Consonància
En música, la consonància (eufonía) és una noció subjectiva segons la qual es consideren certs intervals musicals menys tensos que uns atres. En oposició a este concepte, està el de dissonància, que s'usa per a referir-se a intervals que es consideren més tensos que uns atres. Segons la Real Acadèmia Espanyola, consonància és la "qualitat d'aquells sons que, sentits simultàneament, produïxen efecte agradable."
Hui en dia s'accepten com a consonància els intervals de unísono, tercera menor, tercera major, quarta justa, quinta justa, sexta menor, sexta major i octava. També es consideren consonants els intervals composts que deriven d'estos. Algunes classificacions dividixen les consonància en perfectes (octaves, quintes i quartes justes) i imperfectes (terceres i sextes).
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- LATHAM, Alison: Diccionari enciclopèdic de la música (D.R., 2008). D.R © Fondo de Cultura Econòmica. 2008. ISBN 9788435090162
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consonancia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.