Coryphantha poselgeriana
Coryphantha poselgeriana, coneguda comunament com biznaga partida de Poselger, biznaga partida grossa o manca cavall,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Coryphantha, dins de la família Cactaceae. És endèmica del norest de Mèxic (concretament dels estats mexicans de Chihuahua, Coahuila, Durango, Nou #León, Sant Luis Potosí i Zacatecas).
Descripció
[editar | editar còdic]Coryphantha poselgeriana és una espècie de cactus imponent i molt espinosa, que recorda a un Echinocactus. Normalment creix de forma solitària encara que a voltes forma grups. Els seus brots van de globulars a cilíndrics curts i tenen la epidermis de color vert blavenc opac a vert grisáceo. Medixen fins a 30 cm d'altura i 18 cm d'ample. Tenen l'àpiç redonejat i lanoso, en una raïl pivotante prima.
Els brots estan coberts de tubèrculs semiesfércios a cònics, de 2 a 3 cm de llarc i 5 cm d'ample, disposts en files de 8 a 13. Són redonejats prop de l'extrem i tenen una regata lanoso profunt. Les seues aixelles són lanosas i presenten d'1 a 5 glándulas de néctar de color anaranjado.
En la punta dels tubèrculs s'assenten areolas redones de fins a 7 mm d'ample i estan coberts en llana curta. Tenen una única espina central recta de color blanquecino a negruzco, generalment prominent. És recta, molt rígida i medix de 2 a 5 cm de llarc. També tenen de 5 a 12 espines radials, de 3 a 4 cm de llarc i de color blanquecino, encara que en l'edat primer es tornen rojoses o negruzcas en la punta més obscura i després finalment es tornen grisáceas. D'entre elles, de 7 a 8 espines radials es radian lateralment i cap a avall i poden ser rectes o recurvadas.[2]
Les flors són apicales, medixen de 6 a 7 cm i són de color rosa blanquecino en el centre rosat a roig carmín, encara que en Sant Luis Potosí hi ha varietats en flors grogues.[3]
Els fruts són verts i sucosos. Tenen restants florals adherits, medixen de 2,5 a 5 cm de llarc i de 0,7 a 1,8 cm de diàmetro. En el seu interior contenen llavors reniformes, de color pardo-rojoses, de 2 a 2,5 mm de llarc i 1,5 mm d'ample. Tenen la testa reticulada i brillosa.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és el norest de Mèxic (concretament dels estats mexicans de Chihuahua, Coahuila, Durango, Nou #León, Sant Luis Potosí i Zacatecas) i creix principalment en biomas desérticos o de xara seca.[5]
Viu en planures aluvials en sols nuets, arenencs o en grava. A sovint creix sobre algeps, entre els 1000 i 1300 metros sobre el nivell de l'mar.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus poselgerianus, publicada en 1851 pel botànic alemà Albert Gottfried Dietrich en la revista científica Allgemeine Gartenzeitung 19: 346.[7]
Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Coryphantha, per lo que va passar a cridar-se Coryphantha poselgeriana. Varen registrar estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 4: 28, publicat en 1923.[8]
- Coryphantha: nom genèric que deriva del grec koryphē (que significa ‘cim’ o ‘cap’), i anthos (que significa ‘flor’), fent referència a que les flors apareixen en l'àpiç dels tallos.[9]
- poselgeriana: epítet específic otorgat en honor al mege, químic i botànic alemà Heinrich Poselger (1818-1883), qui va recolectar plantes suculentes en Amèrica del Nort entre 1849 i 1851.[10][11]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no presenta cap amenaça destacable.[12]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través de llavors.
És de creiximent llent i rara volta alcança el mateix tamany que en la naturalea. Necessita d'un bon drenage ya que és molt sensible a l'excés de rec. En condicions d'humitat, l'exudació de néctar (si no és completament eliminada per les formigues) pot causar la formació de verdet, ennegrint-li la epidermis. Per a evitar-ho, cal rosar la planta en aigua, per a aixina eliminar el néctar.[3]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el talle enterrat -
Porte de la planta -
Planta en botons florals en desenroll
-
Detall del capoll floral
-
Planta en floració
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Biznaga partida (Coryphantha poselgeriana)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-04-10.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 156. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Coryphantha poselgeriana». www.llifle.com. Consultat el 2025-04-10.
- ↑ Guzmán, O., Arias, S. & Dávila, P. 2003. Catàlec de Cactáceas Mexicanes. Mèxic: CONABIO-UNAM.
- ↑ Bravo-Hollis, H. & Sánchez-Millorada, H. 1991b. Les cactáceas de Mèxic. Vol. 3. Ed. 2. Mèxic: UNAM.
- ↑ Dicht, R.F. & Lüthy, A.D. 2003. Coryphantha. Cacti of Mexico and Southern USA. Heidelberg: Springer Verlag.
- ↑ «Echinocactus poselgerianus A.Dietr. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-10.
- ↑ «Coryphantha poselgeriana (A.Dietr.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-10.
- ↑ «Coryphantha» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-04.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 190. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ Hunt, D.R., Taylor, N. & Charles, G. 2006. The new cactus Lexicon. Milborne Port: dh Books.
- ↑ «Coryphantha poselgeriana: Goettsch, B.K. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152868A121492479».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152868a121492479.en.Consultat el 2025-04-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coryphantha poselgeriana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.