Manel Danvila

Manel Danvila

Manuel Danvila i Collado (Valéncia, 31 de decembre de 1830-Màlaga, 21 de febrer de 1906) va ser un advocat, historiador i polític espanyol, ministre de Governació durant la regència de María Cristina d'Habsburgo-Lorena.

Biografia

Despuix d'estudiar Dret en Valéncia i doctorar-se en Madrit, va eixercir la abogacía en la seua ciutat natal, a on va iniciar la seua carrera política en el sí del Partit Moderat, formació política en la que participaria en les eleccions de 1867 obtenint un escan de diputat per la circumscripció de Valéncia, distinguint-se en el Congrés com a juriste i orador eloqüent. En 1874 va passar a militar en el Partit Conservador en el que tornaria a obtindre acta de diputat per Valéncia en les eleccions de 1876 i 1879 i, despuix de no obtindre-ho en el següent procés electoral, en els comicis convocats entre 1884 i 1891. En 1893 va ser elegit senador per la Societat Econòmica de Madrit, en 1896 per Valéncia i en 1897 seria nomenat senador vitalici.

Va ser ministre de Governació entre el 30 de novembre i l'11 de decembre de 1892, en un gabinet presidit per Cánovas del Castell. Autor prolífic tant en temes jurídics com a històrics, va ser acadèmic de l'Història (1884). Com a juriste destaca en obres com Ellibre del propietari (1862) o El contracte d'arrendament i el juí de desdonament (1867), i com a historiador en títuls com El poder civil en Espanya, La Germanía de Valéncia (1884) i Història crítica i documentada de les Comunitats de Castella (1897-1900), i una biografia i estudi general del regnat de Carlos III.

El seu fill, Alfonso Danvila, va anar un diplomàtic i historiador de gran valia.