Cortín
El cortín, en ocasions cridat curtín i cortíu, és una construcció agrària tradicional de la zona suroccidental d'Astúries, Espanya, per a la protecció de les colmenas. El cortín s'ha definit com una «tancada de pedra de forma circular a on es coloquen les colmenas per a que no entre l'orso».[1]
També hi ha cortinos o cortines en les zones limítrofes del nort de León i l'orient de Galícia.[2] En definitiva, el cortín és una construcció pròpia de zones en presència d'orsos. L'obra protegia les colmenas situades en el mont de les seues incursions i, ademés, d'atres animals que pogueren provocar danys -incloent el ganado-[3]
Característiques
[editar | editar còdic]
El cortín sol tindre forma redonejada, encara que hi ha alguns quadrats.[4] Es construïxen utilisant solament pedra i fanc. Usualment tenen entre 12 i 20 m de diàmetro. L'altura dels murs oscila entre els 2 i els 3 m i la gruixa entre els 60 cm i el metro. S'arrematen en un ràfol de lloses de pissarra que descollen uns 40 cm en la part superior. Aixina si l'orso trepa es troba una barrera que li impedix l'entrada, barrera que ademés protegix la construcció de l'aigua de la pluja. L'entrada al cortín es fa a través d'una chicoteta porta de fusta en pany (de metro i mig d'alt, 60-70 cm d'ample, i a voltes elevada 50 cm per a dificultar l'accés). En alguns eixemplars no hi ha porta: en este cas, s'accedia per mig d'escala de mà.
Els cortinos se situaven tractant de conseguir condicions òptimes per a les abelles. S'orientaven cap al sur, buscant el sol i la calor per a les colmenas.[5] Les zones devien tindre aigua i abundant floració. Es colocaven en zones en pendent evitant que el mur donara ombra a l'interior. Per lo general, la ublicación era a mija ala, "ni molt ficat en la vall ni a molta altura, perque la boira tarda en alçar del fondo pola matí i aplega en seguida a l'alt pola vesprada, i la boira és mala enemiga de les abelles". Era molt important que no hi haguera cortinos prop els uns dels atres, ya que en este cas les abelles barallaven entre sí.[6] De mija, els cortinos solien albergar entre trenta i quaranta colmenas.[7]
Rutes de cortinos
[editar | editar còdic]El cortín va caure en desús cap als anys 60 de el XX en l'introducció de les tanques electrificadas o "pastors elèctrics".
En Boal la cridada "Ruta d´vos calíeiros, cortíos i molíos" inclou algun cortín, encara que no molt ben conservat. També en la mateixa localitat, en el cridat Camí Primitiu hi ha varis cortinos.[8] El Museu Etnogràfic de Grandas de Salime expon un chicotet cortín restaurat. Els cortinos són particularment abundants en el concejo d'Ibias. En este concejo hi ha cortinos perfectament conservats i que se seguixen usant per a la producció apícola.[9] Continuen complint realment la seua funció, ya que en la zona la presència de l'orso és abundant. Un eixemple d'este tipo de construcció pot observar-se des del mirador de Furacón, en la carretera AS-212.
Molts cortinos estan en estat d'abandó. Pero s'està prenent consciència del seu valor com a element etnogràfic i patrimonial i van sorgint iniciatives per a recuperar-los[10] Este procés de recuperació pot anar més allà del simple manteniment de l'estructura constructiva tradicional, dotant de nou significat artístic i cultural als cortines. Això es conseguix, per eixemple, alçat escultures dins d'ells.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari General de la Llengua Asturiana, veu "cortín". Etimológicamente és possible que la paraula derive de "cortizo", del llatí "corticea", corfa. El cortín, de la mateixa manera que la corfa, és una vora que protegix l'interior. DE LOS NOMBRES DE LA CASA DE LAS ABEJAS (ESTUDIO DE DOS DE SUS TÉRMINOS), FRANCISCO TORRES MONTES, Universitat de Granada, Actes de el XXXVII Simpòsium Internacional de la Societat Espanyola de Llingüística.
- ↑ En Galícia se solen denominar "albarizas" [1]
- ↑ S'ha dit que el cortín protegia també de robos i incendis. Pero lo essencial era l'orso, com a mostra el fet de que no hi ha cortines en les zones en les que no està present este animal.
- ↑ Per a tota esta matèria, Les abelles, la mel i la cera en la societat tradicional asturiana [2] archivat en Wayback Machine., Xuaco López Alvarez, pàgina 67 i següents.
- ↑ La colmena tradicional es denominava truébanu (Diccionari General de la Llengua Asturiana), truébano, o calduya. En essència, es tractava de troncs buidats en els que s'introduïa l'eixam, tapant la part superior cun una pedra.
- ↑ Les abelles, la mel i la cera en la societat tradicional asturiana [3] archivat en Wayback Machine., Xuaco López Alvarez, pàgina 68. Afig l'autor que en esta localisació també es facilita a les abelles l'aprofitament de la flora en tota l'ala. Els assentaments més comuns són les valls chicotetes i laterals dels cursos dels rius, i sempre en la part protegida dels vents procedents de l'oest aixina com del nort i nordése. Sobre l'altitut, els colmenares rara volta superen els 800 m.
- ↑ «14.- Cortín | Museu Etnogràfic de Grandas de Salime.».
- ↑ Sobre els cortines de l'alt Sil
- ↑ No obstant, estos cortines no s'inclouen en rutes turístiques ni són objecte de visites organisades (eixemple).
- ↑ Per mig d'acorts de la Asociacion de Ciències Ambientals, apicultors, i atres interessats, i la participació de voluntaris (enllaç). Estos proyectes han segut inclosos en proyectes de Custòdia del Territori del programa LIFE+ l'Unió Europea.
- ↑ Est ha segut el cas d'un cortín en Quiroga, Lugo. Una alvariza de Quiroga, escenari per a l'art contemporàneu, o La primera escultura en una alvariza: un eixam imaginari i una colmena de pedra.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cortín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.