Anar al contingut

Controvèrsia entre Abraham i Minkowski

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La controvèrsia entre Abraham i Minkowski (o controvèrsia Abraham‑Minkowski) és un debat físic sobre el moment electromagnètic en mijos dielèctrics.[1][2] Hermann Minkowski (1908)[3] i Max Abraham (1909)[4][5] varen propondre per primera volta dos equacions per a este moment. Prediuen valors diferents, dels que deriva el nom de la controvèrsia.[6] S'ha reclamat respal experimental per a abdós.[7][8][9][10]

David Jeffrey Griffiths argumenta que només el tensor d'energia-impulse total té un significat físic inequívoc en presència de matèria, i que la forma de repartir-ho entre una part «electromagnètica» i una part «material» depén del context i de la conveniència.[11]


Varis artículs han afirmat haver resolt esta controvèrsia.[12][13][14][15][16][17]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nature.444(7121)
    823–824.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/444823a.Consultat el 2022-11-06.
  2. McDonald, K. T. (2017). «Bibliography on the Abraham‑Minkowski Debat» (en en). Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2022. Consultat el 6 de novembre de 2022.
  3. Minkowski, H. (1908). “Die grundgleichungen für die elektromagnetischen vorgänge in bewegten körpern”. Nachrichten von der Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen, Mathematisch-Physikalische Klasse: 53–111.
  4. Abraham, M. (1909). “Zur elektrodynamik bewegter körper”. Rendiconti del Circolo Matematico vaig donar Palermo 28: 1–28. doi:10.1007/bf03018208.
  5. Abraham, M. (1910). “Sull'elletrodinamica vaig donar Minkowski”. Rendiconti del Circolo Matematico vaig donar Palermo 30: 33–46. doi:10.1007/bf03014862.
  6. Colloquium: momentum of an electromagnetic wave in dielectric mija” (2007). Reviews of Modern Physics 79 (4): 1197–1216. doi:10.1103/RevModPhys.79.1197. Bibcode2007RvMP...79.1197P. Vore també: “Erratum: Colloquium: momentum of an electromagnetic wave in dielectric mija [Rev. Mod. Phys. 79, 1197 (2007)]” (2009). Reviews of Modern Physics 81 (1): 443. doi:10.1103/RevModPhys.81.443. Bibcode2009RvMP...81..443P.
  7. Physical Review Letters.30(4)
    139–142.ISSN 0031-9007.doi:10.1103/PhysRevLett.30.139.Consultat el 2022-11-06.
  8. Physical Review Letters.94(17)
    170403.ISSN 0031-9007.doi:10.1103/PhysRevLett.94.170403.Consultat el 2022-11-06.
  9. Physical Review Letters.101(24)
    243601.ISSN 0031-9007.doi:10.1103/PhysRevLett.101.243601.Consultat el 2022-11-06.
  10. Dacey, J.. «Experiment resolves century-old optics mystery» (en en). Physics World.
  11. American Journal of Physics.80(1)
    7–18.ISSN 0002-9505.doi:10.1119/1.3641979.Consultat el 2022-11-06.
  12. Physical Review A.8(1)
    14–21.ISSN 0556-2791.doi:10.1103/PhysRevA.8.14.Consultat el 2022-11-06.
  13. Physical Review A.44(6)
    3985–3996.ISSN 1050-2947.doi:10.1103/PhysRevA.44.3985.Consultat el 2022-11-06.
  14. Optics Communications.283(10)
    1997–2005.doi:10.1016/j.optcom.2010.01.010.Consultat el 2022-11-06.
  15. Physical Review Letters.104(7)
    070401.ISSN 0031-9007.doi:10.1103/PhysRevLett.104.070401.Consultat el 2022-11-06.
  16. Physical Review A.95(6)
    063850.ISSN 2469-9926.doi:10.1103/PhysRevA.95.063850.Consultat el 2022-11-06.
  17. Physical Review A.104(2)
    023510.ISSN 2469-9926.doi:10.1103/PhysRevA.104.023510.Consultat el 2022-11-06.