Anar al contingut

Contador Coulter

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Principi Coulter. L'aument transitori en l'Impedència a través del canal pel que circula una corrent elèctrica és proporcional al volum ocupat en cada instant de temps per la partícula que ho travessa. O en atres paraules, el volum de la partícula és proporcional a l'àrea baix la curva de R vs T.
Contador Coulter model A, el primer en eixir al mercat.

Un contador Coulter és un aparat utilisat per a contar i medir el tamany de partícules en solució. S'utilisa principalment per a contar cèlules sanguínees en la seua aplicació com a contador hematológico, pero també es pot utilisar para contar bactèries, cèlules procariota i partícules virals.

Un contador Coulter típic posseïx un o més microcanales que conecten dos cambres contenint una solució electrolítica sobre les quals hi ha aplicada una diferència de potencial. La solució és forçada a fluir d'una cambra a una atra, arrastrant en si les partícules en suspensió que en travessar el microcanal produïxen un breu canvi en la resistència del líquit. El contador detecta estos canvis en la resistència elèctrica.

Les cèlules, en tractar-se de partícules molt poc conductores, alteren la secció conductiva del microcanal, causant que la resistència entre els extrems del microcanal aumente i per lo tant provocant que la corrent elèctrica que travessa el canal disminuïxca per un breu periodo de temps.

En dur un registre dels polsos que ocorren en la corrent elèctrica, es pot contar el número de partícules presents en un determinat volum de decorregut. L'amplitut del canvi en la corrent que travessa el microcanal es troba directament relacionat al volum de la partícula, permetent medir la distribució del tamany de les partícules contades.

El responsable del desenroll de la teoria i disseny d'estos contadors va ser un inventor nortamericà cridat Wallace H. Coulter. L'inventor va assentar les bases teòriques de funcionament en 1947, en eixe any, mentres experimentava en l'electrònica, Coulter va determinar que la càrrega elèctrica podia ser utilisada per a determinar el tamany i número de micropartículas en una solució. Este fenomen és conegut actualment com principi Coulter.

Els contadors Coulter són una part vital de l'instrumental de laboratori hospitalari actual. La seua principal funció consistix en brindar una evaluació precisa i ràpida del hemograma dels pacients. El hemograma és utilisat per a determinar el número i proporció de leucocits i eritrocits presents en l'organisme. Anteriorment este procediment involucrava la preparació d'una mostra sanguínea i el seu reconte manual baix el microscopi, un procediment que típicament podia dur mija hora.

Els contadors Coulter tenen ademés numeroses aplicacions en el control de calitat de pintures, ceràmiques, vidres, preparació d'aleacions i manufactura d'aliments.

Existixen atres tecnologies per al conteo de cèlules que ampren sistemes similars, una de les quals és la tecnologia de conteo de cèlules CASY. Estos sistemes presenten algunes diferències, pero operen baix principis similars.

Per la senzillea de construcció d'estos dispositius, i a la confiabilidad del seu método de detecció, els dispositius Coulter han trobat aplicacions en un ampli ranc de métodos d'anàlisis de partícules, des de cèlules sanguínees fins a partícules polimèriques, passant per molècules de ADN, partícules virals i fins a ions metàlics. S'han conseguit medicions quantitatives de concentració i tamany de partícules d'escala micro i nanométricas utilisant contadors Coulter en microcanales de molt chicotet tamany, de modo que les partícules travessen els canals d'una cambra a una atra d'una en una. Degut a que açò podria aumentar substancialment el temps de medició, s'utilisen múltiples microcanales per a reduir el temps de conteo en medir simultàneament i en paralel varis canals.

Una atra utilisació dels contadors Coulter és l'empleat en la tècnica de Scanning Ion Occlusion Sensing (SIOS). En esta tècnica s'utilisa una membrana deformable en una única obertura nanométrica, per a caracterisar partícules individuals durant el seu passage ya siga baix l'efecte d'una diferència de pressió o baix un camp elèctric.

Referències

[editar | editar còdic]