Control de vectores
El Control de Vectores és qualsevol método utilisat per a llimitar o erradicar als mamífers, aus, insectes o uns atres artròpodes (colectivament cridats "vectores") que transmeten patógenos infecciosos. El control de vectores més freqüent és el control de mosquits utilisant una varietat d'estratègies. La majoria de les malalties tropicals desateses són propagades per mig de dits vectores.
Importància
Per a malalties que no tenen una cura efectiva com el virus del Zika, la Febra del Nilo Occidental i el Dengue, el control de vectores és l'única forma de protegir poblacions humanes.
No obstant, inclús per a les malalties transmeses per vectores en tractaments efectius, l'alt cost d'estos es convertix en una barrera enorme per a atendre a grans poblacions de nacions en vies de desenroll. A pesar de ser tractable, la malaria representa per molt, el major risc a la salut humana generat per vectores. En Àfrica, un chiquet mor cada minut d'esta malaltia i, a pesar d'això, dita sifra representa una disminució de més del 50% des de l'any 2000 gràcies al control de vectores.[1] l'OMS estima que en les nacions a on la malaria està ben establida, es pert l'1.3% de l'ingrés econòmic anual per la malaltia.[2] Tant la prevenció per mig del control de vectores com el tractament de les malalties són necessàries per a protegir a la població.
Aixina com l'impacte de les malalties i els virus són devastadors, la necessitat de controlar els vectores de transmissió es torna una prioritat. El control de vectores en varis dels països en vies de desenroll pot tindre un impacte enorme per a disminuir la taxa de mortalitat, especialment en els chiquets.[3] Per la gran movilitat de la població, la propagació de malalties també és un gran problema en dites àrees.[4]
Aixina com molts dels controls de vectores són efectius contra molts tipos de malalties, poden integrar-se per a combatre múltiples malalties al mateix temps.[5] l'OMS per lo tant, recomana el "maneig integrat de vectores" com el procés per al desenroll i implementació d'estratègies per al control de vectores.[6][7]
Métodos
El control de vectores s'enfoca en utilisar métodos preventius per a controlar o eliminar les poblacions de vectores. Algunes de les mides preventives més comunes són:
Control ambiental i de hàbitat
Remoure o reduir les àrees a on els vectores fàcilment es poden reproduir pot ajudar a mitigar el seu creiximent. Per eixemple, el removiment d'aigua estancada, la destrucció de llandes velles i contenidors que puguen servir com criaderos de mosquits aixina com un bon maneig de l'aigua residual pot reduir les àrees d'incidència de vectores.
Atres eixemples de control ambiental és la reducció de la prevalença de la defecaació a l'aire lliure o la millora dels dels dissenys i manteniment de les latrines. Açò pot reduir l'incidència de les mosques (vectores) escampant malalties per mig del contacte en les heces fecals o persones infectades.
Reducció de contacte
El llimitar l'exposició als insectes o animals que se sap carregen malalties pot reduir el risc d'infecció significativament. Per eixemple, les cobertes de matalafs, doseles de llit o mosquiteras per a les finestres poden reduir el risc de contacte en vectores. Per a que açò siga efectiu, es requerix la promoció dels métodos en la població per a aumentar la consciència del risc.
Control químic
Els insecticida, larvicidas, rodentocidas, trampes per a ous i repelents poden ser usats com a control de vectores. Per eixemple, els larvicidas poden ser usats en criaderos de mosquits; els insecticida poden ser aplicats en les parets de les cases o en els doseles dels llits i l'us de repelents personals poden disminuir l'incidència de mordeduras o picadures de mosquits i, en això, l'infecció. L'us de pesticidas per al control de vectores és promogut per la OMS i ha provat ser altament efectiu.[8]
Control biològic
L'us de depredadors naturals dels vectores, aixina com toxines bacterianes o composts botànics pot ajudar a controlar les poblacions de vectores. En utilisar peixos que mengen larves de mosquit (com el peix gat) pot erradicar la població de mosquits. Una atra opció és introduir mascles estèrils de mosques tsetse per a reduir les taxes de reproducció.[9]
Referències
- ↑ «Fact sheet about Malaria» (en en). www.who.int. Consultat el 18 d'abril de 2020.
- ↑ Gallup, John Luke; Sachs, Jeffrey D. Center for International Development at Harvard. (ed.): «The Economic Burden of Malaria (PDF)».
- ↑ «Malaria» (en en). www.who.int. Consultat el 18 d'abril de 2020.
- ↑ «Selective primary health care: An interim strategy for disease control in developing countries».Social Science & Medicine. Part C: Medical Economics.14(2)
- 145–163.ISSN 0160-7995.doi:10.1016/0160-7995(80)90034-9.Consultat el 18 d'abril de 2020.
- ↑ «Integrating vector control across diseases».BMC Medicine.13(1)
- 249.ISSN 1741-7015.doi:10.1186/s12916-015-0491-4.Consultat el 18 d'abril de 2020.
- ↑ OMS (ed.): «Handbook for Integrated Vector Management».
- ↑ «OPS/OMS | Maneig integrat de vectores (Integrated Vector Management / IVM)» (en és-és). Pa American Health Organization / World Health Organization. Consultat el 18 d'abril de 2020.
- ↑ OMS, 2006 (ed.): «Pesticides and their application for the control of vectors and pests of public health importance».
- ↑ «Glossina austeni (Diptera: Glossinidae) Eradicated on the Island of Unguja, Zanzibar, Using the Sterile Insect Technique».Journal of Economic Entomology.93(1)
- 123–135.ISSN 0022-0493.doi:10.1603/0022-0493-93.1.123.Consultat el 18 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Control de vectores» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.