Conca carbonífera de Puertollano
.jpg){kind=link}
La conca carbonífera de Puertollano està ubicada en la comarca del Camp de Calatrava, en la província de Ciutat Real (Espanya), i té el seu principal núcleu en el municipi de Puertollano. Històricament, esta zona ha segut explotada intensament en fins miners, havent-se construït també indústries i diverses llínees férrees per a donar eixida al mineral extret. En l'actualitat, no obstant, estes activitats es troben en franc decliu.
Història
[editar | editar còdic]En 1873 en la zona de Puertollano es va produir la troballa accidental de restants fòssils que duria al descobriment d'importants reserves de carbó.[1] Durant els següents anys s'obririen vàries mines en l'objectiu d'extraure combustible fòssil. No obstant, no seria fins a l'arribada de la Societat Minera i Metalúrgica de Peñarroya (SMMP) quan les activitats mineres alcancen la seua cénit. SMMP va aplegar a fer-se en la major part de les explotacions de la zona. Per a començos de el XX les principals activitats de la companyia «Peñarroya» s'articulaven entorn al Pou Asdrúbal i el Pou Nort, en una important producció de carbó.[n. 1] A açò s'uniria la destilació industrial de pissarra bituminosa, iniciada en 1916 a partir dels jaciments que s'havien descobert tres anys abans.[2]
Despuix de la Guerra Civil, durant els anys de posguerra les explotacions de pissarra bituminosa varen passar a mans de l'estatal ENCASO. En 1961 la SMMP, davant el decliu de les seues activitats mineres, va cedir la propietat de les seues instalacions i explotacions en la conca minera al Institut Nacional d'Indústria (INI).[2] Est a la seua volta va decidir reactivar les activitats en la zona i va crear l'Empresa Nacional Carbonífera del Sur (ENCASUR), per a fer-se càrrec dels jaciments miners de la conca. Les explotacions subterrànees es varen mantindre actives fins al periodo comprés entre 1970 i 1975, data en que es varen clausurar la majoria d'elles.[3] Com a resultat, gran part de les antigues instalacions mineres varen ser desmantellades, lo que va supondre la pèrdua de numerós patrimoni de caràcter històric. A partir de 1976 l'empresa ENCASUR es va assentar plenament en Puertollano i va començar a explotar les mines «a cel obert»,[2][4] situació que s'ha mantingut fins a entrat el sigle XXI.
Ret ferroviària
[editar | editar còdic]
Entorn a les mines es artículó un conjunt d'instalacions i indústries diverses. SMMP va aplegar a alçar lavaderos i cargaderos de mineral, una destilería de pissarra, barris obrers, una central tèrmica, etc. Per a conectar les distintes instalacions i jaciments que existien al sur del caixco urbà es varen construir numerosos ramals ferroviaris d'ample ibèric i via estreta,[5] que aplegaven a l'estació de la llínea Madrit-Badajoz.[n. 2] SMMP va aplegar a dispondre de tota una ret ferroviària, en la seua pròpia dotació de locomotores, aixina com tallers de reparació o cocheres. Ademés, va construir un ferrocarril que enllaçava Peñarroya en Puertollano.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Hernando, 2017, p. 209.
- ↑ Menasalvas, 1997, p. 203.
- ↑ Menasalvas, 1997, pp. 203-204.
- ↑ Ferrocarrils Miners de Puertollano
- ↑ García Raer, 2006.
- ↑ Rodríguez Lázaro, 2000, p. 30.
- ↑ Quirós Linares, 1956, p. 239.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca carbonífera de Puertollano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>