Conexió estrela triàngul
En electricitat, la conexió estrela - triàngul[1] o arrancada estrela - delta és un método de conexió més utilisat per a l'arrancada a tensió reduïda[2] d'un motor trifásico, amprat per a reduir l'intensitat consumida pel mateix durant l'arrancada. Al principi, el motor, es troba conectat segons l'esquema estrela, per lo tant, l'intensitat absorbida és un terç de la necessària, si s'haguera conectat directament segons l'esquema triàngul. Quan alcança certa velocitat de gir, es conecta el motor segons l'Esquema Delta o Triàngul (Δ), ya que genera major parell motor que si continuara conectat segons l'Esquema Estrela (Υ).[3]
Conexió directa o Arrancada directa d'un motor trifásico
[editar | editar còdic]
Un motor es conecta directament a la ret en protectors en la forma convencional, açò vol dir, que podem conectar cada fase del motor directe a la ret[4] (en el cas d'Europa, inclosa Rússia, tota Amèrica Llatina i pràcticament en la totalitat de tots els països del món, posseïxen 400 volts entre dos fases de la ret, distribuïts en les fases L1, L2, L3), recomanant-se sempre colocar les proteccions corresponents. Estes poden ser una protecció magnetotérmica tripolar, més un contacte o un protector magnètic (disyuntor magnètic) en una protecció tèrmica o guardamotor segons lo que l'electriciste crea convenient.[5]
Conexió d'un motor trifásico en estrela - triàngul
[editar | editar còdic]"Els motors elèctrics en general (tant d'alterna com de contínua), en el moment de l'arrancada deuen véncer el parell resistent que existix en el seu eix. Açò provoca que la corrent consumida en eixe instant siga molt elevada, resultant especialment perjudicial per a la màquina i el circuit que l'alimenta, agravant-se en motors de gran potència. Per a evitar en tot lo possible esta sobrecorriente, s'utilisen numeroses configuracions per a l'arrancada. L'us de sistemes basats en automatisme industrials permeten optimisar este tipo de maniobres en gran facilitat."[6]
Per a contrarrestar este efecte, es conta en la conexió estrela - triàngul que bàsicament "consistix en suministrar-li alternativament dos tensions als bobinados de l'estator per mig d'una conmutación apropiada. Per a suministrar-los estes tensions als borns dels bobinados de l'estator, es pot recórrer als contactores comandados per un circuit de control adequat (electromecànic o electrònic) o be a interruptors commutadors manuals." [1]
Aixina, la conexió en estrela - triàngul és un circuit per a un motor trifásico, que s'ampra per a conseguir un rendiment òptim en el moment de l'arrancada.[6] Per eixemple, en el cas d'un motor trifásico, utilisat per a la posada en marcha de turbines de ventilació de grans dimensions en un pes elevat, que deuen desenrollar una rotació final d'alta velocitat, cal conectar eixe motor trifásico en un circuit que permeta complir en els requeriments de treball. S'observa que als motors que posseïxen molta càrrega mecànica, com l'eixemple anterior, els costa començar a girar i alcançar la seua velocitat final.
Esta conexió es deu realisar d'acort a les especificacions tècniques que indique el motor en la seua chapa de senyes acoplada a la carcassa del mateix. Si be, tant en la conexió en triàngul com en estrela, el motor consumix la mateixa potència, en la conexió en estrela l'intensitat que circula pels cables fins al motor és 1.73 voltes menor que en triàngul.[7]
Per a començar a girar el rotor, un motor necessita una corrent molt major a la seua corrent nominal. Després, per a elevar el seu velocitat de rotació, precisa una alta tensió. Ya que en una conexió estrela les corrents de llínea són iguals a les de fase, i que en una conexió triàngul, les tensions de fase i de llínea són iguals, a dites característiques es deu que el motor inicialment es conecte en estrela i després en triàngul.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Suplement Instaladors. Ingenieria Elèctrica.Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ Escola Superior Politècnica de Chimborazo.Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ Repositori Institucional. Universitat Nacional del Centre del Perú.Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ Google Llibres.Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ Google Llibres.Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Martín Castell (2016). «7. Arrancada i variació de velocitat en motors», Automatisme industrials (en Espanyol), Editex.
- ↑ Google Llibres.Consultat el 28 de maig de 2021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conexión estrella triángulo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.