Conques de Carolina

Les Conques de Carolina , també cridades Baïes de Carolina, són depressió elíptiques a circulars que ocorren en sol arenenc prop del nivell freàtic a lo llarc de la costa atlàntica dels Estats Units des de Nova Jersey fins a la partix nort de la Florida. La geometria elíptica a circular és una característica de totes les conques sense respecte al seu tamany, encara que hi ha molts eixemples de conques modificades per erosió fluvial. Les Conques de Carolina són poc profundes i tenen vores llaugerament elevades. La dimensió de les conques varia d'aproximadament xixanta metros a varis quilómetros de llongitut. Lagos i depressió pantanosas en forma oval o circular freqüentment s'han classificat erròneament com a Conques de Carolina, encara que carixen de la geometria elíptica precisa i de les vores elevades.

• Image LIDAR de les Conques de Carolina
  Image LIDAR de les Conques de Carolina
• Les elipses superpostes en les Conques de Carolina demostren que la geometria prototípica de les conques és elíptica.
  Les elipses superpostes en les Conques de Carolina demostren que la geometria prototípica de les conques és elíptica.

Nota sobre l'orientació: En Carolina del Sur i Carolina del Nort, l'eix llongitudinal de moltes de les baïes de Carolina està orientat cap al noroest, mentres que en Delaware, Maryland i Nova Jersey, l'eix llongitudinal de moltes de les baïes de Carolina està orientat cap al norest i algunes baïes de Carolina en esta àrea mostren orientacions aleatòries. - Rasmussen, W. C., and T. H. Slaughter (1955) "The ground water resources, in The water resources of Somerset, Wicomico, and Worcester Counties". Bulletin no. 16, Maryland Geological Survey, Baltimore, Maryland; Swezey, C. S. (2020). "Quaternary eolian dunes and sand sheets in inland locations of the Atlantic Coastal Plain Province". In Lancaster, N.; Hesp, P. (eds.). Inland Dunes of North America. Dunes of the World. Springer Publishing. pp. 11–63. doi:10.1007/978-3-030-40498-7_2. ISBN 978-3-030-40498-7. S2CID 219502764.

Descobriment

Les Conques de Carolina eren conegudes en el XIX com a àrees pantanosas en vores arenenques. Les conques són molt grans i les seues vores generalment no són molt alts; per això són pràcticament indetectables quan s'observen d'un punt de vista prop de la superfície de la terra. L'introducció de la fotografia aérea en la década de 1930 va mostrar que les Conques de Carolina eren depressió elíptiques alineades aproximadament en la mateixa direcció. La notable regularitat geomètrica de les Conques de Carolina va estimular moltes hipòtesis contrapostes sobre el seu orige. L'introducció de LIDAR, una tecnologia d'teledetección, va millorar enormement la visualisació de les Conques de Carolina a lo llarc de la costa atlàntica.

Característiques

1. En Carolina del Sur i Carolina del Nort, l'eix llongitudinal de moltes de les baïes de Carolina està orientat cap al noroest, mentres que en Delaware, Maryland i Nova Jersey, l'eix llongitudinal de moltes de les baïes de Carolina està orientat cap al norest i algunes baïes de Carolina en esta àrea mostren orientacions aleatòries. - Rasmussen, W. C., and T. H. Slaughter (1955) "The ground water resources, in The water resources of Somerset, Wicomico, and Worcester Counties". Bulletin no. 16, Maryland Geological Survey, Baltimore, Maryland; Swezey, C. S. (2020). "Quaternary eolian dunes and sand sheets in inland locations of the Atlantic Coastal Plain Province". In Lancaster, N.; Hesp, P. (eds.). Inland Dunes of North America. Dunes of the World. Springer Publishing. pp. 11–63. doi:10.1007/978-3-030-40498-7_2. ISBN 978-3-030-40498-7. S2CID 219502764. Les dimensions de l'eix major varien aproximadament de 60 metros a 11 quilómetros (Eyton i Parkhurst 1975).

2. En Carolina del Sur i Carolina del Nort, les Conques de Carolina mostren una orientació noroest-surest (Prouty, 1952)

3. Les conques tenen una profunditat màxima d'aproximadament 15 metros. Les conques grans tendixen a ser més profundes que les conques menudes, pero la part més profunda de qualsevol conca està generalment al surest de la conca.

4. Moltes conques tenen vores arenenques elevades en el màxim desenroll cap al surest. Les altures de les vores varien de 0 a 7 metros.

5. Les Conques de Carolina en freqüència se superponen a atres conques sense destruir la morfologia de cap de les depressió. Una o més conques chicotetes poden estar completament contingudes en una conca més gran.

6. L'estratigrafia baix de les conques no està distorsionada (Preston i Brown, 1964; Thom, 1970).

7. Les conques ocorren solament en sediment no consolidats. No hi ha conques en les planures inundables o plages modernes.

8. Les Conques de Carolina estan igualment preservades en terrats de diferents edats i processos formatius.

9. Les Conques de Carolina són conques sedimentàries que estan plenes o parcialment plenes de rovina d'orige orgànic i inorgànic. Algunes traces de elipses arenencs semblen ser antigues conques que es varen omplir completament de sediment terrestres i materials orgànics.

10. Les Conques de Carolina tenen les mateixes característiques geomètriques que les Conques Pluvials de Nebraska, pero les conques de Nebraska estan orientades al noreste-suroest. (Zanner i Kuzila, 2001) (Davias i Gilbride, 2010)