Condrocráneo
El condrocráneo (o neurocràneu cartilaginoso) és l'estructura cartilaginosa de l'esquelet dels vertebrats que creix per a envoldre el cervell.[1]
En els sers humans, el condrocráneo comença a formar-se als 28 dies a partir de les condensació mesenquimàtiques i està completament format en la semana 7 i 9 del desenroll fetal.
Mentres que el condrocráneo és reemplaçat pel cràneu òsseu en la majoria dels vertebrats, en els peixos cartilaginosos (per eixemple, taburons i ralles) i agnatos (per eixemple, lampreas i mixinos), el condocráneo persistix durant tota al vida.[2]
Embriológicamente, el condrocráneo representa l'estructura basal del cràneu, i establix la base per a la formació del endocráneo en els vertebrats superiors.[3]
Desenroll del Condrocráneo en Elasmobranquios
En l'embrió dels elasmobranquios, externament a la membrana Duramadre escomencen a formar-se illots de cartílec, que cobrixen els òrguens dels sentits i la base del encéfal. Es formen tres parells de càpsules cartilaginosas que envolen als òrguens dels sentits: les càpsules nassals, òptiques i óticas. Les càpsules òptiques permaneixen independents tota la vida, relacionades al condrocráneo per un pedúncul. Les càpsules formen el cartílec esclerótico en els adults i en alguns vertebrats la part anterior osifica donant lloc als ossos escleróticos.[5] Les càpsules óticas recobrixen i protegixen l'oït intern, i osifican en atres vertebrats en els ossos óticos dels vertebrats no mamífers, i en els mamífers en la pars petrosa de l'os temporal.
Es forma un parell de cartílecs precordales (o trabécula) en la part anterior de la base de l'encéfal, dos parells de paracordales en la part mija, als costats de l'extrem més anterior de la notocorda, un número variable de cartílecs occipitals en la part posterior, i un número, també variable, de chicotets cartílecs accessoris (també cridats cartílecs polars). A mida que creixen, els cartílecs paracordales i occipitals s'unixen i formen l'anomenada placa basal. Entre els paracordales i els precordales es forma una unió anomenada barra acrocordal. Entre la barra acrocordal i la placa basal queda una fenestra per a on es veu la notocorda (fenestra basicraneana), que generalment es oblitera en el creiximent. Els cartílecs precordales i les càpsules nassals s'unixen formant la placa etmoidea. Entre els cartílecs precordales hi ha un espai, la fenestra hipofisiaria, per a on s'observa l'hipòfisis. Els cartílecs paracordales i les càpsules óticas s'unixen. Els cartílecs precordales són derivats de les crestes neurales, mentres que els cartílecs més posteriors i les càpsules derivarien del mesodermo.[1]
En este punt del desenroll, apareixen en els laterals de l'encéfal, un parell de cartílecs orbitaris o esfenolaterales (un de cada costat). Est escomença a establir conexions en la base a partir de pilars. Encara que el número és variable, els més constants són tres, el pilar preóptico (anterior), pilar metóptico (mig) i el pilar antóptico (posterior). A la seua volta, els cartílecs orbitaris s'unixen a les càpsules nassals anteriorment i a les càpsules óticas posteriorment per proyeccions nomenades ténies, Ténies marginalus anterioris (s'unix en les càpsules nassals) i Ténies marginalis posterioris (en les càpsules óticas).
El part dorsal de cartílec finalment es forma per una série de bandes cartilaginosas que creuen de dreta a esquerra (o viceversa). Eixes bandes es denominen Tectums, el Tectum posterior (cobrix els cartílecs occipitals), el Tectum Sinoticum (cobrix les càpsules óticas), el Tectum Trasverso (cobrix les càpsules óticas i els cartílecs orbitarios), el Tectum Epifisial (cobrix els cartílecs orbitarios) i el Tectum Parafisial (cobrix els cartílecs orbitarios). Els cinc tectum no es troben en tots els grups, sent els més constants el posterior i el sinoticum.
El desenroll del condrocráneo en atres vertebrats seguix un patró similar, generalment simplificat pel desenroll del cràneu òsseu.[6][3][7]
Condrocráneo de Squalus adult
-
Condrocráneo de Squalus acanthias. Costat dret. -
Condrocráneo de Squalus acanthias. Vista dorsal. -
Condrocráneo de Squalus acanthias. Vista ventral. -
Condrocráneo de Squalus acanthias. Vista frontal. -
Condrocráneo de Squalus acanthias. Vista cabal. -
Condrocráneo de Squalus acanthias. Costat esquerre
Endocráneo
Generalment es diu endocráneo a la part del neurocràneu que osifica a partir del condrocráneo, formant principalment la base del cràneu, en oposició al dermatocráneo que forma la volta craneal.[8]
-
Condrocráneo d'un embrió humà -
Endocráneo d'un humà adult, vist des de l'interior del cràneu
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Salentijn, L. Biology of Mineralized Tissues: Prenatal Skull Development, Columbia University College of Dental Medicine post-graduate dental lecture séries, 2007
- ↑ Kent, G.C & Miller, L. (1997): Comparative Anatomy of the Vertebrates. Wm. C. Brown Publishers. ISBN 0-697-24378-8.
- ↑ 3,0 3,1 Romer, A.S. & T.S. Parsons. 1977. The Vertebrate Body. 5th ed. Saunders, Philadelphia. (6th ed. 1985)
- ↑ (1937) The Development of the Vertebrate Skull, Oxford: Oxford University Press/At the Claredon Press,.
- ↑ Hyman, Libbie Henrietta. (1992). Hyman's Comparative vertebrate anatomy, The University of Chicago. OCLC 440026618. ISBN 0-226-87013-8.
- ↑ Gavrilov, Konstantin. (1978). Curse de anatomia i fisiologia comparades., Facultat de ciències naturals. OCLC 33499309.
- ↑ Goodrich, Edwin S. (1930). Studies on the structure & development of vertebrates. --, Macmillan,.
- ↑ Liem, Karel F.. Functional Vertebrate Morphology, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-18440-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Condrocráneo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.