Coronelía de la Guarda del Rei

La coronelía o regiment de la Guarda del Rei, conegut popularment com la Chamberga, va ser una unitat militar en base en Madrit destinada a la defensa de la casa real espanyola. Va ser instituït per la regente Mariana d'Àustria en 1669, durant la minoria d'edat del seu fill Carlos II, i dissolt despuix de l'ascens al poder de Juan José d'Àustria en 1676.

Context

Despuix de la mort de Felipe IV en 1665, el tro espanyol va passar al seu fill Carlos II, llavors menor d'edat. Tal com aquell havia dispost en el seu testament, la mare d'est, Mariana d'Àustria, va assumir la regència del regne assessorada per una junta de govern nomenada a tal efecte. La penosa situació econòmica i militar del regne i especialment la gran influència en la cort de l'austríac Juan Everardo Nithard no eren de l'agrade de Juan José d'Àustria, fill bastardo de Felipe IV, que en el respal popular va marchar des del seu desterro en Catalunya cap a Madrit al front d'un cos de tropa, amenaçant en prendre el govern per la força de les armes. Pressionada per la presència d'estos en Torrejón, a les portes de Madrit, Mariana d'Àustria va expulsar a Nithard i va aprovar la creació d'una junta de consols que deuria donar solució als problemes econòmics, consentint aixina en les exigències de Juan José d'Àustria, que va ser nomenat virrey d'Aragó en l'objecte d'apartar-ho de la Cort.

Com a contraposició a les forces de Juan José d'Àustria, la reina va dispondre l'institució d'un nou cos d'eixèrcit que deuria permanéixer en Madrit per a garantisar la seua seguritat i la del seu fill Carlos. L'idea va contar en l'aprovació del Consell de Guerra i d'alguns membres de la junta de govern; a diferència d'estos, el Consell de Castella, el Consell d'Estat, la vila de Madrit i inclús el papa Clemente IX, a través del seu nuncio Federico Borromeo, varen desaconsellar la seua institució, alegant que les tropes eren necessàries en les fronteres i no en la ciutat, que mai les hi havia hagut acuarteladas en l'interior d'esta i que generarien despeses superfluos i problemes d'orde públic, pero la reina va desoír les seues objeccions.

Formació

La jefatura d'este nou regiment es va entregar en el grau de coronel al marqués de Aytona Guillén Ramón de Moncada, membre de la junta de govern i enemic declarat de Juan José d'Àustria; despuix de la seua mort en març de 1670, es va conferir al arquebisbe de Toledo Pascual d'Aragó, encara que durant el coronelato d'est el mando efectiu ho va ostentar el tinent coronel Rodrigo de Mújica i Valdés, que ho havia segut des de l'institució del cos. En el mateix varen obtindre ocupació d'oficials varis jóvens de l'alta noblea, com el comte de Melgar, el comte de Fuensalida, el comte de Cartageneta, el marqués de Jarandilla, el marqués de les Navas o el duc de Abrantes.

El regiment estava format per 1500 soldats, que varen ser acuartelados en el barri de Sant Francisco de Madrit. L'aspecte del seu uniforme, similar al que varen usar en la guerra de Catalunya les tropes franceses del mariscal Schomberg, va motivar que popularment es coneguera a este cos com chamberga, i als seus soldats com chambergos, per corrupció del nom d'este.