Anar al contingut

Convent de Santa Clara (Valéncia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Convent de Santa Clara (Valéncia)

El convent de Santa Clara de Valéncia es troba ubicat en l'avinguda Pérez Galdós número 119 de la ciutat de Valéncia, Espanya. És un convent de clausura fundat en el 1911 i habitat per monges de l'Orde de les Clarisa coletinas.

Història

El convent és obra de l'arquitecte lleonés heretat en Valéncia, Ramón Lucini Callejo. Ho va realisar per a albergar un nou convent per a les Capuchinas de Santa Clara en Valéncia.[1] En 1913 la comunitat de religioses es va traslladar al nou monasteri, que en el moment de la seua construcció es trobava a les afores de la ciutat, en el districte de Trànsits, rodejat d'horta. La nova ubicació pretenia facilitar la vida contemplativa de les religioses.[2]

Durant la guerra civil espanyola, el convent va ser utilisat pel bando republicà com a presó masculina. Posteriorment, en els primers anys de la dictadura franquista, entre juny de 1939 i abril de 1942, va servir com a presó de dònes, sent filial de la Presó Provincial de Dònes. Durant este periodo, l'edifici, saturat d'internes, va estar custodiat per les religioses junt en funcionàries de la Secció Femenina del Cos de Presons.[3][4]

El convent en l'actualitat és la sèu de la Federació "Mare de Deu" de Clarisa Capuchinas de la zona oriental d'Espanya.[2] Existix la creència popular per part de nóvies i falleres de que oferint ous al convent no plourà en el dia de la seua boda o acte faller.[5]

En 2021, la Concejalia de Patrimoni i Recursos Culturals del Ajuntament de Valéncia va instalar junt al convent un monolit en memòria de les dònes encarcerades durant el franquisme.[3]

L'edifici

El seu estil arquitectònic és el modernisme valencià en influència del historicisme migevalista.[6] Consta de tres altures. L'edificació gira entorn a un pati central que fa les funcions de claustre. Destaca en la frontera els murs i l'utilisació de la rajola. L'iglésia és d'estil neoclàssic i posseïx una única nau. L'accés a l'iglésia es realisa per mig d'un chicotet pati. És l'única part visitable del convent.[6]

Referències

  1. ↑ Ficha del Convent de Santa Clara de Valéncia de l'Ajuntament de Valéncia
  2. ↑ 2,0 2,1 L'orde de les Clarisa Capuchinas celebra el 400 aniversari de la seua arribada a Valéncia [1] archivat en Wayback Machine.. Artícul de l'Archidiòcesis de Valéncia, 20 de setembre de 2009.
  3. ↑ 3,0 3,1 «[2]», Europa Press. Consultat el 10 de giner de 2022.
  4. ↑ «Les presons franquistes de dònes en Valéncia: castigar, purificar i reeducar».Studia Historica. Història contemporànea.29
    55-85.ISSN 2444-7080.
  5. ↑ "No nos ompliu el convent d'ous". Artícul en Llevant-EMV, 10 de març de 2011
  6. ↑ 6,0 6,1 Ficha del Convent de Santa Clara de Valéncia en el Colege d'Arquitectes de Valéncia. "Guia d'Arquitectura de Valéncia" CTAV 2007.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Convent_de_Santa_Clara_(Valéncia)&oldid=1489555»