Anar al contingut

Condensació de Pechmann

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La condensació de Pechmann és un método de síntesis de cumarinas a partir d'un fenol i un àcit carboxílic o éster que continga un grup β-carbonilo. La condensació es porta a terme baix condicions àcides.[1] La reacció va ser descoberta pel químic alemà Hans von Pechmann.

Erro al crear miniatura:

En fenol molt actius, tals com resorcinol, la reacció pot portar-se a terme baix condicions molt més suaus.

Archiu:Pechmann 4methylumbelliferone.png

Per a cumarinas no substituïdes en la posició 4, el método requerix l'us d'àcit formil acètic (semialdehído malónico) o d'un éster. L'àcit formilacético no és disponible comercialment per la seua inestabilitat, pero pot ser sintetisat in situ a partir d'àcit málico i àcit sulfúric a temperatures majors a 100 °C. Una volta que es forma, l'àcit formilacético dona la condensació de Pechmann. Açò proporciona una via útil per a la síntesis de l'umbeliferona, una cumarina natural que s'utilisa en cosmètics com a filtre UV:

Archiu:Pechmann umbelliferone.png

Mecanisme

[editar | editar còdic]

El mecanisme consistix en una esterificació /transesterificación seguida per l'atac del carbonilo activat orto sobre l'oxigen per a generar el nou anell de cromano. L'últim pas és una deshidratació, com es veu despuix d'una condensació aldólica. En fenol simples, les condicions es tornen més difícils, encara que els rendiments encara són acceptables.[2]

Ciclización de Simonis

[editar | editar còdic]

Una variació de la condensació de Pechmann ampra la reacció en fenol i β-cetoésteres en presència de pentóxido de fòsfor per a donar la cromona. Esta reacció es diu Ciclización de Simonis.[3][4] La cetona en el cetoéster és activada pel P2O5 per a que este reaccione en el hidroxilo fenòlic primer i el grup éster és activat per l'atac electrofílico del areno.[5]

Archiu:Ciclización de Simonis.png

Referències

[editar | editar còdic]
  1. J. A. Joule, K. Mills Heterocyclic Chemistry, 4th edition, Blackwell Science, Oxford, UK, 2000.
  2. Eugene H. Woodruff , Organic Syntheses, Coll. Vol. 3, p.581. Available online [1] archivat en Wayback Machine..
  3. E. Petschek, H. Simonis, Ber. 46, 2014 (1913).
  4. Name reactions: a collection of detailed reaction mechanisms, Jie Jack Li
  5. E. Petschek, H. Simonis, Ber. 46, 2014 (1913)