Anar al contingut

Cova de Hualong

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cova de Hualong

La cova de Hualong (en chino tradicional, 華龍洞; en chino simplificado, 华龙洞; pinyin, huálóng dòng; literalmente, ‘cova del dragó florido/elegant’) està localisada en el poble de Pangwang, comtat de Dongzhi, província d'Anhui, China. Situada en la vora sur del Yangtze.[1] Es troba en l'ala del tossal Meiyuan. L'interés paleontológico va començar en 2004, quan un granger va trobar accidentalment uns ossos que més tart es varen identificar com a fòssils de mamífers.[2] Els paleontòlecs de l'Acadèmia Chinenca de les Ciències varen iniciar les excavacions en 2006.[3] S'han trobat numeroses ferramentes de pedra i més de 30 fòssils humans, aixina com ossos d'animals com Ailuropoda, Arctonyx, Bubalus, Sinomegaceros, Stegodon, tapir jagant i colles jagantes. Els fòssils més notables són el d'un Homo erectus (malnomenat Dongzhi Man) descrit en 2014,[4] i el d'un humà arcaic de 300 000 anys descobert en 2019.[5]

Ferramentes de pedra

[editar | editar còdic]

La cova de Hualong mostra l'estil de vida dels humans en el Paleolític. Les ferramentes d'os s'utilisaven per a tallar animals, pero no per a caçar. S'han descobert més de 100 ferramentes de pedra. Estes ferramentes de pedra estaven fetes de roques silíceas. Els raspadorés eren les ferramentes més abundants.[6]

Arbre genealògic
humà recent

Segons Ni et al. 2021[7] (Nota: Els xiahe i els denisovanos són els més emparentats en els neandertal segons els anàlisis de ADN nuclear i proteïnes antigues).[8]

Fòssils d'animals

[editar | editar còdic]

En la cova de Hualong s'han descobert més de 40 espècies de fòssils de mamífers. La majoria són ungulats de dits pares. Només poden identificar-se uns pocs rosegadors. Entre els espècimen importants figuren Ailuropoda, Arctonyx, Bubalus, Sinomegaceros, stegodon, tapir jagant i colles jagantes. La presència de Sinomegaceros en la cova es considera la més meridional de China.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Quaternary International.400
    47–57.doi:10.1016/j.quaint.2015.09.019.
  2. «[1]», Chinadaily.com.cn. Consultat el 2019-09-20.
  3. 3,0 3,1 Tong, H. “Ānhuī Dōngzhì Huálóng Dòng gǔ rénlèi yízhǐ bǔrǔ dòngwù huàshí de chūbù yánjiū” [Preliminary report on the mammalian fossils from the ancient human site of Hualong Cave in Dongzhi, Anhui] (zh). Rénlèixué xuébào / Acta Anthropologica Sinica (2). doi:10.16359/j.cnki.cn11-1963/q.2017.0070.
  4. «[2]», Archaeology. Consultat el 2019-09-20.
  5. «[3]», Archaeology. Consultat el 2019-09-20.
  6. Chinese Archaeology.13(1)
    55–60.doi:10.1515/char-2013-0007.
  7. Un cràneu massiu de Harbin, en el norest de China, establix un nou linaje humà del Pleistoceno Mig” (2021). Innovation 2 (3). doi:10.1016/j.xinn.2021.100130. ISSN 2666-6758. PMID 34557770. Bibcode2021Innov...200130N.
  8. Una mandíbula de denisovano del Pleistoceno mig tardà del replanell tibetà” (2019). Nature (7756): 409–412. doi:10.1038/s41586-019-1139-x. PMID 31043746. Bibcode..409C 2019Natur.569 ..409C.