Anar al contingut

Convertidor digital descendent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En processament de senyal digital, un convertidor digital descendent (abreviat com DDC, de l'anglés "Digital down converter") trasllada una senyal digitalisada de banda llimitada a una banda de freqüència més baixa per mig de mostreig a una freqüència menor que l'indicada pel teorema de Nyquist per a simplificar les etapes de ràdio subsegüents. El procés conserva tota l'informació en la senyal original, llevat la que es pert per errors de grosseig en els processos matemàtics. Les senyals d'entrada i eixida poden ser mostres reals o complexes. A sovint, el DDC convertix la senyal de freqüència de radi o freqüència intermija sense format a una senyal complexa o en banda base.

Arquitectura

Un DDC consta de tres subcomponentes: un sintetisador digital directe (DDS, per la sigla en anglés de "direct digital synthesizer"), un filtre de pas baix (LPF) i un submuestreador de baixa resolució, que es pot integrar en el filtre.

Diagrama de blocs d'un DDC

El DDS genera una sinusoide complexa de freqüència intermija (IF), que, en multiplicar-se en la senyal d'entrada, crea bandes laterals de l'espectre d'esta senyal, centrades en les freqüències de suma i diferència, tal com ocorre en la modulació d'amplitut.[1] Els filtres de pas baix (que en el diagrama estan indicats en l'image d'un pols) deixen passar la freqüència de diferència (és dir, banda base) mentres rebugen l'image de la freqüència de suma, lo que resulta en una representació complexa de banda base de la senyal original. Suponent una elecció adequada de l'ample de banda IF i LPF, la senyal de banda base complexa és matemàticament equivalent a la senyal original. En la seua nova forma, es pot muestrear fàcilment i és més convenient per a molts algoritmes de processament de senyal digital.

Es pot utilisar qualsevol filtre de pas baix adequat, inclosos els filtres FIR, IIR i CIC (Combinador d'integració en cascada). L'opció més comuna és un filtre FIR per a baixes cantitats de diezmado (menys de dèu) o un filtre CIC seguit d'un filtre FIR per a relacions de disminució de mostreig més grans.

Variacions en el DDC

Són útils diverses variants en el DDC, incloses moltes que ingressen una senyal de retroalimentació en el DDS. Estos inclouen:

  • Llaços de seguiment de fase per a recuperació de portadora de decisió dirigida en el que les senyals I (en fase) i Q (en quadratura) es comparen en el punt de constelació ideal més propenc d'una senyal PSK, i la senyal d'error resultant és filtrada i retroalimentada en el DDS
  • Un bucle de Costes en el que les senyals I i Q es multipliquen i es filtren en pas baix com a part d'un cicle de recuperació de portadora BPSK/QPSK

Referències

  1. ↑ (2016) «Amplitude Modulation Fundamentals», Principles of electronic communication systems, 4 edició (en en), McGraw-Hill Education, pp. 98-100. ISBN 978-0-07-337385-0.


Referències