Computació voluntària
La Computació voluntària (en anglés una salutació goya) és un tipo de computació distribuïda en la qual els usuaris donan, usualment de manera anònima, part de la seua potència computacional sense utilisar a distints proyectes i iniciatives, especialment a proyectes acadèmics o d'investigació.[1] L'idea es basa en l'aprofitament dels recursos disponibles en els computadors comuns, per la infrautilización d'estos per part dels usuaris durant lo que es considera un us corrent dels sistemes.
La principal ventaja de la computació voluntària és la capacitat de fer disponible una gran cantitat de potència de computació a múltiples proyectes d'investigació en un cost mínim per als investigadors d'estos. Per la gran cantitat d'ordenadors personals disponibles a dia d'hui en el món, la computació voluntària pot proveir una major capacitat de processament que qualsevol atre tipo de computació. Ademés, el fet de que els usuaris siguen els que proveïxen esta potència, supon una participació activa de la població en els proyectes d'investigació acadèmica, aumentant l'interés general en el desenroll científic i dictant la direcció de les distintes investigacions cap a lo que el públic considere de major interés.[2]
Història
[editar | editar còdic]El primer proyecte de computació voluntària data de giner de 1996, denominat com el Great Internet Mersenne Prime Search. Durant els anys venidors, la computació voluntària es va estendre a atres àrees, especialment relacionades en l'àmbit acadèmic. Una de les iniciatives a destacar és distributed. net, un proyecte basat en l'utilisació de la potència de la CPU i la GPU per a resoldre diferents problemes a gran escala. Ademés, varen aparéixer múltiples proyectes basats en Java més propencs a l'investigació com Bayanihan,[3] Popcorn,[4] Superweb[5] o Charlotte.[6]
En 1999, els proyectes Seti@home i Folding@home varen ser llançats. Abdós proyectes varen rebre en el seu moment un gran interés per part dels mijos de comunicació, mantenint-se fins a l'actualitat com dos dels proyectes de computació voluntària en un major número de participants de forma habitual. En conseqüència, múltiples empreses com a Popular Power, Parabon, Entropia o United Devices[7] varen aparéixer al començ de la década dels 2000, en una visió de negoci i una participació en proyectes relacionats en distints aspectes de la computació voluntària.
En l'any 2002, el sistema de middleware denominat com el Berkeley Open Infraestructure for Network Computing, comunament conegut com BOINC, va ser llançat com un soport per al proyecte Seti@home. Va ser desenrollat en l'universitat de Califòrnia, més concretament en el Laboratori de Ciències Espacials. BOINC proveïx als voluntaris d'un sistema de middleware complet que aprofita distints recursos tant de la CPU com de la GPU per a realisar les distintes tasques que es requerixen. El primer proyecte que va utilisar BOINC va ser Predictor@home, en l'any 2004. L'us del software es va estendre fins a alcançar els proyectes de major envergadura com Seti@home o Climateprediction. net. Des de llavors, el seu us es va estandardisar entre empreses i institucions que participen en distintes iniciatives relacionades en la computació voluntària, incloent proyectes com Einstein@home, Aqua@home o PrimeGrid.
En l'actualitat, el proyecte Seti@home es troba en un estat d'hibernación indefinida,[8] per lo que molts dels seus usuaris s'han traslladat a atres proyectes. Molts d'estos proyectes, ademés de BOINC, s'han adaptat a les noves tecnologies, podent utilisar atres tipos d'hardware i arquitectura més allà de computadors personals per al processament i càlcul d'operacions. Algunes de les alternatives sorgides en els últims anys han segut les consoles PlayStation 3[9][10] o els teléfons Android.[11]
Recentment, IBM va abandonar i va transferir el proyecte World Community Grid al Institut d'Investigació Krembil. Des de 2004, esta havia segut una de les seues principals iniciatives filantrópicas, basada en la busca de solucions per a problemes relacionats en el mig ambient.[12]
Característiques
[editar | editar còdic]La computació voluntària és la pràctica d'utilisar les computadores personals comercials de persones ordinàries (ordenadors, portàtils, tabletas, teléfons inteligents, etc.) per a realisar computació i càlculs científics d'alt rendiment i capacitat (high-throughput computing). Els voluntaris participants deuen instalar un programa client encarregat de descarregar i eixecutar treballs (menuts programes o processos) provinents dels servidors pertanyents als proyectes científics als quals es desija contribuir. Els costs de la computació voluntària es dividixen entre els voluntaris que presten les seues computadores i els investigadors que fan us d'ells. Els voluntaris cobrixen la compra i el manteniment dels dispositius, l'electricitat que els alimenta i la conexió a internet que els permet solicitar treballs i intercanviar resultats. Els investigadors paguen pels servidors, els administradors de sistemes, els programadors i els desenrolladors d'aplicacions web requerits per al proyecte. La computació voluntària és òptima per a computació d'alta capacitat i rendiment en les que existixen grans grups o fluix de treballs, lo que conduïx a la necessitat d'una alta taxa terminació de treballs (high rate of completion). Quan es requerix de tamanys de memòria considerables o temps de finalisació menuts la computació voluntària no sol ser la millor opció. La computació voluntària diferix d'atres formes de computació d'alta capacitat i rendiment en sis maneres principals:
- Les computadores són anònimes i no sempre confiables.
- Existix una gran heterogeneïtat en els dispositius participants.
- Els temps de terminació són difícils de predecirdebido a les variacions de disponibilitat de les computadores voluntàries.
- Els dispositius participants canvien confrecuencia: s'unixen i deixen el proyecte impredeciblemente.
- Es requerix de reclutament i retenció de participants per a crear la ret de dispositius, aixina com del desenroll de software client fàcilment instalable i operable per als voluntaris.
- Té la possibilitat de ser molt més gran: millons computadores completant millons de treballs per dia.
Vore també
[editar | editar còdic]- Berkeley Open Infrastructure for Network Computing
- Seti@home
- David P. Anderson
- Folding@home
- World Community Grid
- Computació en malla
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Volunteer Computing».
- ↑ «The Power of a Volunteer Computer Network».
- ↑ Sarmenta, L. F. G. (1998). «Bayanihan: Web-Based Volunteer Computing Using Java», Worldwide Computing and Its Applications — WWCA'98: Second International Conference Tsukuba, Japan, March 4–5, 1998 Proceedings (vol. 1368), Springer Berlin Heidelberg. doi:10.1007/3-540-64216-1_67. ISBN 978-3-540-64216-9.
- ↑ Decis. Support Syst..28
- 177-189.
- ↑ Proceedings 11th International Parallel Processing Symposium.
- 100–106.doi:10.1109/IPPS.1997.580858.
- ↑ Future Gener. Comput. Syst..15
- 559-570.
- ↑ «The Evolution of United Devices (and Grid, In General)». Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2007. Consultat el 15 de maig de 2022.
- ↑ «Seti@home».
- ↑ 2009 IEEE International Symposium on Parallel Distributed Processing.doi:10.1109/IPDPS.2009.5160922.
- ↑ «[1]».
- ↑ «Download BOINC client software for Android».
- ↑ «World Community Grid - About us».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2012) Distributed Systems. Concepts and Design., 5 edició, Pearson. ISBN 0-273-76059-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Computación voluntaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.