Convit de les castanyes

El convit de les castanyes, també cridat ballet de les castanyes, és el nom que rep una festa celebrada en Roma, el 30 d'octubre de 1501 en el Palau Apostólico Vaticà. Es tractaria d'una orgia organisada per César Borgia i que contaria en la presència del seu pare, el papa Alejandro VI, i la seua germana Lucrecia Borgia. L'únic relat contemporàneu dels fets es conserva en un diari en llatí, el Liber Notarum, escrit pel secretari apostólico i mestre de cerimònies Johannes Burchard.

Història

Segons Burchard:

In sero fecerunt cenam cum duce Valentinense in camera sua, in palatio apostolico, quinquaginta meretrices honeste, cortegiane nuncupate, que post cenam coreaverunt cum servitoribus et allis ibidem existentibus, primer in vestibus suis, deinde nude. Post cenam posita fuerunt candelabra communia mense in candelis ardentibus per terram, et projecta davant candelabra per terram castanee, quas meretrices ipse super manibus et pedibus, nude, candelabra pertranseuntes, colligebant, papa, duce et d. Lucretia sorore sua presentibus et aspicientibus. Tandem exposita dona ultima, diploides de serico, paria caligarum, bireta et alia pro illis qui pluries dictes meretrices carnaliter agnoscerent; que fuerunt ibidem in aula publice carnaliter tractate arbitrio presentium, dona distributa victoribus.

Per la vesprada varen fer un convit en el duc Valentino en la seua cambra, en el palau apostólico, cinquanta meretrices honestes, cridades cortesanas, que despuix del sopar varen ballar en els sirvientes i en atres assistents, primer en les seues robes, despuix nuetes. Despuix del sopar es varen posar en el sol els candelabros de les taules en les vés-les ardint, i es varen escampar castanyes, que les meretrices prenien, gateando nuetes sobre les seues mans i peus, el papa, el duc i la seua germana donya Lucrecia presents i mirant. Finalment, es varen anunciar premis com a corfolls de seda, parells de sabates, birretas i atres coses, per als que més voltes pogueren conéixer carnalment a les meretrices.

Johannes Burchard.^[1]

Alexander Lee senyala que el cridat "Convit de les castanyes" està, per eixemple, solament atestat en les memòries de Burchard, i no solament és intrínsecament inverosímil, sino que va ser rebujat com a tal per molts contemporàneus.

Interpretacions

L'investigador del Vaticà, reverent monsenyor Peter de Rosegue (1839–1926), va rebujar el història de les cortesanas descrita per Buchard; no obstant, no va descartar que César Borgia haguera donat una festa en el Vaticà. L'investigador també refuta l'idea de que els Borgia, especialment el papa Alejandro VI, hagen participat en aquell convit degut a que:

El papa contava en un caràcter decent, encara que moltes voltes difamado.^[2]
La forma decent d'escriure de Burchard, sense cap element que ataque la reputació dels Borgia, canviant de sobte en to i formes solament en este passage, en lo que l'investigador considera que va ser interpolado més vesprada.
El consens de la majoria dels escritors del moment, que varen qüestionar el història o la varen rebujar com una absoluta falsetat.

De Rosegue creu que l'explicació més provable per a la suposta orgia és que es tractara d'una interpolació posterior d'events per part d'agents hostils a Alejandro, encarregats d'estendre una llegenda negra sobre els Borgia per a desacreditar-los i que duraria sigles. Explica que els enemics dels Borgia provablement es varen basar en escritors llaugerament posteriors a l'event, Thuasne i Francesco Matarazzo, que conten que César va donar una festa en el palau vaticà en l'assistència de cavallers i cortesanas que varen riure, varen sopar i varen ballar. En cap moment es menciona la presència del papa o de Lucrecia o algun excés sexual. El terme cortesanas es referia exclusivament a dames nobles que servien o residien en la cort, i solament des del XVIII adoptaria un atre significat aparte, per a aludir a les prostitutes de lux.

En la cultura popular

El historiador William Manchester, en el seu llibre A World Lit Only by Fire, comenta també la versió de que es va mantindre una puntuació del número d'actes sexuals dels invitats i en això el papa va distribuir els premis. Els historiadors professionals, no obstant, han descartat o ignorat el llibre pels seus numerosos errors i dependència de fonts que no han segut acceptades pels experts des dels anys 1930 a més tardar. En una resenya en Speculum, la revista de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica, Jeremy du Quesney Adams va comentar que el treball de Manchester contenia "alguns dels errors de facto i excentricitats de juí més gratuïts que este crític ha llegit (o escoltat) en prou temps".
En la série de televisió nortamericana Els Borgia, l'episodi 4 de la temporada 3 du el títul "El convit de les Castanyes"; no obstant, es mostra com una festa donada en el Vaticà en l'objectiu de chantajear als membres del Colege Cardenalicio. En la ficció, el personage de Julia Farnesio és l'amfitriona i cap dels Borgia participa, ni les moradures més pròximes al papa.
En la série de televisió europea Borgia, en la temporada 2, una orgia és protagonisada per César Borgia (Mark Ryder) en vàries dònes en les seues aposentos.

En la película espanyola Els Borgia, una orgia és representada en la participació sexual de César Borgia (Sergio Peris-Mencheta) i la d'espectador d'Alejandro VI (Lluís Homar).

Referències

↑ Burchard, p. 303.
↑
En 5 volums i més de 3 mil pàgines en documents no publicats, Mons. De Rosegue treballa per a defendre la seua tesis de que el papa Alejandro VI, llunt de ser un mònstruo del vici (com a sovint li el ha retratat), era, pel contrari, "un home de bon caràcter moral i un excelent Papa". Material, vol. 1, prefacio, xi. [1] [2]
- "De Rosegue deu haver dedicat molts anys a la seua tasca, entre els archius del Vaticà i atres llocs. Com ell mateixa diu en un passage característic: "Continuem la nostra busca despuix dels fets i les proves de país a país, i no va reparar treball ni diners en la finalitat d'investigar a fondo quí va ser Alejandro VI, de lo que havia segut acusat, i en especial, lo que havia fet. Si tota esta fatiga s'ha invertit de forma rendable és una qüestió sobre la que és provable que diferixquen les opinions. Pero en qualsevol cas, es deu admetre que Mons. De Rosegue ha tingut èxit en la compilació de fonts originals i a sovint sense publicar, activitats acreditadores del pontífex que mai s'ha presentat al món abans". -- Pope Alexander VI and His Latest Biographer, en The Month, abril de 1925, volum 145, p. 289.[3]

Bibliografia

Camacho, Santiago (2007) Història amagada del satanismo

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Banquete de las castañas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Burchard, p. 303.

[2] En 5 volums i més de 3 mil pàgines en documents no publicats, Mons. De Rosegue treballa per a defendre la seua tesis de que el papa Alejandro VI, llunt de ser un mònstruo del vici (com a sovint li el ha retratat), era, pel contrari, "un home de bon caràcter moral i un excelent Papa". Material, vol. 1, prefacio, xi. [1] [2]
"De Rosegue deu haver dedicat molts anys a la seua tasca, entre els archius del Vaticà i atres llocs. Com ell mateixa diu en un passage característic: "Continuem la nostra busca despuix dels fets i les proves de país a país, i no va reparar treball ni diners en la finalitat d'investigar a fondo quí va ser Alejandro VI, de lo que havia segut acusat, i en especial, lo que havia fet. Si tota esta fatiga s'ha invertit de forma rendable és una qüestió sobre la que és provable que diferixquen les opinions. Pero en qualsevol cas, es deu admetre que Mons. De Rosegue ha tingut èxit en la compilació de fonts originals i a sovint sense publicar, activitats acreditadores del pontífex que mai s'ha presentat al món abans". -- Pope Alexander VI and His Latest Biographer, en The Month, abril de 1925, volum 145, p. 289.[3]

[3] "De Rosegue deu haver dedicat molts anys a la seua tasca, entre els archius del Vaticà i atres llocs. Com ell mateixa diu en un passage característic: "Continuem la nostra busca despuix dels fets i les proves de país a país, i no va reparar treball ni diners en la finalitat d'investigar a fondo quí va ser Alejandro VI, de lo que havia segut acusat, i en especial, lo que havia fet. Si tota esta fatiga s'ha invertit de forma rendable és una qüestió sobre la que és provable que diferixquen les opinions. Pero en qualsevol cas, es deu admetre que Mons. De Rosegue ha tingut èxit en la compilació de fonts originals i a sovint sense publicar, activitats acreditadores del pontífex que mai s'ha presentat al món abans". -- Pope Alexander VI and His Latest Biographer, en The Month, abril de 1925, volum 145, p. 289.[3]

[1]

[2]