Concert d'Aranjuez
El Concert d'Aranjuez és una composició musical per a guitarra i orquesta del compositor valencià, Joaquín Rodrigo.
Escrit en l'any 1939, és el treball més conegut de Joaquín Rodrigo i el seu èxit establix la reputació de dit compositor com un dels principals de la posguerra espanyola. El seu adagi és singularment popular, havent segut cantat per múltiples figures de l'òpera i la cançó melòdica.
Escrit a principis de 1939 en París, llunt de l'ambient tens d'Espanya per les últimes etapes de la Guerra Civil i prop de l'agitació europea abans de la Segona Guerra Mundial. Es tracta de la primera obra escrita per Rodrigo per a guitarra i orquesta. L'orquestació és única: rara volta el sò de la guitarra es confronta a tota una orquesta. No obstant, la guitarra mai queda diluïda, sino que el sol de l'instrument destaca en tot moment.
En l'any 1940 té lloc en Barcelona l'estrena mundial del Concert d'Aranjuez per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques.
La seua estrena mundial es va produir el 9 de novembre de 1940, en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, en un programa incloent obres de Dvorak, J. Rodrigo, J. S. Bach, Sor, J. Tárrega i A. Cassella. El soliste fon el guitarriste Regino Sáinz de la Maza, acompanyat per l'Orquesta Filarmònica de Barcelona dirigida per César Mendoza Lasalle, sent el primer concert per a guitarra i orquesta de l'història de la música espanyola del sigle XX. L'obra s'estrenaria en Madrit el 11 de decembre de 1940 en el Teatre Espanyol de Madrit baix la direcció de Jesús Arámbarri, en guitarra solista del propi Regino Sáinz de la Maza. Posteriorment s'editaria per la Lliterària Societat General d'Autors d'Espanya en 1949.