Anar al contingut

Consulta de busca web

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una consulta de busca web és una consulta basada en un terme de busca específic que un usuari ingressa en un motor de busca web per a satisfer les seues necessitats d'informació. Les consultes de busca web es distinguixen per ser a sovint text sense format o hipertext en directives de busca opcionals (com "i" / "o" en "-" per a excloure). Varien molt dels llenguages de consulta estàndar, que es rigen per estrictes regles de sintaxis com a llenguages de comandos en paraules clau o paràmetros posicionals.

Tipos

Hi ha tres categories generals que cobrixen la majoria de les consultes de busca web: informatives, de navegació i transaccionals.[1] Estos també es denominen "fes, coneix, veu".[2] Encara que este model de busca no es va derivar teòricament, la classificació s'ha validat empíricamente en consultes de motors de busca reals.[3]

  • Consultes informatives: consultes que cobrixen un tema ampli (per eixemple, colorat o camions) per a les que pugues haver mils de resultats rellevants.
  • Consultes de navegació: consultes que busquen un únic sitie web o una pàgina web d'una sola entitat (per eixemple, youtube o delta air lines).
  • Consultes transaccionals: consultes que reflectixen l'intenció de l'usuari de realisar una acció en particular, com comprar un automòvil o descarregar un protector de pantalla.

Els motors de busca solen admetre un quart tipo de consulta que s'utilisa en molta menys freqüència:

  • Consultes de conectivitat: consultes que informen sobre la conectivitat del gràfic web indexat (per eixemple, ¿quins enllaços apunten a esta URL? i ¿quantes pàgines s'indexen des d'este nom de domini?).[4]

Característiques

Una llista de sugerències de busca per a una consulta de busca.

La majoria dels motors de busca web comercials no divulguen els seus registres de busca, per lo que és difícil obtindre informació sobre lo que busquen els usuaris en la web.[5] No obstant, els estudis d'investigació varen escomençar a aparéixer en 1998.[6][7] Un estudi de 2001,[8] que va analisar les consultes del motor de busca Excite, va mostrar algunes característiques interessants de les busques web:

  • La duració mija d'una consulta va ser de 2,4 térmens.
  • Aproximadament la mitat dels usuaris varen ingressar una sola consulta, mentres que una miqueta menys d'un terç dels usuaris varen ingressar tres o més consultes úniques.
  • Prop de la mitat dels usuaris varen examinar solament la primera o les dos primeres pàgines de resultats (10 resultats per pàgina).
  • Menys del 5% dels usuaris varen utilisar funcions de busca alvançada (per eixemple, operadors booleanos com AND, OR i NOT).
  • Els quatre térmens més utilisats varen ser (busca buida) i, de i sexe.

Un estudi dels mateixos registres de consultes d'Excite va revelar que el 19% de les consultes contenien un terme geogràfic (per eixemple, noms de llocs, còdics postals, característiques geogràfiques, etc.).[9]

Els estudis també mostren que, ademés de les consultes breus (consultes en pocs térmens), existixen patrons predibles de cóm els usuaris canvien les seues consultes.[10]

Un estudi de 2005 dels registres de consultes de Yahoo va revelar que el 33% de les consultes dels mateixos usuaris eren consultes repetides i que en el 87% dels casos l'usuari feya clic en el mateix resultat.[11] Açò sugerix que molts usuaris utilisen consultes repetides per a tornar a visitar o retrobar informació. Este anàlisis és confirmat per una publicació de blog del motor de busca de Bing que indica que al voltant del 30% de les consultes són consultes de navegació.[12]

Ademés, l'investigació ha demostrat que les distribucions de freqüència dels térmens de consulta s'ajusten a la llei de potència, o curves de distribució de coa llarga . És dir, una chicoteta part dels térmens observats en un registre de consultes gran (per eixemple,> 100 millons de consultes) s'utilisen en major freqüència, mentres que els térmens restants s'utilisen en menys freqüència de forma individual.[13] Este eixemple del principi de Pareto (o la regla 80-20) permet que els motors de busca ampren tècniques d'optimisació tals com partició d'índexs o bases de senyes , almagasenament en caché i precargar. Ademés, s'han realisat estudis sobre atributs d'orientació llingüística que poden reconéixer si una consulta web és de navegació, informativa o transaccional.[14]

Un estudi de 2011 va trobar que la duració promig de les consultes havia creixcut de manera constant en el temps i la llongitut promig de les consultes en idiomes distints de l'anglés havia aumentat més que les de l'anglés.[15] Google va implementar l'actualisació Hummingbird en agost de 2013 per a manejar consultes de busca més llargues, ya que més busques són conversacionals (per eixemple, "¿on està la cafeteria més propenca?").[16] Per a consultes més llargues, el processament de llenguage natural ajuda, ya que els arbres d'anàlisis de consultes poden coincidir en el de les respostes i els seus fragments.[17] Per a consultes de vàries frases a on les estadístiques de paraules clau i Tf-idf no són molt útils, la tècnica Parse thicket entra en joc per a representar estructuralment preguntes i respostes complexes.[18]

Vore també

Referències

  1. ↑ Broder, A. (2002). A taxonomy of Web search. SIGIR Forum, 36(2), 3–10.
  2. ↑ «Do, Know, Go: How to Create Content at Each Stage of the Buying Cycle» (en en-us). Search Engine Watch (2013-01-11). Consultat el 2021-02-16.
  3. ↑ Jansen, B. J., Booth, D., and Spink, A. (2008) Determining the informational, navigational, and transactional intent of Web queries, Information Processing & Management. 44(3), 1251-1266.
  4. ↑ «Connectivity servers». nlp. stanford. edu. Consultat el 2021-02-16.
  5. ↑ Dawn Kawamoto and Elinor Mills (2006), AOL apologizes for release of user search data
  6. ↑ Jansen, B. J., Spink, A., Bateman, J., and Saracevic, T. 1998. Real life information retrieval: A study of user queries on the web. SIGIR Forum, 32(1), 5 -17.
  7. ↑ Silverstein, C., Henzinger, M., Marais, H., & Moricz, M. (1999). Analysis of a very large Web search engine query log. SIGIR Forum, 33(1), 6–12.
  8. ↑ Spink, Amanda; Wolfram, Dietmar; Jansen, Major B. J.; Saracevic, Tefko(2001).«Searching the web: The public and their queries».Journal of the American Society for Information Science and Technology.52(3): 226–234.ISSN 1532-2890.doi:CO;2-R 10.1002/1097-4571(2000)9999:99993.0. CO;2-R.Consultat el 2021-02-16.(en en)
  9. ↑ «Analyzing geographic queries - Mark Sanderson and Janet Kohler 2004» (en en-us). Smash Digital. Consultat el 2021-02-16.
  10. ↑ Jansen, B. J., Booth, D. L., & Spink, A. (2009). Patterns of query modification during Web searching. Journal of the American Society for Information Science and Technology. 60(3), 557-570. 60(7), 1358-1371.
  11. ↑ Teevan, Jaime; Adar, Eytan; Jones, Rosie; Potts, Michael(2006-08-06).«History repeats itself: repeat queries in Yahoo's logs».Proceedings of the 29th annual international ACM SIGIR conference on Research and development in information retrieval.Association for Computing Machinery.: 703–704.doi:10.1145/1148170.1148326.Consultat el 2021-02-16.
  12. ↑ http://www.bing.com/community/site_blogs/b/search/archive/2011/02/10/making-search-yours.aspx
  13. ↑ Baeza-Yates, Ricardo(2005).«Applications of Web Query Mining».Advances in Information Retrieval.Springer.: 7–22.doi:10.1007/978-3-540-31865-1_2.Consultat el 2021-02-16.(en en)
  14. ↑ Alejandro Figueroa(2015).«Exploring effective features for recognizing the user intent behind web queries».Elsevier.68: 162–169.
  15. ↑ (2011).«An analysis of web proxy logs with query distribution pattern approach for search engines».Computer Standards & Interfaços.34(1): 162–170.doi:csi.2011.07.001 10.1016/j. csi.2011.07.001.
  16. ↑ «FAQ: All About The New Google "Hummingbird" Algorithm». Search Engine Land (2013-09-26). Consultat el 2021-02-16.
  17. ↑ Galitsky, Boris(2013-03-01).«Machine learning of syntactic parse trees for search and classification of text».Engineering Applications of Artificial Intelligence.26(3): 1072–1091.ISSN 0952-1976.doi:engappai.2012.09.017 10.1016/j. engappai.2012.09.017.Consultat el 2021-02-16.(en en)
  18. ↑ Galitsky, B; Ilvovsky, D; Kuznetsov, BAIX; Strok, F(2013).«Finding Maximal Common Sub-parse Thickets for Multi-sentence Search».Lecture Notes in Artificial Intelligence.8323


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Consulta_de_busca_web&oldid=1427149»