Constant de Hamaker

En física molecular, la constant de Hamaker (denotada A; cridada aixina per H. C. Hamaker) és una constant física que pot definir-se per a una interacció van der Waals (vdW) entre dos cossos:

$A={\pi }^{2}C{\rho }_1{\rho }_2,$

a on ρ₁ i ρ₂ són les densitat numèriques dels dos tipos de partícules que interactuen, i C és el coeficient de London en l'interacció entre parells de partícules. La magnitut d'esta constant reflectix la força de la força de van der Waals entre dos partícules, o entre una partícula i un substrat.

La constant de Hamaker proporciona els mijos per a determinar el paràmetro d'interacció C a partir del potencial de parell vdW,

$w(r)=\frac{-C}{r^6}.$

El método de Hamaker i la constant de Hamaker associada ignoren l'influència d'un mig intermig entre les dos partícules d'interacció. En 1956, Lifshitz va desenrollar una descripció de l'energia vdW, pero tenint en conte les propietats dielèctriques d'este mig intermig (a sovint una fase contínua).

Les forces de Van der Waals solament són efectives fins a varis centenars d'ángstroms. Quan les interaccions són massa lluntanes, el potencial de dispersió decau més ràpit que $1/r^6;$ açò es denomina règim retardado i el resultat és una força de Casimir-Polder.