Corona gramínea
En la Roma republicana i al començ del Imperi, es va conéixer per corona gramínea o corona obsidional (en llatí corona obsidionalis o corona graminea) a la màxima i més rara condecoració militar. Estava reservada únicament als generals o comandants que salvaven a un eixèrcit sancer. La corona es feya en flors, herbes i cereals, d'a on pren el nom, incloent blat, arreplegats en el mateix camp de batalla i trenades. Era otorgada pel propi eixèrcit al general que ho havia salvat.[1]
.jpg)
Personages que la varen rebre
editarPlinio el Vell parla d'ella en la seua Naturalis Història,[2] explicant cóm era i quàn s'otorgava. També va fer una llista d'alguns dels personages als que els va ser otorgada:
- Lucio Sicio Dentato.
- Publio Decio Mus va rebre dos corones: una de les seues pròpies tropes i una atra de les tropes cercades que va rescatar.
- Fabio Màxim, per evitar la pren de Roma per l'eixèrcit d'Aníbal.[3]
- Marco Calpurnio Flama.
- Publio Cornelio Escipión Emiliano.
- Gneo Petreyo Atinas, primus pilus durant la guerra contra els cimbros.
- Lucio Cornelio Sila, durant la guerra social en Nola.
- Quint Sertorio, despuix de derrotar a uns rebels en Cástulo, otorgat pel seu eixèrcit en 93 a. C.
- Augusto la va rebre del Senat, pero va supondre més be un símbol polític.
Notes
editar- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRich1883">Rich (1883). Dictionnaire dones Antiquités romaines et grecques, París: Librairie de Firmin-Didot et Compagnie. p. 195
- ↑ Plinio el Vell, NH., 22.4.
- ↑ «Silva de vària lliçó». Consultat el 26 d'agost de 2010.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corona gramínea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.