Conjectura de Hirsch
En optimisació i en combinatoria polièdrica, la conjectura de Hirsch afirma que "si un poliedre està definit per n desigualtats llineals en d variables sempre ha de ser possible viajar de qualsevol vèrtiç a qualsevol atre vèrtiç recorrent com molt n-d arestes".[1] En térmens una miqueta més tècnics, afirma que el grafo d'arestes-vèrtiços d'un politopo de n-cares en un espai euclidiano d-dimensional té un diàmetro no major que n − d. És dir, que qualsevol de dos vèrtiços del politopo deuen estar conectats l'un en l'atre per una trayectòria de llongitut n − d com a màxim. La conjectura va ser presentada primer en 1957 en una carta de Warren M. Hirsch a George B. Dantzig[2][3] i és motivada per l'anàlisis del método simplex en programació llineal, a mida que el diàmetro d'un politopo proporciona un llímit més baix en el número de passos necessaris pel método simplex.
La conjectura de Hirsch va ser provada per a d < 4 i per a varis casos especials,[4] els llímits superiors més coneguts varen mostrar solament que els politopos tenen un diàmetro sub-exponencial en funció de n i d.[5] no obstant, despuix de més de cinquanta anys, un contraeixemple va ser anunciat en maig de 2010 per Francisco Sants Leal, de l'Universitat de Cantàbria.[6][7][8] el resultat deu ser presentat en la conferència 100 Years in Seattle: The Mathematics of Klee and Grünbaum. Vàries formulació equivalents del problema havien segut donades, per eixemple la conjectura d-passe, que indica que el diàmetro de qualsevol politopo de 2d-cares en un espai euclidiano d-dimensional no és major que d.[2][9] La conjectura de d-passe era coneguda com a verdadera per a d < 6,[9] pero quan va ser trobat un contraeixemple el cas general també va ser refutado, usant un politopo 43-dimensional de 86 cares en un diàmetro de més de 43.[6] El contraeixemple anunciat no tindria cap conseqüència directa per a l'anàlisis del método simplex, puix no eliminaria la possibilitat d'un més gran pero encara llineal o un número polinòmic de passos.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Francisco Sants Lleal en De veres, any XXX, número 28, juliol de 2010, pág. 7.
- ↑ 2,0 2,1 Ziegler (1994), p. 84.
- ↑ Dantzig (1963), pp. 160 and 168.
- ↑ I.g. see Naddef (1989) for 0-1 polytopes.
- ↑ Kalai y Kleitman (1992).
- ↑ 6,0 6,1 Sants (2012).
- ↑ Kalai (2010).
- ↑ http://gaussianos.com/francisco-sants-troba-un-contraeixemple-que-refuta-la-conjectura-de-hirsch/
- ↑ 9,0 9,1 Klee y Walkup (1967).
Referències
[editar | editar còdic]- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- «Francisco Sants Disproves the Hirsch Conjecture». Consultat el 11 de maig de 2010.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conjetura de Hirsch» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.