Conques Pluvials de Nebraska

Image LiDAR de les Conques Pluvials de Nebraska en la latitut 40.7000 i Llongitut -98.4722. La gran conca elíptica té un eix major de 6.110 metros i un eix menor de 3.400 metros, que correspon a una relació ample / llongitut de 0,56. La conca es troba a 600 metros sobre el nivell de l'mar.

El centre sur de l'estat de Nebraska és predominantment una gran planura d'arena fluvial i grava depositada en el costat sur del riu Platte. Tot el terreny està cobert per varis metros de loess i paleosol, i sobre açò hi ha molts llac poc profunts, marismas i chapulls que colectivament es coneixen com el Districte de la Conca Pluvial. En els mesos de primavera i autumne, millons d'aus migratòries passen a través d'estos chapulls per a alimentar-se i reposar. Les llavors i els tubèrculs de les plantes dels chapulls i la dacsa de les granges de les afores són recursos abundants per a les aus en ruta cap al seu destí final. Quan les conques someras es calfen a fins de la primavera, proporcionen un hàbitat per a insectes i invertebrats aquàtics. Els chapulls són administrats per agències federals i estatals en fondos obtinguts de permissos de caça.

Els chapulls del Districte de la Conca Pluvial es troben dins dels ecosistemes de varis tipos d'herba. La flora i la fauna que històricament varen existir en esta zona varen ser el resultat de processos ecològics naturals com els incendis forestals, el pastoreig, la sequia i les inundacions. El desenroll agrícola a principis de el XX va començar a convertir els chapulls per a la producció de cultius cavant sangues per a drenar la terra, construint dics o bermas al voltant dels chapulls, cavant pous profunts per a concentrar l'aigua i desviant la escorrentía cap a les rieres.

Estos chapulls contenen numeroses depressió elíptiques conegudes com a Conques Pluvials de Nebraska que es troben al sur del riu Platte en un terreny cobert de loess. Una investigació del subsol va concloure que les conques es varen formar abans de la glaciació de Wisconsin, fa aproximadament 115.000 anys. (Kuzila, 1994) Totes les conques tenen una orientació noreste-suroest. Són de diferents tamanys i tenen vores en el costat surest. La gran similitut entre les Conques Pluvials de Nebraska i les Conques de Carolina sugerix que la seua formació pot tindre una explicació comuna (Zanner i Kuzila, 2001).

L'introducció de LIDAR, una tecnologia d'teledetección, permet obtindre imàgens molt clares de les Conques Pluvials de Nebraska per a comparar-les en les Conques de Carolina. Un estudi de les orientacions de les conques de Nebraska i Carolina va trobar que els eixos majors de les elipses convergixen en la baïa de Saginaw en Michigan. (Davias i Gilbride, 2010). Un anàlisis geomètric va concloure que estes dos estructures geològiques, separades per més de 1800 quilómetros, tenen formes elíptiques matemàticament precises i relacions d'aspecte comuns. Com les elipses són seccions còniques, l'Hipòtesis d'Impactes de Gèl Glaciar (Antonio Zamora, 2017) va propondre que un impacte extraterrestre sobre la capa de gèl Laurentino va tirar péntols de gèl en trayectòries balístiques i els impactes secundaris dels péntols de gèl licuaron el sol i varen formar cavitats còniques inclinades que es varen transformar en conques elíptiques per mig de relaixació viscoelástica.