Anar al contingut

Corbates de Sherman

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Corbates de Sherman
Una corbata de Sherman en el Parc Estatal Fort McAllister, Geòrgia.
Algunes corbates de Sherman mal fetes. Els raïls varen ser doblats, no torçuts com va ordenar Sherman. En este estat, potencialment podrien ser reparats.
Esta fotografia de George N. Barnard mostra a quatre hòmens en palanques endoblegant un raïl, seguint les órdens de Sherman.

Les corbates de Sherman eren una tàctica de destrucció ferroviària utilisada en la Guerra de Secessió nortamericana. Les corbates de Sherman, que deuen el seu nom al major general William Tecumseh Sherman del Eixèrcit de l'Unió, eren raïls de ferrocarril destruïts calfant-los fins que eren maleables i retortillant-los en bucles semblats a corbates, a sovint al voltant d'arbres. Com la Confederació tenia suministraments llimitats de ferro i poques fundició per a fabricar els raïls, esta destrucció va ser molt difícil de reparar. També se'ls cridava pajaritas de Sherman, corbates de Jeff Davis i forquetes de Sherman.[1]

Encara que la destrucció va ser ordenada per Sherman durant la seua campanya d'Atlanta, la forma de corbata formada en doblar els raïls al voltant d'un arbre no ho va anar; els seus órdens varen especificar un método diferent de destrucció de vies que no va ser tan popular:

En cas que sone una batalla séria, [el General de Divisió McPherson] s'acostarà al General Schofield, pero per lo demés mantindrà a tots els hòmens del seu mando treballant per a destruir el ferrocarril, arrancant les vies, cremant els travessers i el ferro, i retortillant les barres quan estiguen calentes. Els oficials deuen ser instruïts de que les barres simplement doblades poden ser usades de nou, pero quan estan al roig viu i retortillades no poden ser usades de nou. Amontone els travessers en forma de foguera, coloque els raïls transversalment i quan estiguen al roig viu en el centre, deixe que un home en cada extrem retortille la barra de modo que la seua superfície es torne espiral.
William T. Sherman. Órdens especials de camp, 18 de juliol de 1864.[2]

Despuix de tres dies, solament una llínea ferroviària confederada que conduïa a Atlanta permaneixia intacta.

Les corbates de Sherman també varen ser un element característic de la marcha de Sherman cap a la mar, una campanya dissenyada per a dur la guerra dura, o "destrucció greu de l'infraestructura", als Estats Confederados d'Amèrica. Sherman va implementar polítiques de «terra cremada»; ell i el comandant del Eixèrcit de l'Unió, el tinent general Ulysses S. Grant, creïen que la Guerra de Secessió solament terminaria si es destruïen decisivament les capacitats estratègiques, econòmiques i sicològiques de la Confederació per a la guerra.


En els primers dies de la campanya Franklin-Nashville de finals de 1864, els confederados varen amprar tàctiques similars contra la llínea de suministrament de Sherman, el ferrocarril occidental i atlàntic de Chattanooga a Atlanta. Els raïls deformats pel fòc eren coneguts pels soldats del Eixèrcit de Tennessee com a «forquetes per al cabell de la vella senyora Lincoln».[3]


Referències

  1. ↑ Cox, Jacob D. (1882). The March To The Siga/Franklin And Nashville (en en). Consultat el 2012-07-19.
  2. ↑ Sherman, William T.(1864-07-18).«Special Field Orders».Headquarters, Military Division of the Mississippi.In the Field, near Cross Keys, Ga.:
  3. ↑ Sword, Wiley (1974). The Confederacy's Last Hurrah: Spring Hill, Franklin, and Nashville (en en), William Morrow & Co., pp. 53–54. ISBN 0-688-00271-4.