Anar al contingut

Comunitat de Regantes del Vall de Càrcer i Sellent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Comunitat de Regantes del Valle de Càrcer i Sellent forma un sistema de recs molt complex que comprén una superfície aproximada de 1850 hectàrees, repartides entre els térmens de Sellent, Càrcer, Cotes, Alcántara de Xúquer i Benegida. Tots ells pertanyents a la comarca de la Ribera Alta, en la província de Valéncia, Espanya. Agrupa a 1760 propietaris o comuneros.

El principal i primer recurs històric d'este sistema de rec és el Riu Sellent. És un regadiu històric que data de giner de 1850, quan es va constituir la Comunitat de regantes de Sellent, formulant les Ordenances de rec per a l'administració i us de les aigües, sent aprovades pel Govern Civil de la província de Valéncia el 23 d'abril de 1850. Paralelament, el sindicat de recs i la societat de Terres Altes de Càrcer venia utilisant també l'aigua del riu Sellent per al rec de les seues terres des de 1907.

El 24 de decembre de 1944 varen ser unificades abdós Comunitats de recs, aprovant les noves Ordenances.

Estes aigües s'arreplegaven en la primitiva azud denominada “d'Estubeny”, situada en la partida de “els salinetes” del terme municipal i bàsicament s'utilisaven per a les terres d'arrossars. Pero degut a que existixen en la zona uns terrenys formats per algeps d'alabastre en capes de salitre que convertixen en salobres les aigües del riu, ha fet que els responsables de la Comunitat de recs estudiaren fòrmules alternatives d'arreplegar l'aigua del riu Sellent sense eixe salitre. Per eixe motiu, anys més vesprada, en la década de 1980, es va construir una nova azud aigües dalt, en les aportacions dels agricultors i la colaboració de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer..

En l'actualitat, el canal principal o séquia general arranca en eixa azud situada en el terme d'Anna, uns 800 m abans de la confluència en Xella, i discorre durant casi 8 km per les proximitats del caixer del riu Sellent, que creua en vàries ocasions. Aplega al poble del mateix nom, Sellent, a on hi ha instalats uns motors que eleven l'aigua a les partides més altes com “la Serretella, el Pla, la Foia i la Molinera”.

Proseguix la séquia travessant la localitat per un subterràneu i aplega a un lloc denominat “el partidor Real” a on es distribuïx l'aigua en 3 brazals:
-el de la dreta, direcció este, cridat “del Pla del Rei”, d'uns 3500 m de llongitut.
-el de l'esquerra, direcció oest, es diu séquia “del Palmeral” d'uns 3000 m de recorregut i discorre pròxima a la carretera de Sellent a Sumacarcel, regant una gran extensió de terres en els térmens de Sellent, Cotes i Càrcer. -la 3.ª séquia, direcció nort, és la “de Daudí”, que seguix paralela al camí a Càrcer, fins a desembocar en la bassa del mateix nom. Esta bassa s'alimenta també de “la Font de Daudí”, situada a 5 km més al nort, a l'atre costat del Xúquer, en el terme de Gavarda, des d'a on és bombejada per una canonada de 500 mm de diàmetro. Des d'ací es distribuïx l'aigua per una ret de varis brazals i canonades de diferents mides per a regar l'extens Valle de Càrcer.

Més tart, en ampliar-se els regadius, s'han afegit aigües de les séquies d'Escalona i de Carcaixent, aixina com captació d'aigües subterrànees en la perforació de nous pous.

• La comunitat presta els servicis de gestió i Administració del rec. Està formada per una Assamblea general de socis i és regida per una Junta Directiva integrada per 11 vocals representants de cada u dels pobles.

• S'estan acometent obres de modernisació per a l'instalació del rec per goteig per un valor de 8 Millons d'Euros i consistixen en l'instalació de canonades noves des de les basses fins als cabezals de rec, el proyecte està finançat al 50 % entre la comunitat de regantes i la conselleria d'agricultura.

• La Comunitat de Regantes Valle de Càrcer i Sellent pertany a la Federació Nacional de Comunitat de Regantes (FENACORE) i a la federació comunitat de Regantes de la Comunitat Valenciana (Fecoreva).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]