Anar al contingut

Corts de Barcelona (1529)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les Corts de Barcelona de 1529 varen ser presidides pel rei Carlos I. Varen tindre lloc entre el 5 d'abril i el 5 de juliol de 1529.

El regnat de Carlos I es va caracterisar per un cost molt alt en mantindre a l'imperi, en el consegüent agotament econòmic. Els principals motius eren: les hostilitats en França per l'interés del rei Francisco I de França sobre la península itálica, la defensa front a les agressions turques en el Mediterràneu i el manteniment del Imperi Germànic que era codiciat pels príncips alemans.

En febrer de 1528 es va anunciar una declaració de guerra per part del rei francés, i Carlos I es va afanyar a convocar Corts en Barcelona. Les pretensions de la Generalitat de Catalunya consistien en el reforç de la jurisdicció de l'institució respecte als municipis, els barons i els soldats. També desijava l'ampliació i professionalisació del seu personal i incremental el poder sobre el comerç exterior, principal font d'ingressos. No obstant, en este últim punt, el compromís firmat entre el rei i Andrea Doria el 29 de decembre de 1528 llimitava les possibilitats institucionals.

Llunt de antender les peticions de la Generalitat, els diputats consideraven que esta constituïa una mala gestió i favoria els interessos de les classes dirigents.

La pèssima situació de l'economia feya prevore que la Generalitat tindria que fer un fogaje per a poder atendre el donatiu real. Es va introduir una novetat en canviar la fòrmula de recaptaació basada en el nom de persones, per una de progressiva en funció de les capacitats econòmiques.

Bibliografia

  • (2003) Enciclopèdia Catalana (ed.). Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents (en català), Barcelona. ISBN 84-412-0885-9.