Convolvulus scammonia
La escamonea[1] (Convolvulus scammonia) és una planta de la família Convolvulaceae original del Mediterràneu oriental i Oriente pròxim com Crimea, Caucas, Turquia, Síria, Grècia i Iran.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta que la seua raïl perenne i carnosa pot alcançar 150 cm de llongitut i 20 cm de diàmetro. Té la polpa lechosa i s'utilisa en propòsits medicinals. Els talles alcancen 3-6 metros d'altura. Les fulls de color vert lluent són alternes, sagitadas, sanceres i en llarcs peciols. Les florés en trios, posseïxen llarcs pedúnculs axilars. La corola és blanca o groga en cinc sàpia-hos. El frut és una càpsula en dos celes que contenen les llavors.
Propietats
[editar | editar còdic]- Purgante dràstic que incidix en el intestí prim.
Esta planta pot tindre aplicacions per a la curació de patologies com per eixemple el estrenyiment, la hidropesia, afeccions cerebrals, cardíaques, pulmonars i ginecológicas.[2]
- És un efectiu purgante dràstic;[3] les dosis utilisades varien entre 300 mg- 1g de pols i 300-600 mg de resina. També pot actuar com hidragogo (laxante estimulant).
Toxicitat
[editar | editar còdic]La venda de la planta està prohibida o restringida al públic per la seua toxicitat, ya que conté un líquit gomoso-resinoso obtingut per incisions de la raïl, també cridat escamonea.
En Espanya està prohibida la seua comercialisació i venda segons la llei 25/1990 de 20 de decembre en el seu artícul 42, a on s'establixen les condicions generals d'utilisació i comercialisació de medicament de plantes medicinals. Concretament en l'apartat segon existix un llistat de plantes de venda restringida o prohibida per raons de seguritat; la Convulvulus scammonia és la n º 52 de les plantes no comercialisades.[4]
Observacions
[editar | editar còdic]L'obtenció de la resina gomosa es fa a partir de la planta viva accedint a la raïl fent un forat en la terra i despuix netejant-la. Posteriorment es fan incisions superficials de 3 a 5 cm de llongitut i es fixa un menut recipient a on s'arreplegarà el suc que segregarà.
La massa obtinguda deu secar-se i fraccionar-se en menudes masses que una volta finalisada la dessecació es comercialisarà. Esta escamònia es denomina pura gota o primera gota.
A partir de la prensa de les raïls i evaporant suficientment els sucs segregats s'obté la escamònia de segona gota, que és menys pura que l'anterior.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Convolvulus scammonia va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 153. 1753.[5]
Etimologia
[editar | editar còdic]Convolvulus: nom genèric que procedix del llatí convolvere, "enredrar".[6] scammonia: epítet
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «"Escamonea" - RAER».
- ↑ Propietats i usos medicinals de la Convolvulus scammonia[1]
- ↑ Accions farmacològiques de la Convolvulus scammonia[2]
- ↑ Llei 25/1990 del 20 de decembre BOE, nº32 del 6.2.2004 [3] archivat en Wayback Machine..
- ↑ «Convolvulus scammonia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de febrer de 2021.
- ↑ En Flora de Canàries
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Bases de senyes: [4]
- Bases de senyes: [5]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convolvulus scammonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.