Corrent noruega
La corrent noruega (també coneguda com la corrent costera noruega) és una corrent marina que fluïx superficialment en direcció norest a lo llarc de la costa atlàntica de Noruega a profunditats fins a de 50 i 100 metros en velocitats majors en la superfície i gradualment més llentes a mida que aumenta dita profunditat. Contrasta en la corrent de l'Atlàntic Nort degut a que és més freda i té menys sal en ella, tenint la major part de la seua aigua provinent del Aigua salobre del mar Bàltica aixina com dels rius i fiorts noruecs. És, no obstant, considerablement més càlit i salat que l'oceà Àrtic. Les temperatures hivernals en la corrent noruega es troben típicament entre 2 i 5 °C mentres que la temperatura de l'aigua atlàntica supera els 6 °C.
La corrent costera de Noruega procedix del nort d'Escòcia, rodeja la costa de Noruega i acaba en la mar de Barents. La guia el vent, que "amontona" aigua a lo llarc de la costa noruega pels vents de direcció suroest lo que crea elevació i aixina les diferències de pressió, pero també la mou la distribució de salinitat que a la seua volta crea gradient de densitat.[1]
Està composta principalment per aigua que ix de la mar Bàltica (50% de producció d'aigua dolça), que fluïx a través de l'estret de Skagerrak i va a parar a la mar del Nort (10% de producció d'aigua dolça), unint-se en una fracció de la corrent del Golf.[1] La mar del Nort forma la tercera producció més gran d'aigua dolça-salobre precedida per les produccions dels fiorts i rius de Noruega (40% de producció d'aigua dolça).[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Corriente noruega» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.