Anar al contingut

Concentració equivalent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En química, la concentració equivalent o normalitat (N) d'una solució es definix com la concentració molar c i dividida per un factor d'equivalència o n-factor feq:

normalitat = Plantilla:Sfrac 

Definició

[editar | editar còdic]

La normalitat es definix com el número de grams o equivalents molar de solut presents en un litro de solució. L'unitat SI de normalitat és Eq/L.

Fòrmula de normalitat

[editar | editar còdic]
Normalitat (N) = Massa de Solut (en g)/(Pes Equivalent de Solut × Volum de la Solució (en litros))

Hi ha tres tipos de reaccions químiques en les que la normalitat s'utilisa com a mida dels reactius en solució:

  • En reaccions àcit-base, la normalitat s'usa per a expressar la concentració de ions hidronio (H3O+) o ions hidròxit (OH) en una solució. Ací, Plantilla:Sfrac és un valor sancer. Cada solut pot produir un o més equivalents d'espècies reactives quan es dissol.
  • En les reaccions redox, el factor d'equivalència descriu el número d'electrons que un agent oxidant o reductor pot acceptar o donar. Ací, Plantilla:Sfrac pot tindre un valor fraccionario (no sancer).
  • En les reaccions de precipitació, el factor d'equivalència medix el número de ions que precipitaran en una reacció determinada. Ací, Plantilla:Sfrac és un valor sancer.

La concentració normal d'una solució iònica també està relacionada en la conductivitat (electrolítica) per mig de l'us de conductivitat equivalent.

Encara que ha perdut el favor de l'indústria mèdica, encara es notifiquen les concentracions séricas en unitats de "eq/L" (= 1 N) o "meq/L" (= 0,001 N).


Referències

[editar | editar còdic]