutat eslovena de Postojna. És un conjunt de 24 quilómetros de túnels i galeries, de les quals solament cinc estan oberts al públic. És la cova més gran de la regió del Carso (Kras en eslové i Karst en alemà, d'a on deriva la denominació de relleu càrstic), ademés de tractar-se de la cova més visitada en Europa.
La cova es va formar a lo llarc de millons d'anys pel riu Pivka i va ser descoberta en el XIII, encara que mai es va explorar adequadament fins a principis del XIX. Els visitants que hui en dia acodixen a la cova poden conéixer detalls sobre l'orige i l'història de les coves, els túnels i les galeries i poden admirar les seues estalactites i les estalagmites, algunes de les quals han acabat unint-se en pilars, plegades i doblades a modo de cortines i atres formes interessants.
En 2013, Eslovènia va emetre una moneda commemorativa de 2 euros celebrant el 800 aniversari del seu descobriment.
Història
Encara que s'han descobert inscripcions en l'interior que daten de l'any 1213, la gruta va ser descrita per primera volta en el XVII gràcies a Johann Weikhard von Valvasor, pioner en l'estudi del fenomen càrstic.[1] En 1818, quan es preparava una visita a la cova de Francisco I d'Àustria, es va descobrir una nova zona casualment per Luka Čič. En 1819, l'archiduc Fernando d'Àustria va visitar la cova i des de llavors es va convertir en una atracció turística. Čič va anar el primer guia turístic quan es varen obrir al públic. En la década de 1850, el geógrafo austrohúngaro Adolf Schmidl va publicar la primera resenya científica de la cova de Postojna i la conca de Pivka, convertint-se en llectura obligada en l'estudi de l'espeleología.[2]
En 1872 es varen afegir raïls i trens en l'interior per als turistes. Al principi eren impulsats pels propis guies, encara que al voltant de 1914 es va introduir una locomotora propulsada a gas. Inicialment els turistes tenien que caminar per les coves i allumenar-se el camí en antorches durant molt temps, fins que, a partir de 1884, la cova va albergar llum elèctrica, precedint inclús a la capital de Carniola, Liubliana, lo que va aumentar encara més la popularitat de la gruta.[1]
Durant la Primera Guerra Mundial, presoners de guerra russos varen ser obligats a construir un pont per a eludir un gran abisme en l'interior de la cova.[1] En la Segona Guerra Mundial, les forces d'ocupació alemanes varen usar la cova per a albergar més de 1000 barrils de combustible aéreu, destruïts en abril de 1944 pels partisanos eslovens. L'incendi va durar una semana, destruint grans zones de la gruta i bloquejant l'entrada.[3] Despuix de la lluita, la locomotora propulsada a gas va ser substituïda per una elèctrica.[4]
Actualitat
A finals de la década de 1990 es trobava entre les coves més visitades del món, en casi 1 milló de turistes a l'any.[5] Aixina mateix, al voltant de 5,3 quilómetros de la cova es troben oberts al públic.[4]
En juny de 2015, l'administració de la gruta va declarar que alguns buceadores varen trobar una conexió subaquàtica cap a la cova de Planina, ampliant les dimensions de la cova de 20.570 metros a 24.120 metros.[6] Ademés, alberga l'única oficina postal subterrànea del món.[7]
El proteo i una atra fauna
El primer que va tractar de descriure al Proteus anguinus (olm) fa més de 300 anys va ser l'historiógraf Janez Vajkard Valvasor. Com a molts, ell també pensava que el proteo era una cria de dragó que puja a la superfície quan les aigües en la cova creixen.
Ademés del proteo, que és l'habitant més famós de la cova de Postojna, es troben en les coves atres 83 espècies d'animals. La majoria són chicotetes aranyes, langostas, palometes, caragols d'aigua, rat penat i rates.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Scheffel, Richard L.; Wernet, Susan J., eds. (1980). Natural Wonders of the World. United States of America: Reader's Digest Association, Inc. pp. 304–305. ISBN 0-89577-087-3.
- ↑ Gunn, John (2004). Encyclopedia of Caves and Karst Science. London: Taylor and Francis. p. 1471.
- ↑ Clark, Sydney. 1955. All the Best in Europe. New York: Dodd, Pixeu and Company, p. 472.
- ↑ 4,0 4,1 «Postojnska jama | Hrvatska enciklopedija». www. enciklopedija. hr. Consultat el 2021-01-11.
- ↑ Tučar, J.; Tomić, N.; Valjavec, M. Breg; Zorn, M.(2018-08-11).«Speleotourism in Slovenia: balancing between mass tourism and geoheritage protection».Open Geosciences.10(1): 344–357.doi:10.1515/geo-2018-0027.Consultat el 2021-01-11.(en en)
- ↑ STA, Pi K. , Delo si (2015-06-30). «V Postojnski jami odkrili nov podvodni rov» (en sl-si). old. delo. si. Consultat el 2021-01-11.
- ↑ «Inhabitat - Green Design, Innovation, Architecture, Green Building» (en en-us). Consultat el 2021-01-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Postojna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.