Anar al contingut

Costa del Rubicón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Costa del Rubicón
Massiç dels Ajaches i la costa del Rubicón en el sur de Lanzarote.
Cala de Papagayo.

La costa del Rubicón és la franja costera que s'estén aproximadament des del Janubio fins a la punta de Papagayo, abdós en Yaiza, en el sur de l'illa canària de Lanzarote, en Espanya.

Etimologia

El nom deriva del llatí rubico, estar roig, per l'existència en esta costa d'un volcà de color rojós, la Montanya Roja, visible des del mar.[1]

Història

En este llitoral es varen fundar els primers assentaments normandos de l'expedició de Juan de Bethencourt i Gadifer de la Salle en 1402, per l'existència de bons fondeaderos, pous d'aigua salobre i la possibilitat de caçar foques monge en la propenca illa de Llops.[2]

En l'actualitat existix un lloc arqueològic situat en la plaja del Pou, a on es troben els pous d'aigua salobre i la base de la primera catedral construïda en Canàries, Sant Marcial de Rubicón i també de la primera sèu de la diòcesis de Sant Marcial del Rubicón.

El llitoral i les montanyes propenques estan inclosos en el monument natural d'els Ajaches[3] i té com a principal atractiu les plages de Papagayo.

Vore també

Referències

  1. ↑ Maximiano Trapero i Eladio Santana. «Toponímia de Lanzarote - Costa de Rubicón». www. webs. ulpgc. es. Consultat el 12 de decembre de 2016.
  2. ↑ Fernández, Yolanda (22 de setembre de 2009). «Costa del Rubicón, arqueologia de Sant Marcial». Sobre Canàries. Consultat el 12 de decembre de 2016.
  3. ↑ «Ret Canària d'Espais Naturals Protegits». www. gobcan. es. Archivat des de l'original, el 11 de decembre de 2016. Consultat el 12 de decembre de 2016.