Cordia alba

Cordia alba (Cordia alba)

Cordia alba, cridat uvita o tigüilote, és un arbre caducifolio del gènero Cordia en la família Boraginaceae. L'espècie és nativa d'América Central. Se li dona us com a font d'aliment, i per la calitat de la seua fusta pot ser possible la fabricació de molts objectes. Té presència en América Central i alguns països de suramericans, especialment en terrenys secs o recentment inundats. És molt popular en la ciutat de Barranquilla, Colòmbia.

Descripció

Cordia alba és un arbre menut que creix entre un ranc de 2 a 10 metros d'altura. Principalment es caracterisa per tindre el tronc curt, freqüentment torçut i una copa molt ramificada. La seua corfa és grisa o pardo grisácea, molt fisurada. I els seus fulls són simples i alternes, les quals poden tindre 3 fins a 13,5 cm de llarc i 2 fins a 7 cm d'ample, també són elíptiques a elíptic-ovadas o redonejades, àpiç agut o redonejat.

La flor és groga i a voltes blanca, és molt vistosa. Tenen la capacitat de produir néctar i són ponilizadas per moltes espècies d'insectes. El frut és ovoide, té d'un 1 a 1,5 cm de llongitut i 0,6 cm de diàmetro, és blanc i casi transparent quan es troba madur. Servix com a aliment per a moltes aus, #rat penat i iguanas, per la seua polpa que és sucosa i dolça.

Fusta

La fusta és de color anaranjado, densitat mijana a alta (0.47-0.7) i bona durabilitat. Crema ràpidament en molt fum i raja difícilment. El secat és de velocitat mijana (4 semanes) i és acceptable per a treballar.

Distribució

Es troba distribuït en zones seques de Mèxic, El Salvador; Nicaragua fins a Panamà; Antilles, Colòmbia i Veneçola. El seu hàbitat freqüenta ser en boscs semicaduco de bajura. Tradicionalment són plantats en cerques vives en diferents zones de la seua distribució natural. Solen trobar-se en charrales, en les vores de camins i carreteres; també en manglars o en terrenys temporalment inundats.

Usos

El seu us és aplicat majorment en l'ofici de la fusteria, sent usada la seua fusta per a la creació de postes i llenya. També per a la fabricació de culatas para escopetes, mànecs per a ferramentes, trojas, baranda/tapesco de carretas, voltons i atres objectes més. En alguns pobles és usat com forraje. Els fulls d'esta planta s'usen com a medicina casera i les flors com a remei per a la tós i com un sudorífico. Molts dels seus fruts són usats com a aliment, uns atres se'ls dona l'us com a pegament pel seu mucílac.

Taxonomia

Cordia alba va ser descrita per (Jacq.) Roem. & Schult. i publicat en Systema Vegetabilium 4: 466–467. 1819.

Etimologia

Cordia: nom genèric otorgat en honor del botànic alemà Valerius Cordus (1515-1544).

alba: epítet latino que significa "blanc".

Sinonímia

• Calyptracordia alba (Jacq.) Britton
• Carpiphea dentata (Poir.) Raf.
• Cordia calyptrata Bertero ex Spreng.
• Cordia corylifolia Willd. ex Roem. & Schult.
• Cordia dentata Poir.
• Cordia dentata Vahl
• Cordia leptopoda K.Krause
• Cordia ovata Brandegee
• Gerascanthus albus (Jacq.) Borhidi
• Varronia alba Jacq.
• Varronia calyptrata (Bertero ex Spreng.) DC

Noms comuns

En molts països llatinoamericans i en la regió del Carib posseïx els següents noms:

• Ateje blanc, en Cuba
• Chachalaco, en Hondures

• Jiguilote, en Costa Rica
• Jigüilote, en Costar Rica, Hondures i Nicaragua.
• Tigüilote en Nicaragua i Hondures
• Tihuilote, en El Salvador.
• Upay, en Guatemala.
• Uvita, en Costa Rica i Colòmbia.
• Caujaro, en Colòmbia i Veneçola.
• Cajuaro o biyuyo, en Panamà
• Karawara, cawara o kohara, en Curazao, Aruba i Bonaire
• Gulabere' en Oaxaca, Mèxic
• Gulaber en La Frailesca, Oxaca, Mèxic
• Nanguipo (llengua chiapa) en Chiapa de Cabirol, Chiapas, Mèxic
• Mazú (llengua zoque) en Ocozocoautla de Espinoza, Mèxic.

Bibliografia

1. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
2. Novelo, A. & L. Ramos. 2005. Vegetació aquàtica. Cap. 5: 111–144. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.
3. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vegetació terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.