Vore també: Conjunt polar

En matemàtiques, en l'àrea de la teoria del potencial clàssic, els conjunts polars[1] són aquells "conjunts insignificants", similar a la forma en que els conjunts de mida zero són els conjunts negligibles en la teoria de la mida.

Definició

Un conjunt Z en ℝn (a on n≥2) és un conjunt polar si existix una funció superarmónica no constant

u en ℝn

tal que

Z⊆{x:u(x)=∞}.

Tinga's en conte que existixen atres formes (equivalents) en les que es poden definir els conjunts polars, com reemplaçant "subarmónico" per "superarmónico" i −∞ per ∞ en la definició anterior.[1]

Propietats

Les propietats més importants dels conjunts polars són:

Un conjunt unitari establit en ℝn és polar. Un conjunt contable en ℝn és polar. L'unió d'una colecció contable de conjunts polars és polar. Un conjunt polar té mida de Lebesgue zero en ℝn.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Joseph L. Doob (2012). Classical Potential Theory and Its Probabilistic Counterpart, Springer Science & Business Media, pp. 57 de 846. ISBN 9783642565731. Consultat el 27 de novembre de 2023.

Bibliografia


Referències