Corydalus cornutus
El acolote (en náhuatl: Acolótl ‘Alacrán d'aigua’‘atl, aigua; colotl, alacrán’),[1] manfe[2] o patudo (Corydalus cornutus) és una espècie d'insecte megalóptero aquàtic gran de la família Corydalidae i la subfamília Corydalinae, que es distribuïx en cossos d'aigua d'Amèrica del Nort i Colòmbia. Són utilisats pels peixcadors com esc.[3]
Distribució
[editar | editar còdic]Es troba en la major part de l'est d'Amèrica del Nort en regions en corrents ràpides, per lo general, es troba prop dels rieres no contaminats i de fluix ràpit en els que es desenrollen les seues larves.[3]
Es tenen en conte en els estudis ambientals de calitat d'aigües, la presència de larves d'estos insectes indiquen aigua de bona calitat.
Descripció
[editar | editar còdic]Són insectes que tenen desenroll holometábolo (aquell que passa per les fases d'ou, larva, bua i adult).[4]
Els ous són grisos i cilíndrics, d'1,4 mm de llarc i 0,5 mm d'ample (de tamany propenc al d'una moneda).[4] Es coloquen en grups d'entre cent[5] a mil, apilats en tres capes. La pila d'ous està protegida per un líquit transparent que en secar-se prenen color blanc i és aplicat per la femella en la punta de la seua abdomen. Es diu que la massa d'ous s'assembla prou al excrement d'un pardal.[6]
Les larves són de color marró clar en una coberta de diminutes microespinas de color marró obscur. El tórax té tres parells de pates i cada segment està cobert per una placa dorsal resistent de color obscur.[7] Estes poden alcançar de 7 cm fins a 8 cm de llongitut en la seua madurea. Es caracterisen per posseir de sèt a huit filaments laterals abdominals. Estes posseïxen arracades de brànquies traqueals baixe els filaments. Ademés de filaments laterals i brànquies traqueals, les larves presenten espiràculs per al intercanvi gaseós a partir d'aire atmosfèric, la qual cosa els conferix major resistència a la dessecació temporal del hàbitat.[4] Hi ha dos propatas en la punta de l'abdomen, cada una en un filament dorsal i un parell de ganchos terminals per a ajudar a les larves a ancorar-se al substrat. Les mandíbules són poderoses i molt esclerotizadas.[3]
Les bues són de color taronja en taques obscures en la part superior de l'abdomen i estan cobertes de cerdes diminutes. Les extremitats, ales i antenes en desenroll es proyecten fòra de la coberta de la bua.[3] Esta sorgix de la prepupa, una larva que abandona el mig aquàtic que construïx una cambra pupal prop de l'aigua baixe un substrat.[4]
Els adults són insectes grans de fins a 14 cm de llarc en una envergadura de fins a 12,5 cm,[5] Els machos posseïxen mandíbules modificades a manera de clau que aumenten la seua llongitut en funció del seu tamany[4] tenen forma d'hoz i medixen fins a 4 cm de llarc, la mitat del llarc del cos. Les femelles tenen mandíbules curtes i poderoses d'un tamany similar a les de la larva.[3] Les antenes són llargues i segmentades i les ales grisáceas translúcidas, en moltes venes, a sovint estan motejades en punts blancs. Quan està en repòs, les ales es pleguen planes sobre l'esquena de l'insecte i s'estenen més allà de l'abdomen.[8]
Cicle de vida
[editar | editar còdic]Despuix de la còpula, les femelles busquen un substrat adequat, com una paret rocosa, una roca per a on corre un riu, un tronc, fulls de branques o fullage colgante que queden sobre l'aigua, a on ovipositan masses d'ous, les larves al eclosionar penetren a l'aigua i es dirigixen a una secció de fluix ràpit en un fondo pedregoso com la #fulleram i en atres substrats com #fulleram, verdet o un tronc, en la nit una o dos semanes despuix,[4][9] Estes larves són depredadores generalistes, s'amaguen baix de les pedres, atrapant i menjant invertebrats de cos bla i a lo manco en captiveri, també s'alimenten de carronya.[4][9] Creixen llentament (el seu periodo de desenroll pot durar des d'al voltant d'un any fins a tres anys), muden la pell de dèu a dotze voltes i alcancen una llongitut de fins a 9 cm. Al final del seu desenroll, les larves d'últim estadi o prepupas, abandonen el mig aquàtic i viagen fins a 15 m en busca d'un lloc adequat per a construir una cela baixe una roca, un tronc o #fulleram.[4][10] Cada u cava un clot en sol humit i prepara una chicoteta cambra de parets planes, i despuix d'una etapa prepupal d'uns pocs dies, muda la seua pell i empupa. En algunes àrees, els adults emergixen en sèt a catorze dies durant el estiu[3][5] pero en atres àrees passen el hivern com a bues.[11] En emergir, caven el seu camí cap a la superfície. No es creu que s'alimenten com a adults, sino que passen el seu temps en una densa vegetació prop de les rieres. Són més actius durant la nit i se senten atrets per les llums. Es aparean i posen els seus ous, per lo general moren en una semana, aixina mateix, no s'alimenten i tenen un vol relativament llent, encara que sí beuen aigua i solucions dolces en captiveri.[3][4]
Usos alimentaris
[editar | editar còdic]En algunes zones de la Conca de Mèxic com Chalco, Estat de Mèxic, aixina com en Temixco, Morelos (especialment en les rodalies del riu Tembembe) i Tenejapa, Chiapas, en Mèxic, es consumixen les seues larves, bues i adults.[1][12][13]
En alguns llocs de Centroamérica, a l'insecte en estat larvario també se li coneix com merecas. Segons videos publicats per blogueros guatemaltecs, és conegut en Guatemala com a cuc de riu i és comestible.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Anàlisis químic proximal de Corydalus sp. i la seua comparació en atres insectes comestibles».Inventio, la génesis de la cultura universitària en Morelos.Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos.15(37)
- 1-9.ISSN 2448-9026.doi:10.30973/inventio/2019.15.37/6.
- ↑ «¿Els insectes es mengen?».Ciència de la Bolleta.(9)Consultat el 2022-10-23.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Eastern dobsonfly - Corydalus cornutus (Linnaeus)» (en anglés). Entomology and Nematology Department. University of Florida. Consultat el 2022-10-23.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Biodiversitat de Megaloptera i Raphidioptera en Mèxic».Revista Mexicana de Biodiversitat.85
- 257-263.ISSN 2007-8706.doi:10.7550/rmb.32049.Consultat el 2022-10-24.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Cotinis. «Corydalus cornutus - Eastern Dobsonfly» (en anglés). BugGuide. Consultat el 2022-10-24.
- ↑ «The egg masses, eggs and first-instar larvae of eastern North American Corydalidae».Annals of the Entomological Society of America.61(5)
- 1181–1187.doi:10.1093/aesa/61.5.1181.
- ↑ Neunzig; J. R., Baker (1991). «Immature Insects», Stehr, F. W. (ed.). (en anglés), Dubuque, Iowa.: Kendall/Hunt Publishing Company, pp. 112-122.
- ↑ «Dobsonfly» (en anglés). AgriLIFE EXTENSION: Texas A&M System. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2010. Consultat el 24 d'octubre de 2022.
- ↑ 9,0 9,1 McCafferty; Provonsha, {{{nom2}}} (1983). [1] (en anglés), Portola Valley, Califòrnia: Jones and Bartlett Publishers, Inc., p. 448.
- ↑ «Pupation ecology of the dobsonfly Corydalus cornutus (Corydalidae: Megaloptera) along a large river».Journal of Freshwater Ecology.9(1)
- 57-62.doi:10.1080/02705060.1994.9664427.
- ↑ «Eastern Dobsonfly» (en anglés). Fairfax County Public Schools. Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2010. Consultat el 24 d'octubre de 2022.
- ↑ «Insectes comestibles de l'Estat de Mèxic i determinació del seu valor nutritiu».Els Anals de l'Institut de Biologia.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.69(1)
- 65-104.
- ↑ «Corydalus cornutus - IBUNAM:CNIN:IC_01106».UNIBIO: Coleccions Biològiques.Institut de Biologia UNAM.Consultat el 2022-09-25.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Corydalus cornutus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Corydalus cornutus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.